21.8.11

Records del Tsamin


Participants al Tsamin Francoprovensal

Ara fa un any es va fer el Tsamin Francoprovensal. Consistia en una llarga caminada en territori arpità amb la finalitat de conèixer de primera mà el passat i el present de la llengua i la cultura arpitanes. Per a tot això es va realitzar una marxa circular de cinc cents kilòmetres que es va fer en vint-i-vuit etapes i que passava per Itàlia, Suïssa i Savoia, els tres països on es parla arpità.

Un dels participants d’aquesta marxa va ser el fotògraf Carlo Ravetto. Aquesta setmana podem gaudir de les fotografies que Carlo va fer durant aquella travessa. Des del dia 20 fins el 28 d’agost s’exposen al Castell de la Comtessa Adelaida a Susa, localitat que fou punt de partida i d’arribada d’aquella caminada.

14.8.11

Best seller


Jean Millet era un fuster de Grenoble que va viure al segle XVII. Va escriure algunes obres entre les quals l’obra de teatre La Pastorale et tragi-comédie de Janin que contava la història de la Lhauda, una dona que tenia molt d’èxit entre els homes i Janin, un pretendent seu que mai és correspost i que veu com els altres aspirants, un rere l’altre, li passen al davant.

El que fa d’aquesta obra un cas únic en tota la literatura arpitana és el seu èxit editorial. Primer se’n van fer quatre edicions a Grenoble, després una altra a Lió i deu edicions més després de la mort de l’autor. En les diferents edicions el títol canviava, de vegades es deia Pastorale de la Lhauda o Pastorale de la Faye de Sassenage. Però sigui com sigui, un total de quinze edicions !! la converteixen en el més gran best seller de les lletres arpitanes.

Aquest gran èxit editorial es va produir perquè, segons Champollion-Figeac, la història de la Lhauda es basava en un personatge real: Claudine Mignot, personatge molt popular a l’època ja que era una d’aquelles dones que tenen la sort d’atraure els homes rics i poderosos. Claudine era de Grenoble igual que la protagonista de l’obra i la gent l’anomenava la Lhauda. Quan Claudine va tenir edat per casar-se ho anava a fer amb el secretari d’un ministre però just abans de les noces el ministre la va conèixer, se’n va enamorar i s’hi va casar ell. Al cap d’uns anys Claudine es queda vídua i es torna a casar amb un mariscal de l’exèrcit francès que mor al cap de deu anys. Llavors es casa per tercera vegada, aquest cop amb Casimir II, que hauria estat rei de Polònia si no hagués abdicat. Aquesta agitada vida sentimental va inspirar Jean Millet i així els lectors de l’obra, que coneixien la vertadera història de Claudine, feien comparacions i gaudien amb les peripècies de la Lhauda de Jean Millet.

Ara bé, si aquesta profusió editorial era proporcional al nombre de representacions teatrals... això ja no queda tan clar.

7.8.11

Aplecs als ports

Un port de muntanya és la part més baixa que hi ha entre dos cims contigus i que uneix les dues valls. En alguns ports és tradició fer-hi un aplec un cop l’any, aquest dia un paratge normalment isolat com és un port de muntanya s’omple de gent provinent dels dos vessants de la muntanya que s’hi retroba amb la intenció de mantenir i reforçar l’amistat. És una festassa on s’hi dansa, s’hi canta, s’hi xerra, s’hi menja i s’hi beu, però sobretot es referma la convivència entre pobles germans, pobles que coneixen la importància de la natura en el perviure d’un país.

Això és el que s’ha fet aquest cap de setmana als Pirineus. Entre el Pallars Sobirà i el Coserans s’ha celebrat la XXIV pujada al Port de Salau, un acte d’agermanament entre el poble occità i el català. El Port de Salau, a més de dos mil metres d’alçada, és un pas natural utilitzat durant segles per al comerç entre occitans i catalans, i també fou el camí que van seguir molts exiliats durant la guerra incivil espanyola. En aquesta trobada és costum pujar des dels dos vessants les menges típiques de cada banda i un cop a dalt tot es comparteix: formatges, vi, licors, galetes, xocolata, embotits,... Aquest any, a més a més, s’ha posat l’èmfasi en la defensa de la llengua occitana i la Llei de l’Occità menyspreada i atacada pel govern espanyol, fet que no ens ha sorprès gaire venint de qui ve. Però si ens aturem a pensar que a aquestes alçades algú encara hagi de reivindicar la seva llengua com a pròpia... això no té nom.

Amb el mateix propòsit, a Arpitània cada estiu es puja al Plan des Maschas als Alps, a dos mil metres d’alçada, hi ha qui puja des de la vall de Soana i hi ha qui ho fa des de la vall de Robordon. Un cop a dalt, els retrobaments, la convivència, l’alegria, els lligams entre les diferents valades arpitanes i els vincles amb la natura hi són garantits.