Lengoua
L’arpitan u francoprovènçâl est una lengoua
romanica, les frontiéres de laquinta[1] sont pas étâyes dèfinies
tant-que u XXémo sièclo, fêt que èxpllique que seye tant mâl cognua[2]. Est una lengoua bien
fragmentâye que dament[3] des sièclos at pas cognu
lo ples minimon tentatif d’unificacion lengouéstica, ço-ce fét[4] que por mandar[5]-la, ples que lo tèrmo g.ènèral
s’empleyont[6]
les variètâts règ.ionâles: savoyârd[7], dôfinouès[8], liyonês, bressan u
forézien (dens la France), valêsan, friborgês u vôdouès (dens la Suisse) et
vâldoten (dens l'Étalie). Cetes dèfinicions dèsignont des ensems[9] dialèctâls[10] ples difèrenciês los-uns
des ôtros que les trovens dens la zona d’oil et d’oc.
Fut pas codificâye tant-que[11] lo 1998 per Dominique
Stich. Lo premiér tentatif tot-un, est étâ dens los ans 70 quand les
Amis des patois savoyards ant èlaborâ una grafia fonètica apelâye de Conflans.
Est étâ l'an 1873 quand lo lengouésto
étalien Graziadio-Isaïa
Ascoli at identificâ ceta lengoua nèolatina.
Selon Ascoli cetos parlars
constituésont un groupo espècifico et pas un groupo de lengoues de transicion entre
les groupos d'oil et d'oc. Ascoli at mandâ cetos parlars franco-provençal.
Mâlherosament lo tèrmo franco-provençal
at pas contribuâ a son prèstijo acadèmico u sociâl. A côsa de l'ambiguitât de cet mot[12], a l'envion[13] des ans 70 s'est comenciê
a emposar lo tèrmo arpitan, loquint[14] s'est cièrdu[15] por sa[16] semblance avouéc lo nom
de la seconda grand lengoua galloromana: l'occitan. Arpità sè format a
partir de la réce[17] prè-endo-uropèan alp-
dens sa varianta dialèctâla modèrna arp- (rotacismo); dens la
lengoua arpitana ceta parola -arp- dèsigne[18] pas la montagne coment sè
crêt de vês[19],
mas pletout los prâts de la montagne yô[20] los tropéls[21] y sont amenâs[22] et y passont lo
chôd-temps[23].
Dês lo 2004 l'Aliance Culturèla Arpitanna s'est proposâ de promouvêr ceti
nèolog.ismo pariér[24] coment lo toponimo Arpitania
beletant[25]
posar fin a la confusion que pôrte lo mot franco-provençal et pariér
accèlèrar la recognessence de ceta lengoua.
[1] laquâla
[2] cognessua
[3] pendent
[4] fât
[5] apelar, criar
[6] usont, endrôvont
[7] savouèsien
[8] dôfenêro
[9] ensemblos
[10] patouesants
[11] jusq’a,
fin a
[12] parola
[13] comencement
[14] loquâl
[15] chouèsi
[16] la siena
[17] racena, rage, rés
[18] endique
[19] côp, fês, viâjos
[20] onte
[21] nurrims, armalyes
[22] enduis, portâs
[23] bon-temps, etif
[24] d’ense, ensé, asse, assé
L’arpità o francoprovençal és una llengua romànica les fronteres de la qual no van ser definides fins al segle XX, fet que explica que sigui tan mal coneguda. És una llengua molt fragmentada que durant segles no ha conegut la més mínima temptativa d’unificació lingüística, això fa que per anomenar-la, més que el terme genèric s’utilitzin les varietats regionals: savoià, dalfinat, lionès, bressà o forézien (a França), valaisà, friburguès o vadois (a Suïssa) i valdostà (a Itàlia). Aquestes definicions designen conjunts dialectals més diferenciats uns dels altres que els que trobem dins la zona d’oïl i d’oc.
