Nadala

Robin, Robin, resveilly-tey!
Vin vey les grandz merveille!
Noé vin suz, despachiz-tey!
Alin tiut à les veille!

Le veille saron enquanet

Deden l’esglisiz, s’é Dioz plait,

Où noz orrin l’officioz

Et chanterin à la mynet,

Noé du doulx Jesus que nayt,

Per noz estre propicioz

Robin ...

Papaz, Cardinal, Chappellan,

Moynoz, religiouz neyr et blanc

Qu’este de Dioz vicayroz,

Sey cy misteroz contemplan,

En toute vertu reluysan,

Monstra bon exemplairoz.

Robin ...

Prince, Rey, Seigneur et Gentv,

Que teny vil Ioz ply pety,

Veyde cy en l’establoz,

Que soz bins voz a departy,

Ne ly teny ci dué party,

Sey ez sioz charitabloz.

Robin ...

Puploz, devot, marchans, borgey,

Il fault qu’à Joseph voz brogey

Et qu’à luy sey semblabloz

En proudhomiaz et bonna fey,

Pidoz, devotioz et cortey,

Enfaictz et dictz valabloz.

Robin ...

Dame curiose en vanita,

Borgeyse que voz mignota,

Veyde de Dioz la mare:

Lé git ba en humilita,

Veny la vey et aveyta

Commen ey voz fault fare.

Robin ...

Gens de villagoz, gens ganyour,

Gens de tous mestierz, labourour,

Veny à cestaz festaz,

Accompaigniz-voz des patours

Et veny, humbloz comme lour,

A Dioz faire requestaz.

Robin ...

Totte gens ez estas comprey,

Quand Noé d’accord chanterey,

Dioz amerey en crentaz,

Vostroz vin en paix gauderey,

En tote chose frogerey,

Dit l’Escripturaz saintaz.

Robin ...

Ango du Ciel son adventa

Et un bel noé ont chanta,

Annoncentz pex en terraz,

A gentz de bonne vollonta.

Et fust tot adrey appointa,

Noz n’arin ply la guerraz.

Robin ...

                                             (1555) Nicolas Martin

                                                     Nadala en savoià.

Gràcies Senyor Garriga

El Sr. Enric Garriga Trullols en la presentació de la
delegació arpitana a la seu del CAOC

Per molts és un país imaginari, un nom inventat, una quimera. Però és ben real: Arpitània, el país a l’entorn del Mont Blanc amb una llengua i cultura pròpies. Amagat i escanyat però no liquidat. Sostingut encara per molts resistents que encara creuen en una revifalla.

I malgrat tot vostè es va comprometre, com molts pocs ho haguessin fet, amb la lluita arpitana. Va impulsar la primera vinguda de l’Aliance Culturèla Arpitana a Catalunya el passat mes de febrer perquè ens expliquessin el seu fet. Es va fer seva aquella causa, s’hi va abocar totalment, en volia la màxima difusió. Potser sabia que una Arpitània lliure és possible. I tot ho va fer amb l’esforç que requeria i la seriositat que mereixia.

A partir d’aquell esdeveniment va incorporar la causa arpitana a la seva agenda. Va projectar un proper viatge a Arpitània, el qual haurem de fer sense vostè. Va planejar unes sessions de cinema arpità a Catalunya i ara se'n perdrà les properes. Ens va acceptar de bon grat, als Amics d’Arpitània, dins del CAOC per continuar la contesa plegats i així tenir més a prop aquella llibertat que ens pertoca.

Sàpiga que ens ha deixat molta força per continuar, les instruccions i les maneres, les idees i un munt de feina feta.

Per tot això però sobretot per tantes altres coses, moltíssimes gràcies Senyor Garriga.

Grant-marci Monsior Garriga

Por bien de gens est un payis imaginèro, un nom enventâ, una chimèra. U contrèro est franc rèèl: Arpitania, lo payis a l’entôrn du Mont Blanc avouéc una lengoua et cultura prôpres. Cachiê et ètofâ mas pas liquidâ. Sotegnu oncor per bien de rèsistents que oncor crêyont dens una renèssance.

“Et mâlgrât tot vos vos étes engagiê, que très pou l’ussont fêt, avouéc la luta arpitana.”

