29.4.12

Trobada internacional sobre l'arpità

Monastero di Lanzo
Dissabte 28 d’abril es va celebrar una trobada internacional a Monastero di Lanzo, municipi de la Vall de Lanzo, al Piemont, per parlar sobre l’evolució de la llengua i la cultura arpitanes en aquella zona. És una trobada que es realitza de forma regular un cop a l’any i on es posen sobre la taula les experiències que han tingut les diferents valls arpitanes del Piemont en l’àmbit de la revitalització de la llengua  arpitana. Hi intervenen diverses autoritats locals i regionals i és oberta a tots aquells interessats per l’arpità.

Va ser remarcable la presentació de la feina realitzada per la comunitat de la Vall di Lanzo Ceronda Casternone on, amb la col·laboració de la Chambra d’òc i de la Tsambra Francoprovensal, s’han fet cursos d’arpità per a tota la població, incidint però en el personal administratiu; s’han instal·lat rètols de senyalització bilingües italià-arpità; s’ha publicat una revista bilingüe que parla de l’art i la natura locals; s’ha creat una emissora de ràdio web en arpità; s’han enregistrat documentals amb la llengua com a tema principal; i s’ha creat un arxiu a Internet de material escrit que, gràcies a investigadors i aficionats a la llengua, s’ha anat recopilant pacientment durant mesos de feina.

Un dels moments més emotius va ser quan es va reconèixer l'obra dels voluntaris i investigadors que han fet la feixuga tasca d’estudi del topònims locals. Es tractava d’un equip encapçalat pel mestre lingüista Domenico Cabodi.

S’ha de dir que si estem parlant de tota aquesta feina feta és gràcies al suport de la Region Piémont, de la Província de Torí i dels governs locals, comunitats, associacions i voluntaris que s’han mobilitzat per la llengua.

A la tarda, després d’un dinar amb productes de la terra, es va veure el documental Lou Tsamin Francoprovensal i la seva directora, Elisa Nicoli, va explicar aquesta experiència d’investigació lingüística i social que van viure l’any 2010 vuit caminants durant 500 quilòmetres per descobrir la situació actual de la llengua arpitana.

Amb la música tradicional del grup Li brucatè va acabar aquesta profitosa jornada.

8.4.12

Llengües a Suïssa

Lengoues en Suisse


Una entèrèssenta èxposicion formâye principâlament per archivos sonoros est cela que at luè en ces jorns a la Bibliotèca Nacionâla Suissa de Bèrna. Y sont des enregistraments que recuelyont les vouèx[1] de difèrents locutors des lengoues que y at en Suisse, les més[2] ancians sont du 1913 et mâlherosament quârqu’un des parlars que nos possens[3] acutar sont ja disparèssus[4].


En Suissa Romanda est yô[5] que sè trovont  locutors d’arpitan. Ceta lengoua est cela que patét la situacion ples fragila de totes, lo motif pôt étre de pas avêr oposâ la méma rèsistence que les ôtres a étre anèantia ou ben étre etâye agressêye avouéc ples de fôrce. Selon lo profèssor de lengouéstica de l’Univèrsitât de Nôchâtél, Andres Kristolsa[6] quâse totâla disparicion est diua[7] a l’enfluence de la France yô ceta lengoua ére pèrçua coment una lengoua corrompua que s’oposâve a l’unificacion et a l’ègalitât que promulgâve la Rèvolucion. Lo câs est que l’arpitan en Suisse vivote[8] ren-que[9] dens três zones: lo canton du Valês, lo comtât de La Gruviére (dens lo canton de Fribôrg) et dens Lo Jorat una règion du canton du Vôd, luès yô que por rendre-lo oncor més tristo, la plepârt des locutors sont d’âjo avanciê. Evolênna en est la dèconcèrtenta èxcèpcion, un mirâjo dens lo dèsèrt, dens cet velâjo l’arpitan est la lengoua de tués les jorns, s’utilise sens gognes a l’ècoula et tués ses[10] habitents l’ant coment lengoua maternèla.

Peter Erismann est lo chèf de ceta èxposicion et dit que l’entèrèt per les sienes lengoues est una fôrma de rèaccionar contro la globalisacion. Paralèlament s’organisont oncor[11] confèrences, visites guidâyes, prèsentacions de lévros et ôtres activitâts en relacion avouéc les lengoues de Suisse.

Est possiblo por les suissos de colaborar dens cet projèt. Pôvont[12] enrègistrar la prôpra vouèx, ou ben a la méma èxposicion ou ben dês lyor métyo[13] a travèrs d’Entèrnèt. On fôt mas-que endicar la zona de Suisse a laquinta sè apartint et liére a vouèx hôta una sèria de frâses que seront balyêyes[14]. Sè prèvêt que més de 10.000 pèrsones y vant participar.
Ceta èxposicion résterat uvèrta tant qu’u jorn 25 d’oût.


