18.12.11

Nadala

Robin, Robin, resveilly-tey!
Vin vey les grandz merveille!
Noé vin suz, despachiz-tey!
Alin tiut à les veille!

Le veille saron enquanet
Deden l’esglisiz, s’é Dioz plait,
Où noz orrin l’officioz
Et chanterin à la mynet,
Noé du doulx Jesus que nayt,
Per noz estre propicioz

Robin ...

Papaz, Cardinal, Chappellan,
Moynoz, religiouz neyr et blanc
Qu’este de Dioz vicayroz,
Sey cy misteroz contemplan,
En toute vertu reluysan,
Monstra bon exemplairoz.

Robin ...

Prince, Rey, Seigneur et Gentv,
Que teny vil Ioz ply pety,
Veyde cy en l’establoz,
Que soz bins voz a departy,
Ne ly teny ci dué party,
Sey ez sioz charitabloz.

Robin ...

Puploz, devot, marchans, borgey,
Il fault qu’à Joseph voz brogey
Et qu’à luy sey semblabloz
En proudhomiaz et bonna fey,
Pidoz, devotioz et cortey,
Enfaictz et dictz valabloz.

Robin ...

Dame curiose en vanita,
Borgeyse que voz mignota,
Veyde de Dioz la mare:
Lé git ba en humilita,
Veny la vey et aveyta
Commen ey voz fault fare.

Robin ...

Gens de villagoz, gens ganyour,
Gens de tous mestierz, labourour,
Veny à cestaz festaz,
Accompaigniz-voz des patours
Et veny, humbloz comme lour,
A Dioz faire requestaz.

Robin ...

Totte gens ez estas comprey,
Quand Noé d’accord chanterey,
Dioz amerey en crentaz,
Vostroz vin en paix gauderey,
En tote chose frogerey,
Dit l’Escripturaz saintaz.

Robin ...

Ango du Ciel son adventa
Et un bel noé ont chanta,
Annoncentz pex en terraz,
A gentz de bonne vollonta.
Et fust tot adrey appointa,
Noz n’arin ply la guerraz.

Robin ...
                                             (1555) Nicolas Martin
                                                     Nadala en savoià.

20.11.11

Gràcies Senyor Garriga


El Sr. Enric Garriga Trullols en la presentació de la
delegació arpitana a la seu del CAOC

Per molts és un país imaginari, un nom inventat, una quimera. Però és ben real: Arpitània, el país a l’entorn del Mont Blanc amb una llengua i cultura pròpies. Amagat i escanyat però no liquidat. Sostingut encara per molts resistents que encara creuen en una revifalla.

I malgrat tot vostè es va comprometre, com molts pocs ho haguessin fet, amb la lluita arpitana. Va impulsar la primera vinguda de l’Aliance Culturèla Arpitana a Catalunya el passat mes de febrer perquè ens expliquessin el seu fet. Es va fer seva aquella causa, s’hi va abocar totalment, en volia la màxima difusió. Potser sabia que una Arpitània lliure és possible. I tot ho va fer amb l’esforç que requeria i la seriositat que mereixia.

A partir d’aquell esdeveniment va incorporar la causa arpitana a la seva agenda. Va projectar un proper viatge a Arpitània, el qual haurem de fer sense vostè. Va planejar unes sessions de cinema arpità a Catalunya i ara se'n perdrà les properes. Ens va acceptar de bon grat, als Amics d’Arpitània, dins del CAOC per continuar la contesa plegats i així tenir més a prop aquella llibertat que ens pertoca.

Sàpiga que ens ha deixat molta força per continuar, les instruccions i les maneres, les idees i un munt de feina feta.

Per tot això però sobretot per tantes altres coses, moltíssimes gràcies Senyor Garriga.

Grant-marci Monsior Garriga

Por bien de gens est un payis imaginèro, un nom enventâ, una chimèra. U contrèro est franc rèèl: Arpitania, lo payis a l’entôrn du Mont Blanc avouéc una lengoua et cultura prôpres. Cachiê et ètofâ mas pas liquidâ. Sotegnu oncor per bien de rèsistents que oncor crêyont dens una renèssance.

