Un port de muntanya és la part més baixa que
hi ha entre dos cims contigus i que uneix les dues valls. En alguns ports és
tradició fer-hi un aplec un cop l’any, aquest dia un paratge normalment isolat com
és un port de muntanya s’omple de gent provinent dels dos vessants de la
muntanya que s’hi retroba amb la intenció de mantenir i reforçar l’amistat. És
una festassa on s’hi dansa, s’hi canta, s’hi xerra, s’hi menja i s’hi beu, però
sobretot es referma la convivència entre pobles germans, pobles que coneixen la importància de la natura en el perviure d’un país.
Això és el que s’ha fet aquest cap de setmana als
Pirineus. Entre el Pallars Sobirà i el Coserans s’ha celebrat la XXIV pujada al Port de Salau,
un acte d’agermanament entre el poble occità i el català. El Port de Salau, a més de dos mil metres d’alçada, és un pas natural utilitzat durant segles per
al comerç entre occitans i catalans, i també fou el camí que van seguir molts
exiliats durant la guerra incivil espanyola. En aquesta trobada és costum
pujar des dels dos vessants les menges típiques de cada banda i un cop a dalt
tot es comparteix: formatges, vi, licors, galetes, xocolata, embotits,...
Aquest any, a més a més, s’ha posat l’èmfasi en la defensa de la llengua occitana
i la Llei de l’Occità
menyspreada i atacada pel govern espanyol, fet que no ens ha sorprès gaire venint de
qui ve. Però si ens aturem a pensar que a aquestes alçades algú encara hagi de reivindicar la seva llengua com a pròpia... això no té nom.
Amb el mateix propòsit, a Arpitània cada estiu
es puja al Plan des Maschas als Alps, a dos mil metres d’alçada, hi ha qui puja des
de la vall de Soana i hi ha qui ho fa des de la vall de Robordon. Un cop a dalt, els
retrobaments, la convivència, l’alegria, els lligams entre les diferents
valades arpitanes i els vincles amb la natura hi són garantits.
2 comentaris:
No coneixia aquest aplec arpità. Una bona mostra que les fronteres sovint són imposades.
Publica un comentari a l'entrada