No fou codificada fins el 1998 per Dominique Stich. El primer intent però, va ser els anys 70 quan els Amis des patois savoyards van elaborar una grafia fonètica anomenada de Conflans.
Va ser l'any 1873 quan el lingüista italià Graziadio-Isaïa Ascoli va identificar aquesta llengua neollatina. Per Ascoli aquests parlars constituïen un grup específic i no un grup de llengües de transició entre els grups d'oïl i d'oc. Ascoli va anomenar aquests parlars franco-provençal. Malauradament el terme franco-provençal no ha contribuït al seu prestigi acadèmic o social. A causa de l'ambigüitat d'aquest mot, a principi dels anys 70 es va començar a imposar el terme arpità, el qual es va triar per la seva semblança amb el nom de la segona gran llengua gal·loromana: l'occità. Arpità és format a partir de l'arrel pre-indo-europea alp- dins la seva variant dialectal moderna arp-; en llengua arpitana aquest mot -arp- no designa la muntanya com es creu de vegades, sinó els prats de la muntanya on els ramats hi són menats i hi passen l'estiu. Des del 2004 l' Aliance Culturèla Arpitanna s'ha proposat promoure aquest neologisme així com el topònim Arpitània desitjant posar fi a la confusió que porta el mot franco-provençal i així accelerar el reconeixement d'aquesta llengua.
La lengoua u jorn[1] d’houé
EN CATALÀ
La llengua avui
Unes dues-centes mil persones d'una població de sis milions parlen arpità. És ben viu a la Vall d'Aosta a Itàlia, on s'ensenya a les escoles i hi trobem parlants dins totes les generacions. Milers de persones l'utilitzen diàriament a la Bresse , l'Isère i la Savoia , així com als cantons del Valais i de Friburg a Suïssa. A Savoia hi ha una sensibilització cap a la llengua i en algunes escoles s'ensenya cultura local i aprofiten per incloure-hi el parlar local. A les universitats de Lió i de Grenoble hi ha centres de dialectologia i de recerca lingüística. RCF Haute-Savoie i RCF Savoie, són dues ràdios que inclouen dins les emissions cançons, narracions i xerrades en arpità.
Diverses associacions treballen per preservar i desenvolupar el patrimoni cultural i lingüístic. Es publiquen revistes, textos científics, es fan concursos de poesia, obres de teatre i un cop l'any es celebra la Festa Internacional de l'Arpità en un dels tres països on s'estén Arpitània, aplec que cada vegada acull milers de visitants. Els anys 2006 i2007 l 'arpità va gaudir d'un inhabitual interès per part dels mitjans de comunicació gràcies a les traduccions de diversos còmics d'en Tintín.
Malgrat la diversificació de parlars arpitans actualment hi comença a haver un sentiment entre els diferents parlants que els fa sentir part d'una mateixa comunitat lingüística.
La lengoua u jorn[1] d’houé
Quârques doux-cents mile pèrsones
d'una populacion de siéx milyons prègiont[2]
arpitan. O est bien vif dens la Vâl d'Aoûta en Étalie, yô
se motre[3]
ux ècoules et y trovens locutors[4]
dens totes les gènèracions. Milyérs
de gens l'empleyont tués los jorns
dens la Brêsse, l'Isera et la Savouè, parèly coment dens los cantons du Valês
et de Fribôrg dens la Suisse. Dens la Savouè y at una sensibilisacion vers la lengoua et en quârques ècoules
sè montre cultura locâla et nen profitont de y encllôre lo parlar locâl. Ux[5]
univèrsitâts de Liyon et de Grenoblo y at des cèntros de dialèctologie et de
rechèrche[6]
lengouéstica. RCF Haute-Savoie et RCF Savoie, sont doves radiôs
que encllôsont dens les èmissions chançons, narracions et convèrsacion en arpitan.
