Pulla

Al sud d’Itàlia, a la regió de Pulla, hi ha dues petites localitats: Cèlle de Sant Uite i Fayète, on uns pocs centenars de persones mantenen viva la llengua arpitana.

Una de les teories més acceptada per explicar aquest assentament diu que després de la conquesta del reialme de Nàpols al segle XIII, Carles I d’Anjou volia  repoblar Crepacuore, lloc que es troba just al costat de Cèlle de Sant Uite, fou per a això que es van a anar a buscar colons del costat de l’arc alpí, a prop de Provença, on tothom parlava la llengua arpitana. Per convèncer aquests colons se’ls oferia de part del rei privilegis i avantatges, com les despeses del viatge pagades, habitatge gratuït, concessió de camps, vinyes, boscos de fusta, pastures, cereals garantits, exempció d’impostos durant anys, etc. Llavors, un cop instal·lats a l’àrea que se’ls havia assignat, van fer venir les respectives famílies i així es va posar la primera pedra d’una petita però compacte comunitat d’arpitanoparlants que s’ha mantingut fins avui. Eren, però, temps difícils i agitats, i alguns integrants d’aquesta comunitat es van desplaçar per seguretat una mica cap al nord, on avui hi ha la vila de Fayète.

A causa d'aquest aïllament lingüístic, el seu arpità ha conservat trets que en altres llocs d’Arpitània ja s’han perdut i, per altra banda, s’ha amarat dels parlars italoromans que l’envolten.

Per entendre com menys de mil persones han pogut mantenir la seva parla durant segles enmig de la influència italiana, cal saber que són gent que no amaguen la seva llengua, ben al contrari, en fan bandera allà on van. Els emigrants han tingut un paper destacat en fer conèixer la seva particularitat lingüística arreu del món. Es tracta d’una comesa on totes les generacions hi estan implicades. És per això que trobem associacions de Pulla  fins i tot als EEUU, i avui hi ha forts lligams entre Pulla i el Piemont gràcies a la iniciativa de l’Associazione Culturale Francoprovenzale di Puglia in Piemonte amb Silvano Tangi al capdavant, la qual organitza jornades, conferències, exposicions i tot allò que calgui per fer conèixer la singularitat de Pulla.

VERSIÓ EN ARPITÀ (per Aliance Culturèla Arpitanna):

U mié-jorn[1] d’Étalia, dens la Règion des Poulyes, y at doves pétiôdes comenes: Cèles de Sant Vuite et Faéte, yô[2] una centêna de gens mantegnont viva la lengoua arpitana.

Una des tèories ples accèptâye por èxpllicar cet ètablissement dit que dês la conquéta du royômo de Naplo dens lo XIII^émo sièclo,  Chale[3] I d’Anjô voléve repoplar Crèpacôr, luè que sè trove justo u coutâ[4] de Cèles de Sant Vuite, fut por cen que alat chèrchiér des colons du coutâ de l’arc alpin, prôcho de la Provènce, onte tués[5] parlâvont[6] la lengoua arpitana. Por convencre cetes colons sont étâs ofèrts de la pârt du rê privilèjos et avantâjos, coment les dèpenses du voyâjo payêyes, logement gratuit, concèssion de champs, vegnes, buescs a copar[7], pâquiérs[8], cèrèâls garantis, ègzempcion d’emposicions por des ans, etc. Aprés, un cop enstalâs dens la zona yô sont étâs assignês, l’ant fét venir les rèspèctives famelyes et pariér[9] est étâye betâye la premiére piérra d’una pétiôda mas compacta comunôtât de locutors arpitans que s’est mantegnua fin[10] a enqu’huè. Mas furont de temps dificilos et agitâs, et quârque mèmbro de ceta comunôtât sè tramat[11] por suretât checa[12] ples a nord, onte[13] houé[14] y at lo payis de Faéte.

Merci a son isolament lengouistico, son arpitan at consèrvâ trèts que dens ôtros luè d’Arpitania sè sont ja pèrdus et, en outre, s’est penetrâ des parlars italoromans que sont a l’entôrn.

Por capir[15] que muens de mile pèrsones èyont mantegnu lyor lengâjo dament[16] des sièclos u méten de l’enfluence étalièna, fôt savêr que sont des gens que cachont pas lyor lengoua, u contrèro, nen fant drapél[17] yô-sè-volye[18] alèyont. Les èmigrants ant avu un rolo important a fâre cognetre la lyor particularitât lengouistica en tot lo mondo. Sè trète d’un empenta[19] yô totes les g.ènèracions sont engagiêyes. L’est por cen que trovens associacions des Poulyes oncor[20] ux Ètats-Unis, et enqu’houé y at forts liems entre la Poulya  et lo Piemont merci a la iniciativa de l’Associazione Culturale Francoprovenzale di Puglia in Piemonte avouéc Silvano Tangi en téta, la quinta[21] organise jornâyes, confèrences, èxposicions et tot cen por fére cognetre la particularitât de la Poulya.

[1] sud

[2] onte

[3] Carlo

[4] fllanc, biès, chant, lât, pârt

[5] tôs

[6] devesavont, prègiévont, côsavont, japetâvont

[7] talyér

[8] pâturâjos, jas

[9] ensé, d’inse

[10] tanque

[11] dèplaciét

[12] un pou, una miéta

[13] yô

[14] enqu’houé, u jorn d’houé, ceti-houé

[15] comprendre

[16] pendent

[17] drapô, bandiére

[18] pertot yô

[19] engagement

[20] asse-ben, assé, asse

[21] laquâla