[1] vouéces
[2] ples
[3] povens
[4] disparus
[5] onte
[6] la siena
[7] dûa
[8] survit
[9] mas-que, solament
[10] les siens
[11] assé, asse-ben
[12] possont, pont
[13] mêson
[14] donâyes


Una interessant exposició formada bàsicament per arxius sonors és la que té lloc actualment a la Biblioteca Nacional Suïssa de Berna. Són enregistraments que recullen les veus de diferents parlants de les llengües que hi ha a Suïssa, els més antics són de 1913 i malauradament algunes de les parles que hi podem escoltar ja han desaparegut.

A la Suïssa Romanda és on trobem parlants d’arpità. Aquesta llengua és la que pateix la situació més fràgil de totes, el motiu pot ser no haver oposat la mateixa resistència que les altres a ser anihilada o bé haver estat agredida amb més força. Segons el professor de lingüística de la Universitat de Neuchâtel, Andres Kristolla seva quasi total desaparició és deguda a la influència de França on aquesta llengua era percebuda com una llengua corrompuda que s’oposava a la unificació i igualtat que promulgava la Revolució. El cas és que l’arpità a Suïssa només perviu en tres zones: al cantó de Valais, al comtat de Gruyere (dins el cantó de Friburg) i dins el Jorat una regió del cantó de Vaud, llocs on per fer-ho encara més magre, la majoria de parlants són d’edat avançada. Evolênna n’és la desconcertant excepció, un miratge en el desert, en aquest poble l’arpità és la llengua de cada dia, s’utilitza sense escarafalls a l’escola i tots els seus habitants el tenen com a llengua materna.

Peter Erismann és el cap d’aquesta exposició i diu que l’interès per les seves llengües és una forma de reaccionar contra la globalització. Paral·lelament també s’organitzen conferències, visites guiades, presentacions de llibres i altres activitats relacionades amb les llengües de Suïssa.

És possible pels suïssos de col·laborar en aquest projecte. Poden enregistrar la seva veu, o bé a la mateixa exposició o bé des de casa seva a través d’Internet. Només cal indicar la zona de Suïssa a la qual es pertany i llegir en veu alta una sèrie de frases que ens seran donades. S’espera que més de 10.000 persones hi participin.

Aquesta exposició restarà oberta fins el dia 25 d’agost.

2.4.12

Tolosa


Nos érens quâse 30.000 pèrsones que manifèstâvens a Tolosa per la lengoua occitana. Est étâye una jornâ de féta et u temps mémo de revendicacion, et dens laquinta y at avu mémo de cârro por ôtres lengoues coment l’arpitan. Nos Amics d'Arpitània avens fêt lo voyâjo de Barcelona a Tolosa et tot lo parcôrs de la manifèstacion ensemblo u CAOC.

Dês la Vâl d'Aoûta s’est dèplaciê tant qu’a Tolosa una delegacion de l’Aliance Culturèla Arpitanna et est étâ franc un honor que ses reprèsentents, Floran Corradin et  Luca Tillier ant fêt avouéc lo CAOC et les Amics d’Arpitània tot lo parcôrs de la manifèstacion. Assé l’ècritor[1] arpitan de la Vâl Siusa Marco Rey s’est ajountâ et at fêt un bon bocon[2] de chemin avouéc nosôtros. 

Continueront a lutar por la lengoua tant que seye nècèssèro. Est una tâche[3] èpouesienta mas que nos fat étre conscients de son valor. L’union des difèrentes lengoues menaciêyes les fét[4] més[5] fôrtes et tojorn nen tindront més en comptio se nos alens unis que pas se alens châcus por son comptio.


[1] ècriven
[2] trèt
[3] devouèr
[4] fat
[5] ples
Foto: La Setmana
Érem gairebé 30.000 persones manifestant-nos a Tolosa per la llengua occitana. Va ser una jornada alhora festiva i reivindicativa, i en la qual també hi va haver lloc per a altres llengües com ara l’arpità. Els Amics d'Arpitània vam fer el viatge de Barcelona a Tolosa i tot el trajecte de la manifestació juntament amb el CAOC.

Des de la Vall d’Aosta es va desplaçar fins a Tolosa una delegació de l’Aliance Culturèla Arpitanna i va ser tot un honor que els seus representants, Floran Corradin i  Luca Tillier fessin amb el CAOC i els Amics d’Arpitània tot el recorregut de la manifestació. També l’escriptor arpità de la Vall de Susa Marco Rey s’hi va afegir  i en va fer un bon tram amb nosaltres. 

Continuarem lluitant per la llengua tant com calgui. És una tasca esgotadora però que ens fa ser conscients de la seva vàlua. La unió de les diferents llengües amenaçades les fa més fortes i sempre ens tindran més en compte si anem junts que no pas si anem cadascun per una banda.