Difèrentes associacions travalyont por presèrvar et dèvelopar lo patrimouèno culturèl et lengouéstico. Sè publeyont revues, tèxtos scientificos, sè fant concôrs de poèsia, ôvres de téâtro et un côp por an sè dèroule la Féta Entèrnacionâla de l'Arpitan dens un des três ètat yô s’èpate l’Arpitania, rencôntro que, a châ côp, acuelyét milyérs de visitors. Los ans 2006 et 2007 l'arpitan at jouyi d'un enhabituèl entèrèt de part des miés[7] de comunicacion grâce ux traduccions de difèrents « comicos[8] » de Tintin.
Difèrentes associacions travalyont por presèrvar et dèvelopar lo patrimouèno culturèl et lengouéstico. Sè publeyont revues, tèxtos scientificos, sè fant concôrs de poèsia, ôvres de téâtro et un côp por an sè dèroule la Féta Entèrnacionâla de l'Arpitan dens un des três ètat yô s’èpate l’Arpitania, rencôntro que, a châ côp, acuelyét milyérs de visitors. Los ans 2006 et 2007 l'arpitan at jouyi d'un enhabituèl entèrèt de part des miés[7] de comunicacion grâce ux traduccions de difèrents « comicos[8] » de Tintin.
Mâlgrât la divèrsificacion de
parlars arpitans actuèlament y comence a y avêr un sentiment entre-mié los difèrents
parlants que los fat sentir partia d'una méma comunôtât lengouéstica.
[1] houé, enqu’houé, ceti-houé
[2] pârlont, devesont, barjâcont
[3] ensègne
[4] parlants
[5] a les
[6] quéta
[7] meyens
[8] fomèts, bandes-dèssinâyes
EN CATALÀ
La llengua avui
Diverses associacions treballen per preservar i desenvolupar el patrimoni cultural i lingüístic. Es publiquen revistes, textos científics, es fan concursos de poesia, obres de teatre i un cop l'any es celebra la Festa Internacional de l'Arpità en un dels tres països on s'estén Arpitània, aplec que cada vegada acull milers de visitants. Els anys 2006 i
Malgrat la diversificació de parlars arpitans actualment hi comença a haver un sentiment entre els diferents parlants que els fa sentir part d'una mateixa comunitat lingüística.
Llengües a
La regió on l’arpità és més viu és la Vall d’Aosta. Allà el parla ben bé la meitat de la població, tant grans com petits. Aosta, la capital, és l’única gran ciutat on l’arpità encara se sent pels carrers.
Avui part d’Itàlia, la Vall va formar part de Savoia, és per això que el francès hi és tant present com l’arpità i els valdostants s’hi senten molt propers. L’ensenyament a l’escola es fa en francès tal com mana l’estatut fet després de l’última guerra.
Durant l’època feixista nombrosos habitants d’altres parts d’Itàlia hi van ser traslladats per motius de feina, però la causa real era imposar l’italià i disminuir així el nombre de parlants d’arpità i de francès. Aquets fets els narra de manera fidedigne l’escriptor Floran Corradin en la seva novel·la Lo Temps.
Una dita molt popular a la vall fa : lo fransé é lo patoué son le lènve di Valdotèn. Cerlogne en va dir una altra de més funesta: quand s’en ira le patois, le français le suivra de près.
EN ARPITÀ:
Arpitans u mié-jorn[1] d'Étalie
EN ARPITÀ:
Ècoula d'arpitan
Bien que lo semble pas, bien
de gens de fôra vâl s'entèresse a l'arpitan, ço fét que lo cors devegneye[12] un factor d'uvèrtura vèrs
l'èxtèrior et un factor d'idèntitât partagiêye[13].
Lo solèt[14] enconvegnant u avantâjo, selon lo pouent de vua, est que los cors sont presenciels, per consèquence fôt que alens densla Vâl
d'Aoûta se les volens siuvre.