“Et mâlgrât tot vos vos étes engagiê, que très pou l’ussont fêt, avouéc la luta arpitana.”

Enric at encoragiê la premiére vegnua de l’Aliance Culturèla Arpitana en Catalogne lo passâ mês de fevriér porquè nos èxplliquésse lo sien fêt. Il at fêt de lui cela côsa, s’en est dèdiyê totalâment, nen voléve la maxima difusion. Pôt-étre il savéve que una Arpitania libra est possibla. Et tot ço est étâ fêt avouéc l’èfôrt qu’il demandâve et la sèriositât que meretâve.

A partir de cél èvènement at encorporâ la côsa arpitana dens la siena agenda. Il at projètâ un propro voyâjo en Arpitania, loquâl devréns fére-lo sensa de lui. At envesagiê quârques sèssions de cinèmâ arpitan et Catalogne et ora il sè nen pèrdrat les prochenes. Nos at accèptâ avouéc plèsir, les Amics d’Arpitània, dens lo CAOC por continuar lo combat ensemblo et d’ense avêr ples prôcho cela libertât que nos apartint a tués.

Sache que nos at lèssiê bien de fôrce por continuar, les enstruccions et les maniéres, les idês et un mouél de travâlt fêt.
Por tot ço mas surtot por bien d’ôtres chouses, franc bien marci Monsior Garriga.

15.10.11

Valais

Espectadors
A hores d’ara tenim més coneixements del Valais, zona arpitana a Suïssa, del seu paisatge, les tradicions i la seva gent. 

Hem après que el Cervino és el seu símbol, l’aigua la seva riquesa, el seu vi és el "fendant" i el "serac" el seu formatge.
La ciutat medieval de Sion n’és la capital; Evolênna, l’últim reducte de parla arpitana; i el poble de Grimentz, el que millor conserva la típica arquitectura alpina.
El gerani és la flor més emblemàtica i un corn de tres metres de llargària l’instrument més genuí.
Els paisatges imposen a pler i la vaca d’Hérens ho mestreja tot. 
Els seus habitants són treballadors aferrissats que afaiçonen la natura i s’apassionen pels combats de la raça d’Hérens.

Tot això ho sabem perquè el passat 30 de setembre vam veure un documental concernent el Valais a la seu del CAOC. Vam entrar a la sala encuriosits i en vam sortir satisfets i amb un xic més de coneixença d’aquelles terres. Vam gaudir d’una estona agradable en bona companyia i escoltant la llengua arpitana.


 Valês 



Dens cetos moments, nos avens ples de cognessences sur lo Valês, zona arpitana en Suisse, de son payisâjo, ses tradicions et la siena gent.

N’ens aprês que la Grand-Bèca  est son simbolo, l’égoua sa rechèce, sont vin est lo "fendent" et lo "sêre" son fromâjo.
La vela mèdièvâla de Sion nen est la capitâla; Evolênna, lo dèrriér bastion du parlar arpitan; et lo velâjo de Grimence, o est lo mèlyor que consèrve la tipica arch·itèctura alpina. 
Lo gèranion est la fllor ples emblèmatica et un côrn de três mètros de longior l’enstrument ples ôtèntico. 
Los payisâjos emposont a l’éso et la vache d’Hèrens lo domine tot.  
Ses habitents sont grands travalyors passionâs de la natura et que sè passionont des combats de la race d’Hèrens.

Tot ço lo savens porquè lo passâ 30 de septembro n’ens viu un documentèro regardant lo Valês u sièjo du CAOC. Nos sens entrâs dens la sâla encuriosis et nos sens sortis satisfêts et avouéc checa ples de cognessence de celes tèrres. N’ens jouyi d’un moment agrèâblo en bôna compagnie en acutent la lengoua arpitana.

