25.3.14

Centenari Frederic Mistral: l'obra en arpità


Aquest any es commemora el centenari de la mort de Frederic Mistral, poeta occità, guanyador del premi Nobel de literatura i creador del Felibritge, mort el 25 de març de 1914. 

Des d'aquí li retem homenatge amb aquest text de l’obra Memòri e Raconte de Mistral traduït a l'arpità pel lingüista Dominique Stich:

Per Sant Jian, una anâ, mêtre Francês Mistral êre u mié de ses blâts – que quârques montagnârds talyêvont u volam. Una tropa de glleniéres siuvéve les mèssonérs, acapant les èpias qu’èchapâvont u ratél. Adonc mon segnor pâre remarcat na bala jovena que restâve dèrrér, come s’avêt vêrgogne de gllenar come les otres. S’avancét de lyé et lyé fit :Megnona, de qui t’és ? come tè diont ?
La jouèna rèpondit :
Su de Tièno Poulinèt, lo mère de Malyana. Mè diont Layida.
     -     Come ! dit mon pâre, la filye de Poulinèt, qu’est étâ Mére de Malyana, vat gllenar ?
     -     Mêtre, el rèplicat, nos sens una grôssa familye, doux garçons avouéc sêx filyes, et noutron pâre, quand ben èye, est veré, prod de ben u solely – quand nos lui demandens d’argent por un pou nos fèniolar, nos rèpond : Mes filyètes, se vos voléd des babioles, gagnéd-nen ! Et vê-enqué porquè su venua gllenar. Sêx mês aprés quél rencontro – que rapèle l’antica scèna de Rute avouéc Bôze, lo valyent grangiér demandat Layida a mêtre Poulinèt et su nèssu de quél mariâjo.

I el text original en occità:
Pèr Sant Jan, uno annado, mèste Francés Mistral èro au mié de si blad – qu’uno chourmo de gavot toumbavon au voulame. Un vòu de glenarello seguien li meissounié, acampant lis espigolo qu’escapavon au rastèu. E ‘m’acò moun segne paire remarquè ‘no bello chato que restavo darrié, coume s’avié vergougno de glena coume lis autro. S’avance d’elo e ié faguè: Mignoto, de quau siés ? coume te dison ?
La chato respoundeguè:
Siéu d’Estève Poulinet, lou maire de Maiano. Me dison Delaïdo.
- Coume ! diguè moun paire, la fiho de Poulinet, qu’es esta Maire de Maiano, vai glena?
- Mèstre, elo repliquè, sian uno grosso famiho, dous drole emé sièis chato, e noste paire – emai aue, es verai, proun de bèn au solulèu – quand ié demandean d’argènt pèr un pau nous pimpa, nous respond : Mi chatouno, se voulès de belòri, gagnas-n’en ! E ves-aqui perqué siéu vengudo glena.
Siès mes après aquéu rescontre – que retrais l’antico sceno de Rut emé Booz, lou valènt meinagié demandè Delaïdo à mèste Poulinet e siéu nascu d’aquéu mariage.

25.8.13

Vall de Lanzo

A pocs quilòmetres de Torí, al Piemont, hi ha un territori que malgrat la seva proximitat a la gran ciutat, ha mantingut la natura salvatge i ha conservat els trets fonamentals de la tradició alpina: és la Vall de Lanzo.

En aquesta Vall, formada per 17 pobles, s’hi ha dut a terme un projecte de toponímia bilingüe. Això, a la pràctica, es tradueix en que a la senyalització d’entrada i sortida de cada poble hi figura el seu nom escrit en italià i en francoprovençal (arpità). I en sis punts estratègics de la vall s’ha col·locat uns grans i molt ben dissenyats plafons amb la inscripció “Benvinguts a l’àrea francoprovençal de la Vall de Lanzo” en italià i en francoprovençal, i amb el dibuix de dos mapes: un de la Vall de Lanzo i un altre de tota l’àrea lingüística arpitana.

Amb aquests rètols s’aconsegueixen els objectius bàsics del projecte, per una banda se li dóna visibilitat a la llengua i aquesta recupera prestigi, i per altra banda a tot aquell que passa per allà, especialment si és foraster, li arriba el missatge de que en aquella contrada la gent parla una llengua diferent de l’italià, però que tampoc és piemontès, és el francoprovençal o arpità.


Darrera d’aquest projecte hi ha la Tsambra Francoprouvénsal -secció de la Chambra d’Òc-, i ha tingut l’ajuda financera de la Presidència del Consell de Ministres d’Itàlia. Però tot això no hagués estat factible sense la gran tasca que va fer la Comunitat d’aquesta Vall, la qual s’hi va abocar de ple per tal de fer-ho possible. 

