Temptativa aèria

El primer mitja de locomoció aeri va ser el globus aerostàtic.

Joseph Montgolfier en va ser l’autèntic promotor. Nascut a l’Ardecha, va triar Lió per fer envolar el globus. La seva fita era aixecar un baló prou potent per arribar tan lluny com fos necessari. Per a això calia que tingués 33 metres de diàmetre i més de 40 metres d’alçada. Seria el globus més gran que mai s’hagués construït.

Finalment, el dilluns 19 de gener de 1784 va ser la data triada. Aquell dia l’enlairament del globus va estar ple d’anècdotes i entrebancs, els quals van ser la font d’inspiració de moltes cançons populars i burlesques, tant en francès com en arpità. Un exemple és la composta per Reverony. Fa befa dels tripulants, de l’enlairament, de l’aterratge forçós i de l’ovació final.

Qu’ét-ai don cela marveilla                      Què és doncs aquesta meravella

Que raconte Revarchon?                                 Que conta en Revarchon?

I no baille par novella                                     Ens dóna la notícia

Qu’on dait vair’ on biau balon.                 Que s’ha de veure un gros baló.

Pilaustre et so camarade                             Pilaustre i els seus camarades

Devont montau jusqu’u ciux.                        Han de pujar fins al cel.

Fau fêre na pormenade                              Cal que fem una passejada

Par vai de no propro z-iu.                     Per veure-ho amb els nostres ulls.

A tres quarts tocats d’una el globus es vol enlairar, però pesa massa, només s’aixeca una mica del terra, va molt lent, no acaba d’envolar-se i la gent que s’ho mira ha d’abaixar el cap perquè no els colpegi. També hi ha qui tracta d’ajudar-lo empenyent la cistella amb els braços.

Quoque braves damiselles                    Algunes agosarades senyores

Qui ayant de grou chignon                     amb pentinats enfarfegats

Attisiront de zavelles                            Atiaven  el foc

Par réveilli lo balon;                              Per fer aixecar el baló;

A mesure que s'inflave                          I a mesura que s’inflava

Et quitave lo traitiau,                                I deixava el terra,

Chacune d'elle bramave:                       Totes elles cridaven:

" Oh! visa mare, qu'i es biau!"            “oh, mira mare, que n’és de gros”.

Llavors els tripulants descobreixen en Lenoir, un polissó, i el llencen daltabaix com si fos un sac de patates, però no es fa mal perquè gairebé són arran de terra. Amb aquest pes de menys són set persones a la cistella i el globus comença a enfilar-se fins que arriba a uns 800 metres. S’hi manté durant un quart d’hora. De cop i volta hi ha un sobtat canvi de vent i es precipita a un prat tot enfangat. No es fan gaire mal però queden negres com el sutge i Joseph de Montgolfier es trenca tres dents.

Nutra dama de Forvize,                        La Mare de Déu de Forvize,

A qui y s’étian voya,                               A la qual s’havien encomanat,

Lo sauvi de la revire,                                Els va salvar del riu,

Ont i se serian naya.                              On s’haurien negat.

Mais, par puni cé grenoilles,              Però va castigar aquelles granotes,

Que volian monta u cieu,                      Que volien pujar al cel,

Lo fouaiti din la pàtroille,                      Els va llançar dins el fang,

Du couta de Venissiu.                            Al costat de Venissiu.

 I finalment un cop refets de l’ensurt són rebuts com herois per milers de ciutadans

Lo sai, a la comedia                         Al vespre, a l’espectacle

Veniron lo champignons                    Van venir els campions

Qui etian de compagnie                          Que eren els acompanyants

Montau dedin lo balon.                               Enfilats dins el baló.

Du partère, des segonde,                         De tot arreu tothom cridava:

Du parquet, du supiriau,                              “Visca ! els nous ocells!”

Tarti criave a la rionde:                                                           .

“Brave! Lo novio-z-izio!”                                                            .

VERSIÓ EN ARPITÀ (per Aliance Culturèla Arpitanna):

Lo premiér mes[1] de locomocion aèrien est étâ lo balon aèrostatico.

Joseph Montgolfier nen est étâ l’ôtentico promotor. Nâ[2] dens l'Ardèche, at cièrdu[3] Liyon por fére envolar lo balon. Son objèctif ére solevar un balon prod potent por arrevar tant luen coment falyésse. Por ço[4] faléve que tegnésse 33 mètros de diamètro et ples de 40 mètros d’hôt. Serêt lo balon ples grôs que jamés sè fusse construi.

Finalament, delon lo 19 de genê[5] du 1784 est étâye la dâta cièrdua. Cél jorn, lo dècôlâjo[6] du balon est etâ plen d’anècdotos et obstacllos, lesquints[7] sont étâs la sôrsa d’enspiracion de nombrox chançons populères et burlèsques, tant[8] en francês coment[9] en arpitan.