Escola d'arpità
EN ARPITÀ:
Arpitans u mié-jorn[1] d'Étalie
Poulya est una règ.ion du mié-jorn
d’Étalie yô[2]
y at doves localitâts Cèles de Sant
Vuite et Fayéte
onte sè prègie[3] arpitan.
Por aprofondir et ètudiyér ceta
rèalitât châque an sè organise un ciclo de rencontros et
confèrences avouéc[4]
lo titro “Qui sont los francoprovènçâls de Poulya?”. L’an passâ
l'est étâ lo 9émo an que sè rèalisâve et at avu[5] luè a Turin. Tués[6] los demécros dament[7] lo mês d’octobro, y avéve[8] una tenâbla[9] d’hiôt livél[10] et conduia per des
èxpèrts de premiére levâ[11] sur les minoritâts
lengouestiques, onte[12] s’èxposâve lo rèsultat
des dèrriéres rechèrches sur l’arpitan et, en particuliér, en posent[13] l’emfasa dens cetes dôves
comunôtâts des Poulyes.
Quârqu'unes des conferènces que sè
sont rèalisâyes sont les siuventes:
“Lo Chemin Francoprovènçâl”
per lo Dr. Marco Rey et Marzia Rey.
“Les minoritâts
etnolengouestiques, Étalie centro-meridionâla” per lo Dr. Claudio
Santacroce.
“L’ècritura francoprovènçâla”
per lo Prof. Matteo Giotto.
“La minoritâts lengouestica
friôlana et la siena protèccion” per lo Dr. Marco Stolfo.
“L' idèntitât francoprovènçâla”
per la Dr. Valentina Porcellana.
[1] sud
[2] onte
[3] parle, devese, côse, barjaque, cortègie
[4] atot
[5] yu
[6] tôs
[7] pendent
[8] avêt
[9] sèance
[10] nivél
[11] lèva, fela, felâ, legne, renche,
rang, renchiê, tiro
[12] yô
[13] betent, ponent, metent
[14] mémos
Arpitans al sud d’Itàlia.
Pulla és una regió del sud d’Itàlia on hi ha dues localitats Cèles de Sant Vuite i Fayéte on es parla arpità.
Per aprofundir i estudiar aquesta realitat cada any es celebra un cicle de trobades i conferències amb el títol “Qui són els francoprovençals de Pulla?”. L’any passat va ser el 9è. any que es realitzava i va tenir lloc a Torí. Tots els dimecres durant el mes d’octubre hi havia una sessió d’alt nivell i conduïda per experts de primera fila sobre les minories lingüístiques, on s’exposava el resultat de les últimes recerques sobre l’arpità i en particular posant l’èmfasi en aquestes dues comunitats de Pulla.
Algunes de les conferències que es van portar a cap són les següents:
“El Camí Francoprovençal” pel Dr. Marco Rey i Marzia Rey.
“Les minories etnolingüístiques, Itàlia centre meridional” pel Dr. Claudio Santacroce.
“L’escriptura francoprovençal” pel Prof. Matteo Giotto.
“La minoria lingüística friolana i la seva protecció” pel Dr. Marco Stolfo.
I “La identitat francoprovençal” per la Dra. Valentina Porcellana.
Aquest cicle va acabar amb una exposició de fotografies, la projecció de pel·lícules i un recital poètic declamat pels mateixos autors.
Tot organitzat per l’Associació Cultural Francoprovençal de Pulla al Piemont amb Silvano Tangi de president.
EN ARPITÀ:
Ècoula d'arpitan
L'Ècoula
Populèra de Patouès est una ècoula dialèctâla
arpitana que est étâye crèâye dens la Vâl d’Aoûta por difusar la
cognessence de l’arpitan vâldoten, et lo fét organisent des cors d’arpitan dens difèrentes
localitâts de la Valâye[1], dèdicâs a un publico bien
amplo[2], de tués[3] los âjos et de tôs los
livéls, dês los dèbutants tant-que ux profèssors d’arpitan. Los cors sè fant
dês octobro fin u mês de mê, doves hores por semana.
