El proper mes de juny es farà un cap de
setmana d’immersió lingüística en arpità. Organitzat per l’École Populaire de Patois, tindrà lloc a Torgnon (Vall d’Aosta) del 3 al 5 de juny. Al matí hi
haurà curs intensiu de llengua i a la tarda alguns tallers, entre els quals destaquen:
*personatges il·lustres
*cocció del pa al forn
del poble
*plantes medicinals de la zona
*costums de Torgnon
*religió
popular.
Els professors són apassionats per la llengua
arpitana i els alumnes gent amb amplitud de mires que preveuen l’excel·lent
futur que tindrà l’arpità.
S’accepta un nombre limitat d’alumnes de tal
manera que cadascun d’ells pugui gaudir de la màxima dedicació per part del
mestre.
Els alumnes s’allotgen en un hostal, però durant
les estones de lleure alguns dels veïns es poden oferir per portar l’alumne a
bells indrets de la zona explicant-li les característiques locals de tota mena,
des d’històriques fins a gastronòmiques.
Fa temps que se’n fan regularment, d’aquestes estades, i cada vegada la participació és més alta. De totes maneres encara queda alguna plaça lliure i hi ha temps fins el 4 de maig per fer la inscripció.
EN ARPITÀ (per Aliance Culturèla Arpitana):
Fin de semana[1] arpitan
EN ARPITÀ (per Aliance Culturèla Arpitana):
Fin de semana[1] arpitan
Lo mês de jouen que vint sè ferat un[2] fin
de senana d’imèrsion lengouestica en arpitan. Organisâ per l’Ècoula Populèra de Patuès, arat luè a Torgnon
(Vâl d’Aoûta) du 3
u 5 de jouen. U matin y arat un cors entènsif de lengoua et a la denona[3]
des laboratouèros, entre losquints[4]
sè disinguont:
*pèrsonâjos ilustros
*couèta[5] du pan u forn du velâjo
*plantes mèdicinâles de
la zona
*costumo de Torgnon
*religion populèra.
Los profèssors et los
èlevos sont apassionâs per la lengoua arpitana: sont des gens avouéc una téta
uvèrta qu’ils prèvèyont l’èxcèlent futur que arat l’arpitan.
S’accèpte un nombro
limitâ d’èlovos de maniére que châqu’un de lyors pouesse jouyir de la maxima
aplicacion[6] de la part du mêtro.
Los èlevos logiont dens
un hostèl[7], mas dament[8] los temps libros, quârqu’uns des vesins
pôssont[9] sè semondre[10] por portar les èlèvos a des gentes[11] cârres[12] de la zona en lyor èxpllicant les caractèristiques locâles de tués[13] los gènro, dês celes historiques tan-que[14] a celes gastronomiques.