18.9.11

Occità a l'abast


EN ARPITÀ (Per Aliance Culturèla Arpitanna)
Occitan possiblo


L’occitan est la lengoua minorisâye bine ètendua en France et mâlgrât l’actuèla renèssence la siena situacion est, por dére-lo docement, delicâye. Dens lo temps est étâye atacâye, prohibia, charpitâye, chachiêye et mèprisêye. Y a mas-que[1] souessanta ans los megnâts que parlâvont occitan a l’ècoula érant sevèrament punis. Un côp pèrmètua at avanciê lentament, fategament, entre tués los obstâcllos imaginâblos, dens una rusa[2] èxtènuanta.

Mas tot ço est pas patrimouèno de l’occitan. Y at tot-plen des lengoues que ant pati[3] oncor ples. Quârques-unes nen sont sorties et bien ps. Nion oppose, a nosôtros, un fêt que difèrencie[4] des ôtres lengoues en ègâla posicion, et est que l’occitan lo povens[5] aprendre: a Barcelona, drêt-ora[6], grâce ux cors que sont rèalisâs dês quatro ans u CAOC, entitât avouéc ples de trenta ans d’histouère et la solèta de en-chiéz nos que lute por la defènsa et lo dèvelopament de la lengoua et la cultura occitanes.



[1] ren-que
[2] disputa, luta
[3] pênâ, sofèrt
[4] distingue
[5] possens
[6] orendrêt

CATALÀ
Occità a l'abast

L’occità és la llengua minoritzada més estesa a França i malgrat l’actual renaixença la seva situació és, per dir-ho suaument, delicada. Al llarg del temps ha estat atacada, prohibida, trepitjada, amagada i menyspreada. Fa només seixanta anys els nens que parlaven occità a l’escola eren severament castigats. Un cop permesa ha avançat lentament, feixugament, entre tots els entrebancs imaginables, en una contesa esgotadora.

Però tot això no és patrimoni de l’occità. Hi ha moltes llengües que han patit tant o més. Algunes se n’han sortit i moltes no. No obstant, per a nosaltres, un fet el distingeix d'altres llengües en igual posició, i és que l’occità el podem aprendre: a Barcelona, ara mateix, gràcies als cursos que es vénen realitzant des de fa quatre anys al CAOC, entitat amb més de trenta anys d’història i l’única de casa nostra que lluita per la defensa i el desenvolupament de la llengua i la cultura occitanes.

9.9.11

Onze de setembre


EN ARPITÀ (Per Aliance Culturèla Arpitanna)
Onze de septembro

Ceta demenge, Jornâ Nacionâla de Catalogne, lo Cèrcllo de Jumelâjo Occitano-Catalan tendrat un estand a l’ Èxposicion d’Entitâts des Payis Catalans a Barcelona. Lé aront des enformacion de premiére man sur l’Occitania, la siena lengoua et surtot des cors d’occitan que sè fant, chaque côp avouéc ples suita, u sièjo du CAOC. Y arat, Tant-ben[1], tués los tipos de lévros coment diccionèros, gramatiques, romans, poèsies, antologies, lévros historico, ... CDs de musica, malyètes et ôtros accessouèros du mondo occitan.

Los Amics d’Arpitània serens avouéc lyors. Se volédes cognetre coment est la lengoua arpitana lé vos enformarens et y troverédes assé lévros en arpitan, lengoua bien prôche[2] mas tant mècognua per bien de nosôtros.



[1] assé, asse-ben, oncor
[2] vesina


EN CATALÀ
Onze de setembre
Aquest diumenge, Diada Nacional de Catalunya, el Cercle d’Agermanament Occitano-Català tindrà un estand a la Mostra d’Entitats dels Països Catalans a Barcelona. Allà tindreu informació de primera mà sobre Occitània, la seva llengua i sobretot dels cursos d’occità que es fan, cada vegada amb més seguiment, a la seu del CAOC. També hi haurà tota mena de llibres com diccionaris, gramàtiques, novel·les, poesia, antologies, històrics, ... CDs de música, samarretes i altres accessoris del món occità.

Els Amics d’Arpitània serem amb ells. Si voleu conèixer com és la llengua arpitana allà us informarem i hi trobareu també llibres en arpità, llengua molt propera però molt desconeguda per molts de nosaltres.

