Best seller

Jean Millet era un fuster de Grenoble que va viure al segle XVII. Va escriure algunes obres entre les quals l’obra de teatre La Pastorale et tragi-comédie de Janin que contava la història de la Lhauda, una dona que tenia molt d’èxit entre els homes i Janin, un pretendent seu que mai és correspost i que veu com els altres aspirants, un rere l’altre, li passen al davant.

El que fa d’aquesta obra un cas únic en tota la literatura arpitana és el seu èxit editorial. Primer se’n van fer quatre edicions a Grenoble, després una altra a Lió i deu edicions més després de la mort de l’autor. En les diferents edicions el títol canviava, de vegades es deia Pastorale de la Lhauda o Pastorale de la Faye de Sassenage. Però sigui com sigui, un total de quinze edicions !! la converteixen en el més gran best seller de les lletres arpitanes.

Aquest gran èxit editorial es va produir perquè, segons Champollion-Figeac, la història de la Lhauda es basava en un personatge real: Claudine Mignot, personatge molt popular a l’època ja que era una d’aquelles dones que tenen la sort d’atraure els homes rics i poderosos. Claudine era de Grenoble igual que la protagonista de l’obra i la gent l’anomenava la Lhauda. Quan Claudine va tenir edat per casar-se ho anava a fer amb el secretari d’un ministre però just abans de les noces el ministre la va conèixer, se’n va enamorar i s’hi va casar ell. Al cap d’uns anys Claudine es queda vídua i es torna a casar amb un mariscal de l’exèrcit francès que mor al cap de deu anys. Llavors es casa per tercera vegada, aquest cop amb Casimir II, que hauria estat rei de Polònia si no hagués abdicat. Aquesta agitada vida sentimental va inspirar Jean Millet i així els lectors de l’obra, que coneixien la vertadera història de Claudine, feien comparacions i gaudien amb les peripècies de la Lhauda de Jean Millet.

Ara bé, si aquesta profusió editorial era proporcional al nombre de representacions teatrals... això ja no queda tan clar.