20.8.13

Festa Internacional per la llengua arpitana

Un cop cada quatre anys es celebra una festa per la llengua arpitana. en la seva variant de Friburg. La propera edició tindrà lloc aquest cap de setmana, 24 i 25 d'agost, i es dedicarà a la variant arpitana de Friburg. Els preparatius ja fa mesos que van començar. És un esdeveniment capdal per l’associació que l'organitza: Chochyètâ Kantonale di Patêjan Fribordzê, una entitat que treballa per la llengua i la cultura arpitanes de la seva comarca i que durant tot l’any prepara activitats diverses, des de cursos de llengua fins a concerts. La festa es farà a Bulle, una localitat de la regió de la Gruyère, a Suïssa.

El programa de dissabte inclou un concert de música, un taller de cant, un taller de lectura, un sopar popular amb menges del país i una vetllada tradicional amb cants i contes tradicionals. Durant tot el dia hi haurà un mercat de productes de la contrada.

El diumenge es farà una missa en arpità, una cercavila que travessarà de punta a punta el municipi, un dinar amb la presència d'algunes autoritats i finalment es dirà el nom de la persona guanyadora del concurs literari que va engegar ja fa un any i en el qual es requeria una obra de qualsevol tipus, escrita o enregistrada, en la variant arpitana de Friburg.

En aquesta Festa s’aprofita per exposar i intercanviar opinions sobre la situació i el futur de la llengua dins una Europa que per un costat vol la diversitat i la interculturalitat i per altre costat dóna primacia als estats abans que a les nacions. Cal veure si mica en mica la situació de l’arpità es va normalitzant i la llengua va adquirint el prestigi que li pertoca. Són passes com aquesta les que ho faran possible.

Aquí teniu tota la informació.

24.1.13

El diccionari d'Édouard Bérard

El primer diccionari de l'arpità específic de la Vall d'Aosta el va escriure Édouard Bérard

Bérard va ser un capellà nascut a Châtillon (Vall d'Aosta) el 1825. Era un home hiperactiu, apassionat per la història i la cultura valdostanes, un entusiasta de la llengua i les tradicions, un amant de la Vall d'Aosta en el sentit més ampli i amb una sensibilitat lingüística excepcional. Va dedicar la seva vida a aprofundir en l'estudi de la Vall.

El diccionari del qual fou l'autor és força singular. Centrat en el parlar valdostà, Bérard va investigar la llengua de manera incansable i metòdica, va emprar textos científics per fer la seva recerca, va analitzar l'etimologia per esbrinar l'origen dels mots i va utilitzar l'etnologia per complementar les definicions. El diccionari conté una selecció de mil dos-cents mots i això és perquè Bérard volia una obra amb només les paraules que recollissin l'essència del país i que definissin allò més típic i més original.

Mai no va anomenar la llengua arpità o francoprovençal, ja que llavors encara no estava identificada com a tal. Ell la definia com un patuès francès.

Per causes personals, el 1884 Bèrard es desentén del diccionari i deixa la feina inacabada, i així va restar durant més d'un segle fins que Stefania Roullet el va publicar l'any 2005.

Allò que fa únic aquesta obra és l'èmfasi en l'etimologia, l'especial selecció de mots i sobretot l'exposició de les variants de pronunciació i d'origen entre les diferents parles de la Vall d'Aosta. 

29.11.12

Cinema en arpità


El passat mes d'octubre es va fer l'estrena i presentació del documental Harpitanya a la seu del CAOC
Després de la petició de diversos socis i simpatitzants, el proper divendres 30 de novembre a les 20:00 es tornarà a projectar aquest film en versió original en arpità subtitulat en francès. 

Realitzat per la directora de cinema i antropòloga Christiane Dunoyer l'any 2011, aquest documental va causar gran interès a la Vall d'Aosta perquè reviu el moviment que es va formar els anys 70 anomenat Harpitanya i que lluitava per l'alliberament polític de la Vall. Es tractava d'un moviment revolucionari que atacava la classe dirigent per no defensar la identitat valdostana. 

Produït per Région Autonome Vallée d’Aoste - Assessorat de l’éducation et de la culture.

Divendres 30 de novembre a les 20:00 a la seu del CAOC, carrer Providència 42, Barcelona. 

16.11.12

Arpitània a la ràdio en català

Floran Corradin
De mica en mica, la cultura arpitana es va fent més coneguda a Catalunya. Ara tenim una altra oportunitat d'endinsar-nos-hi, el dijous 29 de novembre a les 21:00 Floran Corradin serà el convidat d'un programa de ràdio català, en el qual ens explicarà què és Arpitània, on es troba, què s'hi parla, qui són els arpitans, d'on vénen i on volen arribar. 

El programa és El racó, una tertúlia setmanal a Mataró Ràdio que explora la història local i nacional catalanes, però que de tant en tant també aprofundeix en altres nacions sense estat com Occitània o, com ara és el cas, Arpitània.

Floran Corradin és un valdostà membre de l'Aliance Culturèla Arpitanna, entitat que defensa i difon la llengua i la cultura arpitanes, parla un català perfecte, és expert en la situació arpitana actual i un gran coneixedor de Catalunya.

Podrem escoltar el programa el mateix dijous en directe per internet o bé més tard a l'enllaç que deixarem en aquest web indefinidament.