País

payis
Lo domêno lengouéstico et culturèl arpitan s'èpate[1] sur três ètats: Étalie, Suisse et France unis a travèrs los pâs[2] du Petiôt-Sent-Bèrnârd et du Grant-Sènt-Bèrnârd et du Mont-Cènis. Est una règ.ion dens laquinta[3] les cols alpins ant sèrvi tot-du-long[4] coment chemins de comunicacion. Oncor enqu’houé la « têla » des chemins-de-fèr et des rotes est empressionanta.

U centro de ceta zona y at les montagnes ples hôtes d’Eropa coment lo Mont-Bllanc, lo Grant-Paradis, la Grand-Bèca[5] et lo Mont-Rouèse.

La zona est travèrsâye per la reviére Rôno et comprend los lacs[6]  Lèman, d’Ènneci ET lo Lèc Gris[7] que sont entre-mié[8] los ples grands d'Eropa. Ses[9] principâles veles[10] sont : Liyon, Grenoblo, Chambèri, Geneva, Losena, Sion, Aoûta et Susa.

Dens la Suisse sont arpitans los Cantons romands de Geneva, lo Payis de Vôd, partia du Valês, Fribôrg et Nœchâtel.

Dens la France est arpitana una grand zona du sud-est que enclôd la Savouè (doux dèpartaments), partia du Dôfenâ, la Brêsse, lo Forêz, la règ.ion Liyonêsa, lo Biôjolês, lo Bugê, la Domba, partia de la Franche-Comtât et una partia mandâye[11] « francoprovènçâl francisê » entre-mié lo Charolês et lo Mâconês.
Dens l'Étalie l'Arpitania englobe la Vâl d’Aoûta, la ples grand partia des valâdes de la province de Turin (Vâl Sangon, moyena-bâsa Vâl de Susa, Vâl Cenisquia, Valâdes de Lans, Vâls Orc et Soana) et l’ila lengouéstica de Poulye u mié-jorn[12] d’Étalie constituâye per los comuns de Cèles de Sant Vuite et Faéte.

[1] ètend
[2] cols
[3] laquâla
[4] tojorn, tot-lo-temps
[5] Matterhorn, Cèrvin
[6] lècs
[7] Bourgèt
[8] permié
[9] les sienes
[10] citâs
[11] apèlâye
[12] sud, midi

El domini lingüístic i cultural arpità s'estén sobre tres països: Itàlia, Suïssa i França units a través dels colls del Petit i Gran Sant Bernat i del Mont-Cenis. És una regió els ports alpins de la qual han servit sempre de vies de comunicació. Encara avui la xarxa ferroviària i de carreteres és impressionant.

Al centre d'aquesta àrea hi ha les muntanyes més altes d’Europa com el Mont Blanc, el Gran Paradís, el Cervino o el Mont Rosa.

La zona la travessa el riu Roina i comprèn els llacs  Léman, l’Annecy o el Bourget que són dels més grans d'Europa. Les seves principals ciutats són : Lió, Grenoble, Chambèri, Ginebra, Lausana, Sion, Aosta i Susa.

A Suïssa són arpitans els Cantons romands de Ginebra, el Vaud, part del Valais, Friburg i Neuchâtel.

A França és arpitana una gran zona del sud-est que inclou la Savoia (dos departaments), part del Dalfinat, la Bresse, la Forez, la regió lionesa, el Beaujolais, el Baugé, el Dombes, part del Franc Comtat i una part anomenada "francoprovençal francès" enmig del Charolais i el Maconés.


A Itàlia l'Arpitània engloba la Vall d’Aosta, la més gran part de les valls de la província de Torí (Vall Sangone, mitja i baixa Vall de Susa, Vall Cenischia, Valls de Lanzo, Valls Ogre i Soana) i l’illa lingüística de Pulla al sud d’Itàlia constituïda pels municipis de Cèlle de Sant Vite i Faitare.


