Festa de fi de curs

S’ha acabat el curs de l’École Populaire de Patois. Ja fa anys que aquesta escola organitza cursos d’arpità de diferents nivells i també de temes diversos, és a dir, que podem fer un curs per aprendre la gramàtica arpitana, o bé si ja en tenim idea ens podem inscriure al cursos de teatre arpità en els quals es treballa la llengua en un nivell més alt.

Normalment els cursos tenen una durada de vint setmanes i cada setmana es fan dues o tres hores de classe.

Cada any que passa, el nombre d’alumnes és superior, es bat el record d’inscrits un any rera l’altre. Hi ha alumnes que van fent tots els cursos i sempre n’hi ha que es matriculen de nou. El que no hi ha són alumnes que pleguin per avorriment.

Per festejar aquest final de curs, s’han fet tres jornades de celebració, l’última va ser el passat divendres sis de maig, quan es va celebrar una festa a Gressan. Els alumnes del curs més avançat van interpretar l’obra de teatre inèdita Lo mou di troo bièn, la sala era plena a vessar. En acabar l’obra, tant els alumnes com el públic assistent que era bàsicament format per amics i familiars, van canviar impressions i van conversar durant força estona en arpità. Tots sentien orgull i confiança en la seva llengua.

En Pierino Martin és el mestre d’aquest nivell i a qui hem d’agrair tota aquesta feinada.


EN ARPITÀ (per Aliance Culturèla Arpitana):
Féta de fin cors

O[1] est fini[2] lo cors de l’Ècoula Populèra de Patouès. L’est ja bien des ans que ceta ècoula organise cors d’arpitan de difèrents nivéls[3] et sur des arguments difèrents, il est a dére, que povens[4] fére[5] un cors per aprendre la gramatica arpitana, u bien se ja nen avens[6] idêya[7], possens nos enscrire ux cors de téâtro arpitan dens losquints[8] sè travâlye sur la lengoua a un nivél ples hôt[9].

Normalament los cors ant[10] una durâ de vengt semanes[11] et châque senana sè fant[12] doves-três hores de cllâsse.

Châque an que passe, lo nombro d’èlèvos ôgmente, sè bat lo rècord d’enscrits un an dèrriér[13] l’ôtro. Y at des èlèvos que vant fasent tués[14] los cors et tot-du-long[15] y nen at que sè emmatriculont[16] de nôvo[17]. Cen que l’est pas[18] sont des èlèvos que mueront[19] por les ennuyonges.

Por fétar cet final de cors, sè sont fêtes três jornâyes[20] de cèlèbracion, la dèrriére est étâye devendro passâ siéx de mê 2011, quand s’est organisâye una féta a Gressan. Los èlevos du cors ples avançâ[21] ant entèrpretâ l’ôvra téâtrala inèdita Lo mou di troo bièn (lo mâl du trop bien), la sâla ére emplia[22]. A la fin de l’espèctâcllo, tant los èlèvos coment lo publico assistent que ére èssencièlament formâ per los amis et los parents, ant changiê des empressions et ant convèrsâ por checa[23] de temps en arpitan. Tués avévont[24] orgoly[25] et confiance dens la lyor lengoua

Lo Pierino Martin est lo mêtro de cet livél et que remarciens por tot cet travâly.

---

[1] il

[2] levrâ

[3] livéls, nivôs

[4] possens

[5] fâre

[6] ens

[7] idê

[8] losquâls

[9] hiôt

[10] ont

[11] senanes

[12] font

[13] aprés

[14] tôs

[15] tojorn

[16] enscivont

[17] novél, nôf, nuef, nuevo

[18] gnint

[19] môront

[20] jornâs

[21] avanciê

[22] franc plêna

[23] un pou

[24] avant

[25] orguely