Lo cors por los grands[4]
sè bâse sur l'èxpression du lengâjo et sur l'ècritura. Dens los cors
adrèciês ux megnâts[5] s’utilise surtot lo téâtro.
Assé[6] s’organisont “bèns
de lengoua”, que sont des fins de semana d’imersion lengouestica yô[7] los ètudiants sèjornont
dens des mêsons de famelyes de lengoua arpitana, siuvont les leçons et vivont
lyor via, cél fin de semana, mas-que[8] en arpitan.
Châque an d’ècoula
s’envionont[9]
des nôvos[10]
projèts. Un que at grôs succès est un musical en arpitan. Assé sè balye[11] bien d’importance u
téâtro populèro, viu que jouye un rolo principâl dens la difusion et por mantegnir
la lengoua.
Lo solèt[14] enconvegnant u avantâjo, selon lo pouent de vua, est que los cors sont presenciels, per consèquence fôt que alens dens
[1] vâl, valâda, valâ
[2] lârjo, vâsto
[3] tôs
[4] adultos
[5] menâts, enfants, gamins
[6] asse, asse-ben. oncor
[7] onte
[8] Ren-que
[9] sè comenciont
[10] nôfs, novéls
[11] done
[12] devint
[13] condivisâye
[14] sol
Escola d'arpità
L'École Populaire de Patois és una associació que es va crear a la vall d’Aosta per difondre la coneixença de l’arpità, i ho fa organitzant cursos d’arpità en diverses localitats de la vall, són dedicats a un públic molt ampli, de totes les edats i de tots els nivells, des de principiants fins a professors d’arpità. Els cursos es fan des d’octubre fins a maig, dues hores per setmana.
El curs per adults es basa en l'expressió del llenguatge i l'escriptura.
En els cursos adreçats als nens s’utilitza sobretot el teatre.
En els cursos adreçats als nens s’utilitza sobretot el teatre.
També s’organitzen “banys de llengua”, són caps de setmana d’immersió lingüística en que els estudiants s’allotgen a cases de famílies de parla arpitana, assisteixen a classe i fan vida, aquell cap de setmana, només en arpità.
Cada any escolar s’engeguen nous projectes. Un que té força èxit és un musical en arpità. També es dóna molta importància al teatre popular, ja que juga un paper principal en la difusió i el manteniment de la llengua.
Encara que no ho sembli molta gent de fora de la vall s'interessa per l'arpità, això fa que el curs esdevingui un factor d'obertura a l'exterior i d'identitat compartida.
L'únic inconvenient o avantatge, segons es miri, és que els cursos són presencials, per tant cal que anem cap a la vall d'Aosta si els volem seguir.
EN ARPITÀ:
Arpitan por lo portâblo[1]
En arpità pel mòbil
Encara que no ho sembli molta gent de fora de la vall s'interessa per l'arpità, això fa que el curs esdevingui un factor d'obertura a l'exterior i d'identitat compartida.
L'únic inconvenient o avantatge, segons es miri, és que els cursos són presencials, per tant cal que anem cap a la vall d'Aosta si els volem seguir.
EN ARPITÀ:
Arpitan por lo portâblo[1]
Oncor un mouél[2] de gens at l'idê[3] que y at des lengoues que
les empleyont[4]
fondamentalament los campagnârds, u los vielys[5] por convèrsar a la cantina[6], u los bèrgiérs[7] por prègiér[8] avouéc lo bèstiâly[9] et pouca[10] de ples. ço-ce serêt lo
câs de l’arpitan u de l’occitan, por nen dére doves bien prôcho.
Adonc, s'est fêt un ètudo entèrnacionâl
mandâ[11] sm4science dens loquint y vat participar
la Suisse. Sè trètâve de recuelyr[12] et analisar des messâjos
de tèlèfonin por savêr, entre ôtres chouses, gouéros[13] de gens ècrisévont en
lengoues minoritères et se endrôvâvont les medémes[14] cotumes[15] d’abrèviacions que en
francês, alemand u étalien. S’ètudiyévont mas-que[16] los SMS de volontèros por
fére l’ètuda.
