22.5.11

Occitània i l'occità

EN ARPITÀ:
Occitania et l'Occitan

Saviédes[1] de yô[2] ére[3] lo pintro Cézanne?
Onte est crèssu lo mosquètêro d’Artagnan?
Yô profètisâve Nostradamus?
Onte danciêve Joan Petit?
De yô est originêre la ratatôlye?
Onte sè produisséve[4] lo rochefort?
Yô sè produét l’armagnac?
Per onte passe la reviére[5] sotèrrena navigâbla ples lârge d’Eropa?
Yô s’èlève lo pont ples hiôt du mondo?

Dens quinta[6] lengoua ècrisiêt[7] lo prix nobel Frederic Mistral?
Quinta lengoua empleyéve[8] Noutra-Dama de Lourdes?
Dens quâla lengoua Dante voléve[9] ècrire la Divina Comèdia  porquè étêt[10] la lengoua ples prèstigiosa d’Eropa?
Dens quinta lengoua sè van meriolar[11] les trobadors d’Anglletèrra, d’Alemagne, d’Èspagne u Étalie dens l’època mèdièvâla?

Porquè y bâste pas ren-que[12] de savêr la lengoua mas est un pâs nècèssèro por cognetre[13] un payis cet chôd-temps[14] sè rèaliserat un Cors de Lengoua et Cultura Occitanes u CAOC, a Barcelona. Dês delon a[15] dejô, de 5 a 8 hores de la denona[16], envionerat[17] lo 27 de jouen. Tèlèfonâdes u 93 284 36 34 et vos enformerant a-modo[18].

[1] sâde, séde
[2] onte
[3] étêt
[4] produissêt
[5] duère, jouère
[6] quâla
[7] ècrisiéve
[8] endrôvâve, usâve
[9] volyêt
[10] ére
[11] reflètar
[12] mas-que, solament
[13] comprendre, capir
[14] bon-temps, étif
[15] tant-que, fin-a
[16] aprés-mié-jorn, aprés-gôtâ, vépro, vèprâ, vèprenâ
[17] comenciérat
[18] coment il fôt


CATALÀ:
Occitània i l'occità

Sabeu d’on era el pintor Cézanne?
On va créixer el mosqueter d’Artagnan?
On profetitzava Nostradamus?
On ballava en Joan Petit?
D’on és originària la samfaina?
On s’elabora el rocafort?
On es produeix l’armanyac?
Per on transcorre el riu subterrani navegable més llarg d’Europa?
On s’aixeca el pont més alt del món?

En quina llengua escrivia el premi nobel Frederic Mistral?
Quina llengua emprava la Mare de Déu de Lorda?
En quina llengua Dante volia escriure la Divina Comèdia  perquè era la llengua més prestigiosa d’Europa?
En quina llengua es van emmirallar els trobadors d’Anglaterra, Alemanya, Espanya o Itàlia a l’època medieval?

Perquè no n’hi ha prou amb saber la llengua però és un pas necessari per entendre un país, aquest estiu es realitzarà un Curs de Llengua i Cultura Occitanes al CAOC, a Barcelona. De dilluns a dijous de 5 a 8 de la tarda, començarà el 27 de juny. Truqueu al 93 284 36 34 i us informaran degudament.

15.5.11

Dues arpitanes a la capital

Sagrada Família
Aquesta setmana hem rebut la visita de dues valdostanes: Ivana, de Pontey, una dona de parla arpitana i Estefania, una orgullosa piemontesa. Era el primer cop que venien a Catalunya i han portat amb elles l’aire pur dels Alps. Van trescar per Barcelona amb tota la il·lusió. En només tres jornades van veure més de la ciutat que molts barcelonins. El primer dia, després d’un esgotador viatge i d’haver dormit només dues hores, van visitar la Sagrada Família, la Pedrera, el Parc Güell i la Rambla, al vespre ja no s’aguantaven dretes, les cames els feien figa i els peus els bullien, però la descoberta de la capital catalana s’ho valia. Allò que més les va impressionar va ser la quantitat de gent que circulava per la Rambla a totes hores, del dia i de la nit.

No van deixar de visitar el Museu d’Art Nacional de Catalunya, es van passejar pel Parc de la Ciutadella, van admirar la solemnitat de la Catedral, van emmudir davant Santa Maria del Mar, es van endinsar al Barri Gòtic, van gaudir del museu Picasso i van pujar al funicular de Montjuïc. Van tastar els plats més nostrats, van sentir català al carrer i es van deixar seduir per aquell deix mediterrani.

Com a record pel CAOC i pels Amics d’Arpitània, ens han obsequiat amb dos llibres d’en Joseph Henriet, el fundador del moviment arpità: Noi Saraceni delle Alpi, una teoria de la història arpitana després de la caiguda de l'Imperi Romà i Il substrato garalditano, un estudi sobre la toponímia arpitana de la Vall d’Aosta.

Agraïm a la Ivana i a l’Estefania la seva vinguda a Catalunya que de segur enforteix les relacions arpitano catalanes.