21.8.11

Records del Tsamin


Participants al Tsamin Francoprovensal

Ara fa un any es va fer el Tsamin Francoprovensal. Consistia en una llarga caminada en territori arpità amb la finalitat de conèixer de primera mà el passat i el present de la llengua i la cultura arpitanes. Per a tot això es va realitzar una marxa circular de cinc cents kilòmetres que es va fer en vint-i-vuit etapes i que passava per Itàlia, Suïssa i Savoia, els tres països on es parla arpità.

Un dels participants d’aquesta marxa va ser el fotògraf Carlo Ravetto. Aquesta setmana podem gaudir de les fotografies que Carlo va fer durant aquella travessa. Des del dia 20 fins el 28 d’agost s’exposen al Castell de la Comtessa Adelaida a Susa, localitat que fou punt de partida i d’arribada d’aquella caminada.

14.8.11

Best seller


Jean Millet era un fuster de Grenoble que va viure al segle XVII. Va escriure algunes obres entre les quals l’obra de teatre La Pastorale et tragi-comédie de Janin que contava la història de la Lhauda, una dona que tenia molt d’èxit entre els homes i Janin, un pretendent seu que mai és correspost i que veu com els altres aspirants, un rere l’altre, li passen al davant.

El que fa d’aquesta obra un cas únic en tota la literatura arpitana és el seu èxit editorial. Primer se’n van fer quatre edicions a Grenoble, després una altra a Lió i deu edicions més després de la mort de l’autor. En les diferents edicions el títol canviava, de vegades es deia Pastorale de la Lhauda o Pastorale de la Faye de Sassenage. Però sigui com sigui, un total de quinze edicions !! la converteixen en el més gran best seller de les lletres arpitanes.

Aquest gran èxit editorial es va produir perquè, segons Champollion-Figeac, la història de la Lhauda es basava en un personatge real: Claudine Mignot, personatge molt popular a l’època ja que era una d’aquelles dones que tenen la sort d’atraure els homes rics i poderosos. Claudine era de Grenoble igual que la protagonista de l’obra i la gent l’anomenava la Lhauda. Quan Claudine va tenir edat per casar-se ho anava a fer amb el secretari d’un ministre però just abans de les noces el ministre la va conèixer, se’n va enamorar i s’hi va casar ell. Al cap d’uns anys Claudine es queda vídua i es torna a casar amb un mariscal de l’exèrcit francès que mor al cap de deu anys. Llavors es casa per tercera vegada, aquest cop amb Casimir II, que hauria estat rei de Polònia si no hagués abdicat. Aquesta agitada vida sentimental va inspirar Jean Millet i així els lectors de l’obra, que coneixien la vertadera història de Claudine, feien comparacions i gaudien amb les peripècies de la Lhauda de Jean Millet.

Ara bé, si aquesta profusió editorial era proporcional al nombre de representacions teatrals... això ja no queda tan clar.

7.8.11

Aplecs als ports

Un port de muntanya és la part més baixa que hi ha entre dos cims contigus i que uneix les dues valls. En alguns ports és tradició fer-hi un aplec un cop l’any, aquest dia un paratge normalment isolat com és un port de muntanya s’omple de gent provinent dels dos vessants de la muntanya que s’hi retroba amb la intenció de mantenir i reforçar l’amistat. És una festassa on s’hi dansa, s’hi canta, s’hi xerra, s’hi menja i s’hi beu, però sobretot es referma la convivència entre pobles germans, pobles que coneixen la importància de la natura en el perviure d’un país.