Lo rèsultât por la Suisse est étâ, coment
ére a suposar, que la divèrsitât lengouestica ére presenta dens los SMS, que bien[17] s’ècrisévont dens un mècllo[18] de doves, três u ples
lengoues et los medémos modèlos sont étâs endrôvâs dens totes les lengoues. Un
petiôt[19] porcentâjo de SMS ére
ècrit en roumancho, oficièl en Suisse, en arpitan et dens ôtres coment lo
walser; ceti porcentâjo corrèspond ples u muens a la populacion rèèla.
Et quârq’un porrêt étre surprês de savêr que cetes lengoues sont étâyes
empleyêyes por quârque-chousa[20] de ples que por barjacar
avouéc les vaches.
[1] tèlèfonin, tèlèfono mobilo, encafâblo, enfatâblo,
yô-que-t’és (fam.)
[2] monton, baron, “biéta”, …
[3] idêya
[4] usont, endrôvont
[5] gens d’âjo, ancians
[6] bistrot
[7] feyérs, pâstors, feyants
[8] parlar, devesar, côsar, barjacar
[9] armalyes
[10] checa, pou
[11] que at a nom
[12] recuedre
[13] quants, comben
[14] mémes
[15] Habitudes, pratiques
[16] ren-que
[17] biôcôp
[18] una mècllâ, un mèlanjo
[19] Petit, quitit
[20] quârque-ren
En arpità pel mòbil
Encara molta gent té la idea de que hi ha llengües que les fan servir bàsicament els pagesos, o la gent gran per conversar a la taverna, o els pastors per parlar amb el bestiar i poca cosa més, aquest seria el cas de l’arpità o de l’occità, per dir-ne dues de ben properes.
Doncs bé, es va fer un estudi internacional anomenat sm4science en el qual hi va participar Suïssa, es tractava de recollir i analitzar missatges de mòbil per saber, entre altres coses, quants s’escrivien en llengües minoritàries i si feien servir les mateixes pràctiques d’abreviacions que en francès, alemany o italià. Només s’estudiaven els SMS de voluntaris per fer l’estudi.
El resultat per a Suïssa va ser, com era de suposar, que la diversitat lingüística era present en els SMS, que molts s’escrivien en una barreja de dues, tres o més llengües i que es feien servir les mateixes pautes en totes les llengües. Un petit percentatge de SMS era escrit en romanx, oficial a Suïssa, en arpità i en altres com el walser, xifres que més o menys es corresponien amb la població real.
I algú potser es va sorprendre en saber que aquestes llengües servien per alguna cosa més que per parlar amb les vaques.
EN ARPITÀ:
Una menuta d'arpitan
1 minut d'arpità
EN ARPITÀ:
Una menuta d'arpitan
Ceti ére lo titro d'un programo de
châque semana que s’èmetet tant-que[1] l’an passâ (?2009) sur Canal9,
una tèlèvision du Valês suisso. La
minute du patois consistâve dens la presentacion d'una desêna[2]
populèra. Châque semana lo provèrbo ére d'una règion difèrenta du Valês et
sè[3] nen fasséve[4] un’èxpllicacion et un comentèro. En
rèalitât lo programo arrevâve pas a la menuta de durâ. La desêna ére ren-que[5] dita en arpitan et
l'èxpllicacion sè fesêt en francês.
1 minut d'arpità
Aquest era el títol d'un programa setmanal que fins fa un any s’emetia per Canal9, una televisió del Valais suís. La minute du patois consistia en la presentació d'un refrany popular, cada setmana el refrany era d'una regió diferent del Valais i se’n feia una explicació i comentari. En realitat el programa no arribava al minut de durada, i només es deia en arpità el refrany, l'explicació es feia en francès.