Enric at encoragiê la premiére vegnua de l’Aliance Culturèla Arpitana en Catalogne lo passâ mês de fevriér porquè nos èxplliquésse lo sien fêt. Il at fêt de lui cela côsa, s’en est dèdiyê totalâment, nen voléve la maxima difusion. Pôt-étre il savéve que una Arpitania libra est possibla. Et tot ço est étâ fêt avouéc l’èfôrt qu’il demandâve et la sèriositât que meretâve.

A partir de cél èvènement at encorporâ la côsa arpitana dens la siena agenda. Il at projètâ un propro voyâjo en Arpitania, loquâl devréns fére-lo sensa de lui. At envesagiê quârques sèssions de cinèmâ arpitan et Catalogne et ora il sè nen pèrdrat les prochenes. Nos at accèptâ avouéc plèsir, les Amics d’Arpitània, dens lo CAOC por continuar lo combat ensemblo et d’ense avêr ples prôcho cela libertât que nos apartint a tués.

Sache que nos at lèssiê bien de fôrce por continuar, les enstruccions et les maniéres, les idês et un mouél de travâlt fêt.

Por tot ço mas surtot por bien d’ôtres chouses, franc bien marci Monsior Garriga.

Valais

Espectadors

A hores d’ara tenim més coneixements del Valais, zona arpitana a Suïssa, del seu paisatge, les tradicions i la seva gent. 

Hem après que el Cervino és el seu símbol, l’aigua la seva riquesa, el seu vi és el "fendant" i el "serac" el seu formatge.

La ciutat medieval de Sion n’és la capital; Evolênna, l’últim reducte de parla arpitana; i el poble de Grimentz, el que millor conserva la típica arquitectura alpina.

El gerani és la flor més emblemàtica i un corn de tres metres de llargària l’instrument més genuí.

Els paisatges imposen a pler i la vaca d’Hérens ho mestreja tot. 

Els seus habitants són treballadors aferrissats que afaiçonen la natura i s’apassionen pels combats de la raça d’Hérens.

Tot això ho sabem perquè el passat 30 de setembre vam veure un documental concernent el Valais a la seu del CAOC. Vam entrar a la sala encuriosits i en vam sortir satisfets i amb un xic més de coneixença d’aquelles terres. Vam gaudir d’una estona agradable en bona companyia i escoltant la llengua arpitana.


 Valês 

Dens cetos moments, nos avens ples de cognessences sur lo Valês, zona arpitana en Suisse, de son payisâjo, ses tradicions et la siena gent.

N’ens aprês que la Grand-Bèca  est son simbolo, l’égoua sa rechèce, sont vin est lo "fendent" et lo "sêre" son fromâjo.

La vela mèdièvâla de Sion nen est la capitâla; Evolênna, lo dèrriér bastion du parlar arpitan; et lo velâjo de Grimence, o est lo mèlyor que consèrve la tipica arch·itèctura alpina. 

Lo gèranion est la fllor ples emblèmatica et un côrn de três mètros de longior l’enstrument ples ôtèntico. 

Los payisâjos emposont a l’éso et la vache d’Hèrens lo domine tot.  

Ses habitents sont grands travalyors passionâs de la natura et que sè passionont des combats de la race d’Hèrens.

Tot ço lo savens porquè lo passâ 30 de septembro n’ens viu un documentèro regardant lo Valês u sièjo du CAOC. Nos sens entrâs dens la sâla encuriosis et nos sens sortis satisfêts et avouéc checa ples de cognessence de celes tèrres. N’ens jouyi d’un moment agrèâblo en bôna compagnie en acutent la lengoua arpitana.

Occità a l'abast

EN ARPITÀ (Per Aliance Culturèla Arpitanna)

Occitan possiblo

L’occitan est la lengoua minorisâye bine ètendua en France et mâlgrât l’actuèla renèssence la siena situacion est, por dére-lo docement, delicâye. Dens lo temps est étâye atacâye, prohibia, charpitâye, chachiêye et mèprisêye. Y a mas-que[1] souessanta ans los megnâts que parlâvont occitan a l’ècoula érant sevèrament punis. Un côp pèrmètua at avanciê lentament, fategament, entre tués los obstâcllos imaginâblos, dens una rusa[2] èxtènuanta.