Això és el que s’ha fet aquest cap de setmana als Pirineus. Entre el Pallars Sobirà i el Coserans s’ha celebrat la XXIV pujada al Port de Salau, un acte d’agermanament entre el poble occità i el català. El Port de Salau, a més de dos mil metres d’alçada, és un pas natural utilitzat durant segles per al comerç entre occitans i catalans, i també fou el camí que van seguir molts exiliats durant la guerra incivil espanyola. En aquesta trobada és costum pujar des dels dos vessants les menges típiques de cada banda i un cop a dalt tot es comparteix: formatges, vi, licors, galetes, xocolata, embotits,... Aquest any, a més a més, s’ha posat l’èmfasi en la defensa de la llengua occitana i la Llei de l’Occità menyspreada i atacada pel govern espanyol, fet que no ens ha sorprès gaire venint de qui ve. Però si ens aturem a pensar que a aquestes alçades algú encara hagi de reivindicar la seva llengua com a pròpia... això no té nom.

Amb el mateix propòsit, a Arpitània cada estiu es puja al Plan des Maschas als Alps, a dos mil metres d’alçada, hi ha qui puja des de la vall de Soana i hi ha qui ho fa des de la vall de Robordon. Un cop a dalt, els retrobaments, la convivència, l’alegria, els lligams entre les diferents valades arpitanes i els vincles amb la natura hi són garantits. 

17.7.11

Concurs


Us proposem un concurs. Aquí teniu la mateixa frase escrita en algunes de les anomenades “llengües de França”.

Entre els que encerteu quines són totes les llengües aquí exposades, sortejarem un exemplar de la novel·la Lo Temps de Floran Corradin, el qual és el més acreditat escriptor en llengua arpitana de l’actualitat.

                      1.   Bon jhuer, wéi as ët?
                      2.   Bon dia, com vas ?
                      3.   Demand, penaoz ema kont ?
                      4.   Va bè, o a u frescu ?
                      5.   Egun on, nola zara ?
                      6.   Bonjour, comment ça va ?
                      7.   Goedendag, hoe maakt u het ?
                      8.   Adishatz, com va ?
                      9.   Güata tàg, wia gehts ?
                    10.   Bonjor, ‘ment est qu’il balye ?

7.7.11

Lo Berlò


EN ARPITÀ (per Aliance Culturèla Arpitanna)
Lo Bèrlot

Sent-Jôrjo est un payis de la Vâl d’Aoûta que o est protègiê per les montagnes de l’arc alpin et yô[1] la natura que est a l’entôrn sè consèrve quâse entacta dês de sièclos. Icé[2], por la jouye[3] tant des grands que des petiôts, dens les dèrriérs temps s’est inôgurâ un parc ludico-culturèl que o at coment objèctif de fére cognetre ples profondament les bétyes de Lo Grant Paradis, lyors habitudes[4] et lyor habitât, ses relacion avouéc l’homo et, en passent, fâre-lo coment ples nos fllatte: dens la lengoua tipica de la tèrra, l’arpitan.
Lo Bèrlot[5] est son nom et o est coment sè crie[6] en arpitan lo petiôt des chamôs u des bôcs des arpes[7].

Ux[8] vesitors sè fât lyors siuvre un percors que est una simulacion en miniatura des difèrentes vâls du parc du Grant Paradis, et dens cet itinèrèro on at enstalâ des juès tradicionèls et des juès entèractifs que fant tot lo possiblo per suscitar la curiositât de celos que sè lèssont entregar. Sont des juès yô est betâye[9] a l’èprôva la mèmouère, la rapiditât et la coordinacion du participant, tojorn en viondent[10] u tôrn de la natura et de la comunôtât, et nos pèrmètont de amèlyorar les cognessence lengouestiques viu que les èxpllicacions sè fant en francês et en arpitan, et ceta dèrriére baga[11] grâce[12] u guinchèt lengouestico Lo Nialêt.

Cet parc nos propose, en vie èxpèrimentâls et avouéc lo mèlanjo[13] de cultura et passa-temps[14], de betar[15] u jorn les particularitâts culturèles de ceta comunôtât et dèmontrar coment sa[16] idèntitât est dècrita et èxpllicâye a partir d’un méten[17] et d’un histouèro[18] espècificos losquints[19], u mémo temps, ant façonâ les tradicions et la lengoua.
Dedens lo parc, l’utilisacion[20] des dèrriéres tècnologies rend totes cetes enformacions pas mas-que[21] a nivél locâl, mas chèrche et facilite les èchanjos avouéc les ôtres cultures.

