4.3.11

L'opinel

Hi ha una cosa que sempre trobarem a la butxaca d’un arpità: un opinel. És una navalla amb el mànec de faig o cirerer i la fulla d’acer.

El nom li ve del seu inventor i fabricant Joseph Opinel. De ben jove treballava de ferrer de tall amb el seu pare en un llogarret de Savoia. Era l'any 1890. Feien sobretot eines pels pagesos de la zona.
Un dia, pels seus amics i parents va idear un ganivet de butxaca que era senzill, resistent i sortia a molt bon preu. Va tenir tanta acceptació que va decidir fabricar-ne en gran quantitat, i amb el pas del temps de manera industrial. Després de més de cent anys, el ganivet opinel s’ha estès per tot el món.

Opinel amb la Creu de Savoia
En Joseph va establir com emblema una mà amb una corona, que és avui el més conegut. Però Jean Opinel, el germà, va obrir un nou taller pel seu compte i com a distintiu hi posava la Creu de Savoia amb una corona, aquests opinels són dels més buscats pels col·leccionistes.
És molt simple i útil. El porten a tot arreu, a la cuina, al jardí, a la muntanya, a l'oficina, ... Serveix tant per pelar una taronja com per tallar una branca, passant per netejar-se les ungles o llescar el pa.
Una rodeta de seguretat  el bloqueja un cop obert i fa que un cop tancat sigui impossible d’obrir per la canalla.

Va ser el 1989 quan el mot "opinel" va entrar al diccionari Larousse com a nom comú.

Avui, el Museu de l’Opinel, instal·lat a l’antic obrador, ens explica la història del ganivet savoià i de la família Opinel, que és quasi com dir la història de Savoia.



VERSIÓ EN ARPITÀ  (per Aliance Culturèla Arpitanna):

Y at una chousa que tot-du-long[1] troverens a la fata[2] d’un arpitan: un opinel. Est un cutél avouéc lo manjo[3] de foyârd[4] u ceresiér et la lama d’aciér.

Lo nom il vint de son enventor et fabrecant Joseph Opinel. Quand l’ére bien joueno, travâlyéve comet fâvro[5] avouéc son pâre dens un velâjo de Savouè. L’ére l'an 1890. Surtot produisévont enstruments por les campagnârd de la zona.
Un jorn, por ses amis et parents at idèâ un cutél de fata simplo, resistent et venu a bon pact[6]. Ce-cé est bien acceptâ et adonc Jospeh at dècidâ de nen fabricar en grant quantitât, dens lo temps en maniére endustrièla. Aprés ples de cent ans, lo cutél Opinel s’est diffusâ dens tot lo mondo.

Joseph at ètabli coment emblèmo una man avouéc una corona, que u jorn d’houé est lo ples cognu. Mas Jean Opinel, lo frâre, at uvèrt un nôvo ateliér por son comptio et coment distintif at betâ la Crouèx de Savouè avouéc una corona, ces opinels sont les ples chèrchiês per les colecionistos.
L’est bien simplo et utilo. Sè porte pertot, a la cuesena, u cortil[7], a la montagne, a l'oficio[8], ... Sert tant por pelar[9] un portugâl[10] coment por talyér[11] una branche, en passent por sè curar[12] les onglles u chaplar lo pan.
Una petiôda rua de suretât lo bloque quand l’est uvèrt et fôt que, un côp sarrâ, sèye empossiblo de l’uvrir per les menâts[13].

Dens l’an 1989 lo mot "opinel" l’est entrâ u diccionèro Larousse coment un nom comon.

Enqu’houé[14], lo Musée de l’Opinel, enstallâ dens lo viely laboratouèro, nen èxpllique l’histouère du cutél savoyârd et de la famelye Opinel, que l’est coment dére l’histouère de Savouè.


[1] semper, tojorn
[2] sacoche, faca, cafa, tâca
[3] mango
[4] fo
[5] forgeron, broula-fèr
[6] prix
[7] hort, jardin
[8] u burô
[9] èpelyér, plomar, parar
[10] orange
[11] copar
[12] neteyér, pulitar
[13] enfants
[14] houé, u jorn d’houé, ceti-houé