Mas tot ço est pas patrimouèno de l’occitan. Y at tot-plen des lengoues que ant pati[3] oncor ples. Quârques-unes nen sont sorties et bien ps. Nion oppose, a nosôtros, un fêt que difèrencie[4] des ôtres lengoues en ègâla posicion, et est que l’occitan lo povens[5] aprendre: a Barcelona, drêt-ora[6], grâce ux cors que sont rèalisâs dês quatro ans u CAOC, entitât avouéc ples de trenta ans d’histouère et la solèta de en-chiéz nos que lute por la defènsa et lo dèvelopament de la lengoua et la cultura occitanes.

---

[1] ren-que

[2] disputa, luta

[3] pênâ, sofèrt

[4] distingue

[5] possens

[6] orendrêt

CATALÀ

Occità a l'abast

L’occità és la llengua minoritzada més estesa a França i malgrat l’actual renaixença la seva situació és, per dir-ho suaument, delicada. Al llarg del temps ha estat atacada, prohibida, trepitjada, amagada i menyspreada. Fa només seixanta anys els nens que parlaven occità a l’escola eren severament castigats. Un cop permesa ha avançat lentament, feixugament, entre tots els entrebancs imaginables, en una contesa esgotadora.

Però tot això no és patrimoni de l’occità. Hi ha moltes llengües que han patit tant o més. Algunes se n’han sortit i moltes no. No obstant, per a nosaltres, un fet el distingeix d'altres llengües en igual posició, i és que l’occità el podem aprendre: a Barcelona, ara mateix, gràcies als cursos que es vénen realitzant des de fa quatre anys al CAOC, entitat amb més de trenta anys d’història i l’única de casa nostra que lluita per la defensa i el desenvolupament de la llengua i la cultura occitanes.

Onze de setembre

EN ARPITÀ (Per Aliance Culturèla Arpitanna)

Onze de septembro

Ceta demenge, Jornâ Nacionâla de Catalogne, lo Cèrcllo de Jumelâjo Occitano-Catalan tendrat un estand a l’ Èxposicion d’Entitâts des Payis Catalans a Barcelona. Lé aront des enformacion de premiére man sur l’Occitania, la siena lengoua et surtot des cors d’occitan que sè fant, chaque côp avouéc ples suita, u sièjo du CAOC. Y arat, Tant-ben[1], tués los tipos de lévros coment diccionèros, gramatiques, romans, poèsies, antologies, lévros historico, ... CDs de musica, malyètes et ôtros accessouèros du mondo occitan.

Los Amics d’Arpitània serens avouéc lyors. Se volédes cognetre coment est la lengoua arpitana lé vos enformarens et y troverédes assé lévros en arpitan, lengoua bien prôche[2] mas tant mècognua per bien de nosôtros.

---

[1] assé, asse-ben, oncor

[2] vesina

EN CATALÀ
Onze de setembre

Aquest diumenge, Diada Nacional de Catalunya, el Cercle d’Agermanament Occitano-Català tindrà un estand a la Mostra d’Entitats dels Països Catalans a Barcelona. Allà tindreu informació de primera mà sobre Occitània, la seva llengua i sobretot dels cursos d’occità que es fan, cada vegada amb més seguiment, a la seu del CAOC. També hi haurà tota mena de llibres com diccionaris, gramàtiques, novel·les, poesia, antologies, històrics, ... CDs de música, samarretes i altres accessoris del món occità.

Els Amics d’Arpitània serem amb ells. Si voleu conèixer com és la llengua arpitana allà us informarem i hi trobareu també llibres en arpità, llengua molt propera però molt desconeguda per molts de nosaltres.

Records del Tsamin

Participants al Tsamin Francoprovensal

Ara fa un any es va fer el Tsamin Francoprovensal. Consistia en una llarga caminada en territori arpità amb la finalitat de conèixer de primera mà el passat i el present de la llengua i la cultura arpitanes. Per a tot això es va realitzar una marxa circular de cinc cents kilòmetres que es va fer en vint-i-vuit etapes i que passava per Itàlia, Suïssa i Savoia, els tres països on es parla arpità.

Un dels participants d’aquesta marxa va ser el fotògraf Carlo Ravetto. Aquesta setmana podem gaudir de les fotografies que Carlo va fer durant aquella travessa. Des del dia 20 fins el 28 d’agost s’exposen al Castell de la Comtessa Adelaida a Susa, localitat que fou punt de partida i d’arribada d’aquella caminada.