_________________________________________________________________________________

"Chemin Francoprovènçâl.... Chemin Arpitan"
Dament[1] lo mês de julyèt du 2010 est étâ fét lo Tsamin Francoprovensal: una promenâda avouéc un parcôrs de ples de 500 kilomètros que s'est fêt dens 28 ètapes. L’èxpèdicion ére formâye per huét marchiors fixos et, a part, qui-sè-volye[2] pèrsona s’y povéve jontar pendent les ètapes que volyésse.
Fut una promenâda por la lengoua arpitana. Lo devouèr des marchiors ére efèctuar un ègzamen sur lo terrèn por vèrificar[3] l’ètat de la lengoua, son usâjo[4] orâls et ècrit, acutar et rèdigiér[5] de la documentacion rèlativa ux costumos, tradicions et chançons de la zona. A châque rèflla[6] s’entrâve dins la rèalitât locâla et sè trovavont avouéc difèrentes associacions et enstitucions. Lo parcôrs fut circulèro: est envionâye[7] et chavonâye[8] a Susa (pôrta d’Étalie), et est passâye per la France, Suisse et Étalie, los três paiys onte[9] sè prège arpitan, de ceta maniére[10] sè voléve[11] simbolisar l'union entre-mié[12] les gens que vivont[13] dens cetos difèrents paiys mas que parlont una medéma[14] lengoua.

L’an 2008 at avu[15] luè una promenâda semblanta mas dens cél câs por la lengoua occitana et est alâye dês les valâdes étaliènes tant-que[16] la Vâl d’Arân, et dens lo 2009 una ôtra por la lengoua occitana dens les valâdes d’Étalie.
Ines Cavalcanti at participâ a totes les três, èxcursionista et femèla[17] de montagne, est rèsponsâbla de la Chambra d’Oc. Assé[18] Elisa Nicoli at assistâ a los três itinèrêro, est documentalista, et d’icé un par de semanes arens lo documentêro que nos montrerat tots los fruits de l’èxcursion, de la méma façon[19] que est étâ fêt por les ôtres doves promenâdes.

La Chambra Francoprovènçâla est qui l’at ideâ et rèalisâ avouéc lo supôrt[20] de la Règ.ion Piemont.



[1] pendent
[2] quiconque
[3] vèrifiyér
[4] sa utilisacion
[5] rècompilar
[6] trèva, pôsa
[7] comenciêye
[8] fenia, fronia
[9]
[10] môda
[11] volêt
[12] permié, entre
[13] viquéssont, vicont
[14] méma
[15] yu
[16] Fin-a
[17] fèna
[18] oncor, asse-ben
[19] maniére, môda
[20] sotin


Tsamin Francoprovençal

Durant el mes de juliol de 2010 va tenir lloc el Tsamin Francoprovençal: una caminada amb un recorregut de més de 500 quilòmetres que es van fer en 28 etapes. L’expedició era formada per vuit marxaires fixes i a part qualsevol persona s’hi podia afegir durant les etapes que volgués.

Fou una caminada per la llengua arpitana. La tasca dels marxaires era efectuar un examen sobre el terreny per verificar l’estat de la llengua, el seu ús oral i escrit, escoltar i recopilar documentació referent als costums, tradicions i cançons de la zona. A cada parada s’entrava dins la realitat local i es trobaven amb diferents associacions i institucions. El recorregut fou circular: va començar i acabar a Susa (porta d’Itàlia), i va passar per França, Suïssa i Itàlia, els tres països on es parla arpità, d’aquesta manera es volia simbolitzar la unió entre persones que viuen en aquests diferents països però que parlen una mateixa llengua.

L’any 2008 va tenir lloc una caminada semblant però en aquell cas per la llengua occitana i va anar des de les valades italianes fins a la vall d’Aran, i el 2009 una altra per la llengua occitana de les valades d’Itàlia. Ines Cavalcanti ha participat a les tres, excursionista i dona de muntanya, és responsable de Cambra d’Òc. Elisa Nicoli també ha assistit als tres recorreguts, és documentalista, i d’aquí a unes setmanes ja tindrem el documental que ens mostrarà tots els fruits de la caminada, de la mateixa manera que va fer amb les altres dues.

La Tsambra Francoprovensal és qui l’ha ideat i realitzat amb el suport de la Region Piémont.