Jean Millet era un fuster de Grenoble que va
viure al segle XVII. Va escriure algunes obres entre les quals l’obra de teatre
La Pastorale
et tragi-comédie de Janin que contava la història de la Lhauda, una dona que tenia
molt d’èxit entre els homes i Janin, un pretendent seu que mai és correspost i que
veu com els altres aspirants, un rere l’altre, li passen al davant.
El que fa d’aquesta obra un cas únic en tota
la literatura arpitana és el seu èxit editorial. Primer se’n van fer quatre
edicions a Grenoble, després una altra a Lió i deu edicions més després de la
mort de l’autor. En les diferents edicions el títol canviava, de vegades es
deia Pastorale de la Lhauda o Pastorale de la Faye de Sassenage. Però sigui
com sigui, un total de quinze edicions !! la converteixen en el més gran best seller
de les lletres arpitanes.
Aquest gran èxit editorial es va produir perquè,
segons Champollion-Figeac, la història de la
Lhauda es basava en un personatge real: Claudine Mignot, personatge
molt popular a l’època ja que era una d’aquelles dones que tenen la sort
d’atraure els homes rics i poderosos. Claudine era de Grenoble igual que la
protagonista de l’obra i la gent l’anomenava la Lhauda. Quan Claudine va tenir
edat per casar-se ho anava a fer amb el secretari d’un ministre però just abans de les noces el
ministre la va conèixer, se’n va enamorar i s’hi va casar ell. Al cap d’uns anys
Claudine es queda vídua i es torna a casar amb un mariscal de l’exèrcit francès
que mor al cap de deu anys. Llavors es casa per tercera vegada, aquest cop amb
Casimir II, que hauria estat rei de Polònia si no hagués abdicat. Aquesta
agitada vida sentimental va inspirar Jean Millet i així els lectors de l’obra,
que coneixien la vertadera història de Claudine, feien comparacions i gaudien
amb les peripècies de la Lhauda
de Jean Millet.
Ara bé, si aquesta profusió editorial era
proporcional al nombre de representacions teatrals... això ja no queda tan
clar.