EN ARPITÀ (per Aliance Culturèla Arpitana):


Doves arpitanes a la capitâla


Torre Agbar - Barcelona
Ceta semana avens[1] reciu[2] la visita de doves vâldotênes: Ivana, de Pontê, una femèla[3] de lengoua arpitana et Estefania, una orgolyosa piemontêsa. Ére lo premiér côp[4] que vegnévont[5] en Catalogne et ant portâ avouéc lyor[6] l’êr pura des Alpes. Ant chemenâ per Barcelona avouéc tot plèsir[7]. Dens solament[8] três jornâs[9] ant viu[10] bien de la citâ[11] et bien des barcelonins. Lo premiér jorn, aprés un voyâjo èxtènuant et aprés avêr dormi mas-que doves hores, ant visitâ la Sagrada Familia[12], la Pedrera[13], lo Parc Güell et la Rambla, a la vèprâ[14] ja que sè tegnévont[15] pas drêtes, les chambes[16] lyés fassévont « jâco-jâco » et los piéds lyor couésevont[17], mas la dècuvèrta de la capitâla catalana lo valyêt[18]. Cen que ples les at empressionâyes est étâye la quantitât de gens que circulâve por la Rambla a totes les hores, du jorn et de la nuet.

Ant pas mancâ de visitar lo Museu nacional d'art de Catalunya[19], sè sont promenâye per lo Parc de la Ciutadella[20], ant admirâ la solanitât de la Catèdrâla, sont "réstâyes[21] muetes" devant Santa Maria del Mar[22], sont penetrâye dens lo Barri Gòtic[23], ant jouyi du Museu Picasso et sont poyêyes[24] avouéc[25] la funiculêre du Montjuïc[26]. Ant agôtâ[27] los plats ples tipicos, ant aoui[28] catalan por lo chemin[29] et sè sont lèssiêyes sèduire per céla[30] cotuma[31] mèditerranêye.


Coment sovegnir por lo CAOC et por les Amics d’Arpitània, nos ant donâ doux lévros de Joseph Henriet, lo fondator du mouvement arpitan: Noi Saraceni delle Alpi, por capir[32] una tèoria de l’histouère arpitana aprés la chête de l’Empiro Romen et Il substrato garalditano[33], una ètuda[34] sur la toponimia arpitana de la Vâl d’Aoûta.

Remarciens Ivana et Estefania de lyor visita en Catalunya que sûr renforcie les relacions arpitano-catalanes.



[1] ens
[2] reçu, recevu
[3] fèna
[4] fés, vês, viâjo
[5] vegniant
[6] lyés
[7] entôsiasmo
[8] mas-que, ren-que
[9] jornâyes
[10] vegu
[11] vela, viala
[12] Sacrâye/Sacra Famelye
[13] Piérriére
[14] vèprenâ, lo vépro
[15] tegniant
[16] jambes
[17] bolyévont
[18] valéve
[19] Musê Nacionâl d’Ârt de Catalogne
[20] Citadèla
[21] sobrâyes
[22] Sènta Marie du Mar/de la mèr
[23] quartiér gotico
[24] montâyes
[25] atot
[26] « Mons Iovis » ètimologie comparâye avouéc lo nom d’una Comena Vâldotêna http://www.comune.montjovet.ao.it/,
[27] tâthâ
[28] senti, entendu
[29] por la charriére, por les rues
[30] quél
[31] môda, usâjo
[32] comprendre
[33] http://www.krutwig.org
[34] Un ètudo

14.5.11

Canta fent camí

Una proposta per aquest diumenge 15 de maig: una caminada guiada per la vall de Susa. Serà una passejada tranquil·la, en bona companyia i gaudint de la natura. Començarà a Meana a quarts de nou del matí, la primera pausa serà a Mattie, a quarts d’una es farà una breu parada per dinar al Castell de Borello, a quarts de tres es passarà per Sant Giorio i la marxa s’acabarà a Focchiardo a les sis de la tarda.

L’originalitat de la jornada és que a cada un dels pobles del recorregut, els marxaires cantaran una cançó en arpità triada pels vilatans de cada lloc, són cançons populars i alguna de les quals serà inèdita. Els guies seran excursionistes i cantants del grup Magnoutoun. Com a cloenda, a Focchiardo s’hissarà la bandera arpitana piemontesa.

És el segon any que es fa aquesta interessant caminada: Tsant’an Tsamin, on tothom hi és convidat. És una particular manera de conèixer el país: barrejant música i natura.


EN ARPITÀ (per Aliance Culturèla Arpitana):


Chanta en chemin 
Una proposicion por ceta demenge 15 de mê 2011: una mârche[1] guidâ[2] por la Vâl de Susa. Serat una promenâda tranquila, en bôna compagnie et en profitent[3] de la natura. Envionerat[4] a Meana a nôf muens quart du matin, la premiére pousa serat a Mattie, a una muens quart sè farat una petiôda[5] ètapa por marenda[6] u Châtél de Borello, a três muens quart sè passerat por San Giorio et la mârche fenirat a Focchiardo a siéx hores de l’aprés-dinar[7].

