EN ARPITÀ (Per Aliance Culturèla Arpitanna)
Occitan possiblo
L’occitan
est la lengoua minorisâye bine ètendua en France et mâlgrât l’actuèla
renèssence la siena situacion est, por dére-lo docement, delicâye. Dens lo
temps est étâye atacâye, prohibia, charpitâye, chachiêye et mèprisêye. Y a
mas-que[1] souessanta ans los megnâts que parlâvont occitan a l’ècoula
érant sevèrament punis. Un côp pèrmètua at avanciê lentament, fategament, entre
tués los obstâcllos imaginâblos, dens una rusa[2] èxtènuanta.
Mas
tot ço est pas patrimouèno de l’occitan. Y at tot-plen des lengoues que ant
pati[3] oncor ples. Quârques-unes nen sont sorties et bien ps. Nion
oppose, a nosôtros, un fêt que difèrencie[4] des ôtres lengoues en ègâla posicion, et est que
l’occitan lo povens[5] aprendre: a Barcelona, drêt-ora[6], grâce ux cors que sont rèalisâs dês quatro ans u CAOC,
entitât avouéc ples de trenta ans d’histouère et la solèta de en-chiéz nos que
lute por la defènsa et lo dèvelopament de la lengoua et la cultura occitanes.
L’occità és la llengua minoritzada més estesa
a França i malgrat l’actual renaixença la seva situació és, per dir-ho suaument,
delicada. Al llarg del temps ha estat atacada, prohibida, trepitjada, amagada i
menyspreada. Fa només seixanta anys els nens que parlaven occità a l’escola
eren severament castigats. Un cop permesa ha avançat lentament, feixugament, entre tots els entrebancs imaginables, en una contesa esgotadora.
Però tot això no és patrimoni de l’occità. Hi
ha moltes llengües que han patit tant o més. Algunes se n’han sortit i moltes no. No obstant, per a nosaltres, un fet el distingeix d'altres llengües en igual posició, i és que l’occità
el podem aprendre: a Barcelona, ara mateix, gràcies als cursos que es vénen
realitzant des de fa quatre anys al CAOC, entitat amb més de trenta anys
d’història i l’única de casa nostra que lluita per la defensa i el
desenvolupament de la llengua i la cultura occitanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada