4.9.14

Arpitans a la V

El proper 11 de setembre els Amics d'Arpitània participarem a la concentració que es farà a Barcelona per aconseguir la llibertat de Catalunya, una concentració que arribarà a fer, vista des de l'aire, la forma de V. Ens acompanyaran arpitans vinguts, expressament per a l'ocasió, de la Vall d'Aosta per ajudar-nos a aconseguir la nostra fita com a país. Serem al tram 65, a la plaça de Tetuan. 

Sens dubte, però, força més arpitans seran aquest dia a diferents parts d'aquesta V per tal de donar-nos suport, cosa que els agraïm, la tasca que tenim per endavant és tan gran que cap ajuda ens serà sobrera. Tots plegats viurem junts un dia clau en la nostra història. 

A més a més, durant tota la jornada ens podreu trobar a la parada que tindrà el Cercle d'Agermanament Occitano-Catala a la Mostra d'Entitats dels Països Catalans, just al costat de l'Arc de Triomf. De 10 del matí a 9 del vespre tindreu informació sobre Arpitània, el seu país, la llengua, la gent i el fet arpità.

25.3.14

Centenari Frederic Mistral: l'obra en arpità


Aquest any es commemora el centenari de la mort de Frederic Mistral, poeta occità, guanyador del premi Nobel de literatura i creador del Felibritge, mort el 25 de març de 1914. 

Des d'aquí li retem homenatge amb aquest text de l’obra Memòri e Raconte de Mistral traduït a l'arpità pel lingüista Dominique Stich:

Per Sant Jian, una anâ, mêtre Francês Mistral êre u mié de ses blâts – que quârques montagnârds talyêvont u volam. Una tropa de glleniéres siuvéve les mèssonérs, acapant les èpias qu’èchapâvont u ratél. Adonc mon segnor pâre remarcat na bala jovena que restâve dèrrér, come s’avêt vêrgogne de gllenar come les otres. S’avancét de lyé et lyé fit :Megnona, de qui t’és ? come tè diont ?
La jouèna rèpondit :
Su de Tièno Poulinèt, lo mère de Malyana. Mè diont Layida.
     -     Come ! dit mon pâre, la filye de Poulinèt, qu’est étâ Mére de Malyana, vat gllenar ?
     -     Mêtre, el rèplicat, nos sens una grôssa familye, doux garçons avouéc sêx filyes, et noutron pâre, quand ben èye, est veré, prod de ben u solely – quand nos lui demandens d’argent por un pou nos fèniolar, nos rèpond : Mes filyètes, se vos voléd des babioles, gagnéd-nen ! Et vê-enqué porquè su venua gllenar. Sêx mês aprés quél rencontro – que rapèle l’antica scèna de Rute avouéc Bôze, lo valyent grangiér demandat Layida a mêtre Poulinèt et su nèssu de quél mariâjo.

I el text original en occità:
Pèr Sant Jan, uno annado, mèste Francés Mistral èro au mié de si blad – qu’uno chourmo de gavot toumbavon au voulame. Un vòu de glenarello seguien li meissounié, acampant lis espigolo qu’escapavon au rastèu. E ‘m’acò moun segne paire remarquè ‘no bello chato que restavo darrié, coume s’avié vergougno de glena coume lis autro. S’avance d’elo e ié faguè: Mignoto, de quau siés ? coume te dison ?
La chato respoundeguè:
Siéu d’Estève Poulinet, lou maire de Maiano. Me dison Delaïdo.
- Coume ! diguè moun paire, la fiho de Poulinet, qu’es esta Maire de Maiano, vai glena?
- Mèstre, elo repliquè, sian uno grosso famiho, dous drole emé sièis chato, e noste paire – emai aue, es verai, proun de bèn au solulèu – quand ié demandean d’argènt pèr un pau nous pimpa, nous respond : Mi chatouno, se voulès de belòri, gagnas-n’en ! E ves-aqui perqué siéu vengudo glena.
Siès mes après aquéu rescontre – que retrais l’antico sceno de Rut emé Booz, lou valènt meinagié demandè Delaïdo à mèste Poulinet e siéu nascu d’aquéu mariage.