Llengües a Suïssa

Lengoues en Suisse

Una entèrèssenta èxposicion formâye principâlament per archivos sonoros est cela que at luè en ces jorns a la Bibliotèca Nacionâla Suissa de Bèrna. Y sont des enregistraments que recuelyont les vouèx[1] de difèrents locutors des lengoues que y at en Suisse, les més[2] ancians sont du 1913 et mâlherosament quârqu’un des parlars que nos possens[3] acutar sont ja disparèssus[4].

En Suissa Romanda est yô[5] que sè trovont  locutors d’arpitan. Ceta lengoua est cela que patét la situacion ples fragila de totes, lo motif pôt étre de pas avêr oposâ la méma rèsistence que les ôtres a étre anèantia ou ben étre etâye agressêye avouéc ples de fôrce. Selon lo profèssor de lengouéstica de l’Univèrsitât de Nôchâtél, Andres Kristol, sa[6] quâse totâla disparicion est diua[7] a l’enfluence de la France yô ceta lengoua ére pèrçua coment una lengoua corrompua que s’oposâve a l’unificacion et a l’ègalitât que promulgâve la Rèvolucion. Lo câs est que l’arpitan en Suisse vivote[8] ren-que[9] dens três zones: lo canton du Valês, lo comtât de La Gruviére (dens lo canton de Fribôrg) et dens Lo Jorat una règion du canton du Vôd, luès yô que por rendre-lo oncor més tristo, la plepârt des locutors sont d’âjo avanciê. Evolênna en est la dèconcèrtenta èxcèpcion, un mirâjo dens lo dèsèrt, dens cet velâjo l’arpitan est la lengoua de tués les jorns, s’utilise sens gognes a l’ècoula et tués ses[10] habitents l’ant coment lengoua maternèla.

Peter Erismann est lo chèf de ceta èxposicion et dit que l’entèrèt per les sienes lengoues est una fôrma de rèaccionar contro la globalisacion. Paralèlament s’organisont oncor[11] confèrences, visites guidâyes, prèsentacions de lévros et ôtres activitâts en relacion avouéc les lengoues de Suisse.

Est possiblo por les suissos de colaborar dens cet projèt. Pôvont[12] enrègistrar la prôpra vouèx, ou ben a la méma èxposicion ou ben dês lyor métyo[13] a travèrs d’Entèrnèt. On fôt mas-que endicar la zona de Suisse a laquinta sè apartint et liére a vouèx hôta una sèria de frâses que seront balyêyes[14]. Sè prèvêt que més de 10.000 pèrsones y vant participar.

Ceta èxposicion résterat uvèrta tant qu’u jorn 25 d’oût.

---

[1] vouéces

[2] ples

[3] povens

[4] disparus

[5] onte

[6] la siena

[7] dûa

[8] survit

[9] mas-que, solament

[10] les siens

[11] assé, asse-ben

[12] possont, pont

[13] mêson

[14] donâyes

Una interessant exposició formada bàsicament per arxius sonors és la que té lloc actualment a la Biblioteca Nacional Suïssa de Berna. Són enregistraments que recullen les veus de diferents parlants de les llengües que hi ha a Suïssa, els més antics són de 1913 i malauradament algunes de les parles que hi podem escoltar ja han desaparegut.

A la Suïssa Romanda és on trobem parlants d’arpità. Aquesta llengua és la que pateix la situació més fràgil de totes, el motiu pot ser no haver oposat la mateixa resistència que les altres a ser anihilada o bé haver estat agredida amb més força. Segons el professor de lingüística de la Universitat de Neuchâtel, Andres Kristol, la seva quasi total desaparició és deguda a la influència de França on aquesta llengua era percebuda com una llengua corrompuda que s’oposava a la unificació i igualtat que promulgava la Revolució. El cas és que l’arpità a Suïssa només perviu en tres zones: al cantó de Valais, al comtat de Gruyere (dins el cantó de Friburg) i dins el Jorat una regió del cantó de Vaud, llocs on per fer-ho encara més magre, la majoria de parlants són d’edat avançada. Evolênna n’és la desconcertant excepció, un miratge en el desert, en aquest poble l’arpità és la llengua de cada dia, s’utilitza sense escarafalls a l’escola i tots els seus habitants el tenen com a llengua materna.

Peter Erismann és el cap d’aquesta exposició i diu que l’interès per les seves llengües és una forma de reaccionar contra la globalització. Paral·lelament també s’organitzen conferències, visites guiades, presentacions de llibres i altres activitats relacionades amb les llengües de Suïssa.

És possible pels suïssos de col·laborar en aquest projecte. Poden enregistrar la seva veu, o bé a la mateixa exposició o bé des de casa seva a través d’Internet. Només cal indicar la zona de Suïssa a la qual es pertany i llegir en veu alta una sèrie de frases que ens seran donades. S’espera que més de 10.000 persones hi participin.

Aquesta exposició restarà oberta fins el dia 25 d’agost.