 |
| El Sr. Enric Garriga Trullols en la presentació de la delegació arpitana a la seu del CAOC |
Per molts és un país
imaginari, un nom inventat, una quimera. Però és ben real: Arpitània, el país a
l’entorn del Mont Blanc amb una llengua i cultura pròpies. Amagat i escanyat
però no liquidat. Sostingut encara per molts resistents que encara creuen en una revifalla.
I malgrat tot vostè
es va comprometre, com molts pocs ho haguessin fet, amb la lluita arpitana. Va impulsar la primera vinguda de l’Aliance Culturèla Arpitana a Catalunya el passat mes de
febrer perquè ens expliquessin el seu fet. Es va fer seva aquella causa, s’hi va abocar totalment, en volia la
màxima difusió. Potser sabia que una Arpitània lliure és possible. I tot ho va fer amb l’esforç que requeria i la seriositat
que mereixia.
A partir d’aquell
esdeveniment va incorporar la causa arpitana a la seva agenda. Va projectar un
proper viatge a Arpitània, el qual haurem de fer sense vostè. Va planejar unes
sessions de cinema arpità a Catalunya i ara se'n perdrà les properes. Ens va
acceptar de bon grat, als Amics d’Arpitània, dins del CAOC per continuar la contesa
plegats i així tenir més a prop aquella llibertat que ens pertoca.
Sàpiga que ens ha
deixat molta força per continuar, les instruccions i les maneres, les idees i un
munt de feina feta.
Per tot això però sobretot per tantes altres coses, moltíssimes gràcies Senyor
Garriga.
Grant-marci Monsior Garriga
Grant-marci Monsior Garriga
Por bien de gens est
un payis imaginèro, un nom enventâ, una chimèra. U contrèro est franc rèèl:
Arpitania, lo payis a l’entôrn du Mont Blanc avouéc una lengoua et cultura
prôpres. Cachiê et ètofâ mas pas liquidâ. Sotegnu oncor per bien de rèsistents
que oncor crêyont dens una renèssance.
“Et mâlgrât tot vos
vos étes engagiê, que très pou l’ussont fêt, avouéc la luta arpitana.”
Enric at encoragiê la
premiére vegnua de l’Aliance Culturèla Arpitana en Catalogne lo
passâ mês de fevriér porquè nos èxplliquésse lo sien fêt. Il at fêt de lui cela
côsa, s’en est dèdiyê totalâment, nen voléve la maxima difusion. Pôt-étre il savéve
que una Arpitania libra est possibla. Et tot ço est étâ fêt avouéc l’èfôrt qu’il
demandâve et la sèriositât que meretâve.
A partir de cél èvènement
at encorporâ la côsa arpitana dens la siena agenda. Il at projètâ un propro voyâjo
en Arpitania, loquâl devréns fére-lo sensa de lui. At envesagiê quârques
sèssions de cinèmâ arpitan et Catalogne et ora il sè nen pèrdrat les prochenes.
Nos at accèptâ avouéc plèsir, les Amics d’Arpitània, dens lo CAOC
por continuar lo combat ensemblo et d’ense avêr ples prôcho cela libertât que nos
apartint a tués.
Sache que nos at lèssiê bien de fôrce por continuar, les enstruccions et
les maniéres, les idês et un mouél de travâlt fêt.
Por tot ço mas surtot por bien d’ôtres chouses, franc bien marci Monsior
Garriga.