Ceti projèt est étâ rèalisâ per l’Assèssorat de l’èducacion et de la cultura de la Vâl d’Aoûta en colaboracion avouéc la Comena[22] de Sent-Jôrjo. Èsperens que Lo Bèrlot arreve a son entencion et que nos sortens, u muens, ples enstruis de quand nos sens entrâ. 


[1] onte
[2] inque
[3] lo jouyo
[4] cotumes
[5] bèrlot en arpitan vâldoten, , pèlot arpitan valêsan (Sarvan), ètèrlô en arpitan savoyârd (la Chambra) et ètèrlo valêsan (Ardon-Bagnes), chamorson (Bèssans). Il pôt étre que lo toponimo vâltoden « Chamoson » vôt dére « Petiôt Chamôs ».
[6] at a nom, s’apèle
[8] a los
[9] metua, metâye
[10] verient, vreyent, virent, veriolent
[11] chousa
[12] marci
[13] mècllo, mècllâ, mix
[14] divèrtissement
[15] metre, metar
[16] la siena
[17] miluè
[18] una histouère
[19] losquâls
[20] l’uso
[21] ren-que
[22] lo Comon


CATALÀ:
Lo Berlò

Rhêmes-Saint-Georges és una vila de la Vall d’Aosta que roman protegida per les muntanyes de l’arc alpí i on la natura que l’envolta s’hi conserva quasi intacta des de fa segles. Allà, per goig tant de grans com de petits, fa poc que s’ha inaugurat un parc lúdico-cultural que té com a objectiu fer conèixer en profunditat els animals del Gran Paradís, els seus hàbits i hàbitat, la seva relació amb l’home i, de passada, fer-ho com més ens afalaga: en la llengua pròpia de la terra, l’arpità.
Lo Berlò és el seu nom i és com s'anomena en arpità la més petita de les espècies d’isard de la zona.

Als visitants se’ls fa seguir un recorregut que és un simulacre en miniatura de les diferents valls del parc del Gran Paradís, i en aquest itinerari s’hi han instal·lat  jocs tradicionals i jocs interactius que fan tot el possible per despertar la curiositat d’aquells que es deixin. Són jocs on es posa a prova la memòria, la rapidesa i la coordinació del participant, sempre giren entorn de la natura i la comunitat, i ens permeten millorar els coneixements lingüístics ja que les explicacions es fan en francès i en arpità, i això darrer gràcies a la  guixeta lingüística Lo Gnalèi.

Aquest parc s’ha proposat, d’una manera experimental i amb la barreja de cultura i diversió, fer sortir a la llum les particularitats culturals d’aquesta comunitat i demostrar com la seva identitat s’ha afaiçonat a partir d’un entorn i d’una història específics els quals, a la vegada, han anat modelant les tradicions i la llengua.
Dins el parc, la utilització de les últimes tecnologies fa que tota aquesta informació no es quedi només en l’àmbit local, sinó que cerqui i faciliti els intercanvis amb altres cultures.

Aquest projecte ha estat realitzat per l’Assessorat de l’éducation et de la culture de la Vall d’Aosta en col·laboració amb l’ajuntament de Rhêmes-Saint-Georges. Desitgem que Lo Berlò aconsegueixi el seu propòsit i que en sortim, com a mínim, més instruïts del que hi havíem entrat. 

22.6.11

Teatre popular


EN ARPITÀ (per Aliance Culturèla Arpitanna)
Téâtro populèro

Vers lo XVémo sièclo, en Savouè érant bien populères des grandes reprèsentacions téâtrales sur de tèmo religiox. Lyor principâl objèctif ére que les gens cognesséssont l’histouère sacra[1] et les vies des Sènts: cetes reprèsentacions érant los Mistèros.