Un ègzemplo est la composicion de Reverony. Sè moque[10] de l’èquipâjo, du dècôlâjo, de l’atèrrissâjo forciê et de l’ovacion finala. 

Qu’ét-ai don cela marveilla                          Qu’est-o adonc cela mèrvelye

Que raconte Revarchon?                             Que raconte Reverchon?.

I no baille par novella                                  Il nos balye por novèla

Qu’on dait vair’ on biau balon                     Qu’on dêt vêr un biô balon.

Pilaustre et so camarade                              Pilâtre et ses camarâdos

Devont montau jusqu’u ciux.                       Dêvont montar jusqu’ux[11] cièls

Fau fêre na pormenade                                Fôt fére una pormenâda

Par vai de no propro z-iu.                                     Por vêr de nos prôpros uelys.

A un’hora muens quart lo balon sè vôt solevar, mas pêse trop, sè lève ren-que[12] checa[13] de la tèrra, vat bien lent[14], arreve pas de s’envolar et les gens que agouétont[15] dêvont bèssiér la téta porquè les boucieye[16] pas. Y at assé qui chèrche d’édar-lo en poussant lo charèt avouéc les bras. 

Quoque braves damiselles                           Quârques brâves damouesèles

Qui ayant de grou chignon                          Qui aviant des grôs ch.ignons

Attisiront de zavelles                                   Atisiéront des javèles

Par réveilli lo balon;                                    Por rèvelyér lo balon

A mesure que s'inflave                                A mesura que s’enfllâve

Et quitave lo traitiau                                    Et quitâve los trètiôs[17],

Chacune d'elle bramave:                              Châcunes d’eles bramâvont:

" Oh, visa, mare, qu'i es biau!"                    “Oh, vês, mâre, qu’il est biô”.

Aprés l’èquipâjo dècuvre Lenoir, un polissot[18], et lo lancen a rebort[19] coment sè fusse un sac de tarteflles[20], mas sè fét pas mâl porquè sont quâse aran[21] de tèrra. Avouéc cet pêds de muens sont sèpt pèrsones dens lo charèt et lo balon comence a lèvar-sè tant[22] que arreve a quâse 800 mètros, y sè mantint por un quart d’hora, tot d’un côp y at un emprèvu changement de vent et sè prècipite dens un prât tot borbox[23]. Sè fant pas tant mâl mas sont nêrs coment la surge[24] et Joseph de Montgolfier sè ront[25] três dents. 

Nutra dama de Forvize,                              Noutra-Dama de Forvièly,

A qui y s’étian voya,                                  A qui ils s’étiant vouâs[26],

Lo sauvi de la revire,                                  Los sôve[27] de la reviére,

Ont i se serian naya.                                   Onte ils sè seriant neyês.

Mais, par puni cé grenoilles,                       mas, por punir celes grenolyes,

Que volian monta u cieu,                            Que voliant montar u cièl

Lo fouaiti din la pàtroille,                   Los fotont dens la patrolye[28]

Du couta de Venissiu.                                Du coutâ de Venissiox

Et finalament un côp[29] reprês du ch.oc sont rèçus coment hèrôs per milyérs de citadins. 

Lo sai, a la comedia                                    Lo sêr[30], a la comèdia[31]

Veniron lo champignons                             Vegnéront los champignons

Qui etian de compagnie                               Qui étiant de compagnie[32]

Montau dedin lo balon.                               Montâs dedens lo balon.

Du partère, des segonde,                             Du pertèrra, des segondes,

Du parquet, du supiriau,                              Du parquèt, du soupirâly,

Tarti criave a la rionde:                                Tar-tués criâvent a la rionda:

“Brave! Lo novio-z-izio!”                            “Brâvos! Los novéls uséls!”

---

[1] meyen

[2] nèssu

[3] chouèsi

[4] cen

[5] janviér

[6] dègllètâjo, dèpègenâjo

[7] losquints, losquâls, lesquâles

[8] asse

[9] que

[10] blague, fechie, fot

[11] tant qu’ux

[12] mas-que, solament

[13] un pou

[14] plan

[15] regârdont

[16] buchieye, borreye, frapeye

[17] cavalèts

[18] policiér

[19] renvèrsa

[20] trufes, truflles, catrolyes, pomes de tèrra, perét de tèrra, patates

[21] u nivél de

[22] fin a

[23] pacotu, pachocu, empachocâ

[24] suche, surche, suéfe

[25] câsse

[26] dèvouâs

[27] sôveye

[28] pachoc, pacot, gabolye, gandousa, jot

[29] fês, vês, viâjo

[30] nuet, vèpro, vèprâ, vèprenâ

[31] espèctâcllo

[32] ensemblo, ensiems