L’originalitât de la jornâ[8] est que dens châqu’un des velâjos du percôrs, los marchiors chantarant una chançon en arpitan cièrdua[9] per los payisans de châque post[10], sont des chançons populères et quârqu’una de lesquintes[11] serat inedita. Les guides serant des èxcursionistos et des chantors du groupo Li Magnoutoun. Por cllôre, a Focchiardo s’hisserat lo drapél[12] arpitan piemontês.

O[13] est lo second an que sè fat ceta entèrèssanta promenâda: Tsant’an Tsamin, yô[14] tués[15] ils sont envitâs. Il est una particuliére maniére de cognetre lo payis: en mècllent[16] musica et natura.


[1] promenâ(r)da
[2] guidâye
[3] jouyent
[4] comencierat
[5] quitiva, petita
[6] dèjonon
[7] aprés-mié-jorn, aprés-gôtâ, vépro, vèprâ, vèprenâ
[8] jornâye
[9] chouèsia
[10] cârra, luè
[11] lesquâles
[12] drapô
[13] il
[14] onte
[15] tôs
[16] mèlangient

8.5.11

Festa de fi de curs

S’ha acabat el curs de l’École Populaire de Patois. Ja fa anys que aquesta escola organitza cursos d’arpità de diferents nivells i també de temes diversos, és a dir, que podem fer un curs per aprendre la gramàtica arpitana, o bé si ja en tenim idea ens podem inscriure al cursos de teatre arpità en els quals es treballa la llengua en un nivell més alt.
Normalment els cursos tenen una durada de vint setmanes i cada setmana es fan dues o tres hores de classe.

Cada any que passa, el nombre d’alumnes és superior, es bat el record d’inscrits un any rera l’altre. Hi ha alumnes que van fent tots els cursos i sempre n’hi ha que es matriculen de nou. El que no hi ha són alumnes que pleguin per avorriment.

Per festejar aquest final de curs, s’han fet tres jornades de celebració, l’última va ser el passat divendres sis de maig, quan es va celebrar una festa a Gressan. Els alumnes del curs més avançat van interpretar l’obra de teatre inèdita Lo mou di troo bièn, la sala era plena a vessar. En acabar l’obra, tant els alumnes com el públic assistent que era bàsicament format per amics i familiars, van canviar impressions i van conversar durant força estona en arpità. Tots sentien orgull i confiança en la seva llengua.

En Pierino Martin és el mestre d’aquest nivell i a qui hem d’agrair tota aquesta feinada.


EN ARPITÀ (per Aliance Culturèla Arpitana):
Féta de fin cors

O[1] est fini[2] lo cors de l’Ècoula Populèra de Patouès. L’est ja bien des ans que ceta ècoula organise cors d’arpitan de difèrents nivéls[3] et sur des arguments difèrents, il est a dére, que povens[4] fére[5] un cors per aprendre la gramatica arpitana, u bien se ja nen avens[6] idêya[7], possens nos enscrire ux cors de téâtro arpitan dens losquints[8] sè travâlye sur la lengoua a un nivél ples hôt[9].
Normalament los cors ant[10] una durâ de vengt semanes[11] et châque senana sè fant[12] doves-três hores de cllâsse.

Châque an que passe, lo nombro d’èlèvos ôgmente, sè bat lo rècord d’enscrits un an dèrriér[13] l’ôtro. Y at des èlèvos que vant fasent tués[14] los cors et tot-du-long[15] y nen at que sè emmatriculont[16] de nôvo[17]. Cen que l’est pas[18] sont des èlèvos que mueront[19] por les ennuyonges.

Por fétar cet final de cors, sè sont fêtes três jornâyes[20] de cèlèbracion, la dèrriére est étâye devendro passâ siéx de mê 2011, quand s’est organisâye una féta a Gressan. Los èlevos du cors ples avançâ[21] ant entèrpretâ l’ôvra téâtrala inèdita Lo mou di troo bièn (lo mâl du trop bien), la sâla ére emplia[22]. A la fin de l’espèctâcllo, tant los èlèvos coment lo publico assistent que ére èssencièlament formâ per los amis et los parents, ant changiê des empressions et ant convèrsâ por checa[23] de temps en arpitan. Tués avévont[24] orgoly[25] et confiance dens la lyor lengoua

Lo Pierino Martin est lo mêtro de cet livél et que remarciens por tot cet travâly.


[1] il
[2] levrâ
[3] livéls, nivôs
[4] possens
[5] fâre
[6] ens
[7] idê
[8] losquâls
[9] hiôt
[10] ont
[11] senanes
[12] font
[13] aprés
[14] tôs
[15] tojorn
[16] enscivont
[17] novél, nôf, nuef, nuevo
[18] gnint
[19] môront
[20] jornâs
[21] avanciê
[22] franc plêna
[23] un pou
[24] avant
[25] orguely