Érant des ôvres bien ètendues[2], vu que d’habituda[3] durâvont ples d’un jorn et la comunôtât sè sentéve[4] bien emplicâye porquè d’una môda[5] u de un’ôtra quâse tués devévont[6] y participar, se pas coment des actors, dens los arrengements. Por los dècors[7], los costumos, lo maquelyâjo, los èfèts espèciâls et ôtros ovrâjos[8] falyévont bien de volontèros. En outre por l’organisacion, ja que ére bien complèxa[9], des viâjos[10] difèrentes scènes s’entèrprètâvont, u mémo temps, dens difèrents luès[11] du velâjo. Se ples du volontariât falyévont des financements, cetos sont étâs balyês[12] per los fidèlos que avévont ples de ressôrses.

Por dére d’un câs èxtrèmo, los Actos des Apôtros des frâres Gréban ére un’ôvra constituâye de 60.000 vèrsos, y ant participâ 494 pèrsones, coment actors, et por la reprèsentar tota sont étâs nècèssèros 40 jorns!!

Outre a ensègnér devéve étre un téâtro amusant et agrèâblo[13], de ceta maniére arrevâvont bien ples de gens. Por cen-lé[14] oncor se lo tèmo ére religiox vôt pas dére que les ôvres éront du tot sèrioses, bien de côps y aviéve[15] scènes comiques u ôgmentâyes de tot, et éront celes que lo public ples fétâve[16] et, ben que savéve lo tèxto per côr[17], lo rècitâve tot, naturalment en arpitan, lengoua d’usâjo corent a cela època[18].
Mas pas tojorn l’entencion ére ensègnér u amusar, quand que se reprèsentâvont vies de sènts se profitâve por lyors demandar protèccion contro la pèsta, que ére una menace rèèla a céls temps lé.

Quand que arrevat lo XVIIémo sièclo ceta môda que bugiéve gens en massa bèssiét, un des motifs fut lo renèssance des retrâbles[19] et des ôtals que furont lyors que s’enchargiévont d’èxpllicar l’histouèro religiox.


[1] sacrâ
[2] èpatâyes
[3] la cotema
[4] sentêt
[5] maniére
[6] deviant
[7] la scènografie
[8] ôtres tâches
[9] complicâye
[10] côp, bot, fês, vês
[11] cârres, endrêts
[12] donâs
[13] galès, plèsent
[14] ço, quen, ce, cen
[15] aviêt
[16] cèlèbrâve
[17] a mèmouère
[18] a ces temps lé
[19] pales d’ôtal


CATALÀ:
Teatre popular

Cap al segle XV, a Savoia eren molt populars unes grans representacions teatrals de tema religiós. El seu primer objectiu era que la gent conegués la història sagrada i les vides dels sants: aquestes representacions eren els Misteris.

Eren obres molt extenses, tant que acostumaven a durar més d’un dia i la comunitat s’hi sentia molt implicada perquè d’una manera o una altra gairebé tothom hi havia de participar, si no com a actor, en els arranjaments. Pels decorats, vestuari, maquillatge, efectes especials i altres tasques calien molts voluntaris. També per a l’organització, ja que era molt complexa, de vegades diferents escenes s’interpretaven simultàniament en diversos llocs del poble. Si a més del voluntariat calia finançament, aquest anava a càrrec dels fidels amb més recursos.

Per dir un cas extrem, els Actes dels Apòstols dels germans Gréban era una obra que constava de 60.000 versos, hi van participar com a actors 494 persones i per representar-la tota van ser necessaris 40 dies!!

A més de didàctic també havia de ser teatre entretingut i divertit, d’aquesta manera arribava a molta més gent. Per això encara que el tema fos religiós no vol dir que les obres fossin del tot serioses, molts cops hi havia escenes còmiques o pujades de to, i eren aquestes les que el públic més festejava i com que se sabien el text de cor tothom el recitava, naturalment en arpità, llengua d’ús corrent en aquella època.
Però no sempre el propòsit era ensenyar o divertir, quan es representaven vides de sants s’aprofitava per demanar-los protecció contra la pesta, que era una amenaça real d’aquell temps.

Quan arriba el segle XVII aquesta moda que movia masses va de baixa, un dels motius és el renaixement dels retaules i altars que són els que s’encarreguen d’explicar la història religiosa.