15.6.11

Niça

EN ARPITÀ (per Aliance Culturèla Arpitanna)
Nissa[1]

Nos mèmbros du CAOC et d’Amics d’Arpitània sens alâs dament[2] la Pentecôta a cognetre lo Payis Nissârd. Avouéc l’édo de Cristòu Daurore, que fat fonccion de guida et historièn entre les ôtros devouèrs[3], nos avens dècuvèrt la citât[4] de Nissa, avouéc laquâla[5] aviévens[6] tot-du-long rèlacionâ avouéc lo tourismo et les “prêses” de solely a la plage. U contrèro nos avens trovâ una vela encognua[7] et que réstâve tranquilament a l’ombra de tot ço.

Avens acutâ avouéc atencion et curiositât lo Cristòu quand nos èxpllicâve la via du militèro Garibaldi, de l’herôèna de la rèsistence Catarina Segurana et du poèto prècursor du Felibréjo Rosalindou Rancher, tués[8] los nissârds de nèssance et de fêt. Aprés nos at portâ fâre una promenâda per la vielye vela et lé avens tâtâ[9] un des mengiér ples niçârds: la sòca, una sôrta[10] de fogâsse fête avouéc de farena de “céces”.

Una âglle[11] de color rojo[12] avouéc una corona est ll simbolo de la citât: rojo porquè est lo color de la Savouè et amb una corona por étre capitâla du comtât.
La place du Pôrt est una des principâles de Nice, la prèside una granda bâtisse[13] avouéc la façâda lo mémo rojâtra et en-dessus[14] de laquâla y ay chapusiê[15] l’ècut de la Mêson de Savouè. Ceta bâtisse, coment bien d’ôtres de la vela, est étâye batua en 1845 per lo sôveren de Savouè.

Et cen que trètont tués cetos liems avouéc la Savouè, Règ.ion de l’Arpitania? Cristòu nos lo at èxpllicâ bien cllârament: lo Comtât de Nissa at fêt partia du Duch·ê de Savouè tant que lo 1860, an dens loquint tant un coment l’ôtro sont étâ anexâs a la France.

Naturèlament, la visita guidâye per Cristòu est étâye rèalisâye en nissârd, variètât de l’occitan de laquâla lui assé en est profèssor u Centro Culturèl Occitan Payis Nissârd – Payis Alpin, associacion que nos at acuelyi en maniére formidâbla. 


[1] Nice
[2] pendent
[3] devêr
[4] vela, viala
[5] laquinta
[6] avians
[7] pas cognua
[8] tôs
[9] agôtâ
[10] èspèce, un èvâjo
[11] un agllo
[12] rôs
[13] un grand bâtiment
[14] sur
[15] scultâ


EN CATALÀ:
Niça
Monument a Garibaldi (Niça)
Membres del CAOC i d'Amics d’Arpitània hem anat durant la Pentecosta a conèixer el País Niçard. De la mà de Cristòu Daurore, que fa de guia i historiador entre altres tasques, vam descobrir la ciutat de Niça, la qual sempre havíem relacionat amb el turisme i els banys de sol a la platja. En canvi hi vam trobar una ciutat desconeguda i que romania discretament a l’ombra de tot allò.

Vam escoltar amb atenció i curiositat en Cristòu quan ens explicava la vida del militar Garibaldi, de l’heroïna de la resistència Catarina Segurana i del poeta precursor del Felibritge Rosalindou Rancher, tots ells niçards de naixença i de fets. Després ens va portar a fer una passejada pel barri antic i allà vam tastar una de les menges més niçardes: la sòca, una mena de coca feta amb farina de cigrons.

Una àliga de color vermell amb corona és el símbol de la ciutat: vermell perquè és el color de Savoia i amb corona per ser capital de comtat.
La plaça del Port és una de les principals de Niça, la presideix un gran edifici amb la façana també rogenca i a sobre de la qual hi ha esculpit l’escut de la Casa de Savoia. Aquest edifici, com molts d’altres de la ciutat, va ser construït el 1845 pel sobirà de Savoia.

I a què treien cap tots aquest lligams amb Savoia, regió d'Arpitània? En Cristòu ens ho va explicar molt clarament: el Comtat de Niça va formar part del ducat de Savoia fins el 1860, any en que tant un com l’altre van ser annexionats a França.

Naturalment, la visita guiada per en Cristòu es va realitzar en niçard, varietat de l’occità de la qual ell també n’és professor al Centre Culturau Occitan País Nissart, associació que ens va acollir de manera formidable. 

1.6.11

Mai Enrera

EN ARPITÀ (per Aliance Culturèla Arpitanna):
“Jamés en dèrriér”

Una môda de payis est étâye, per bien de nosôtros, la pratica de l’èxcursionismo, yô[1] l’aprochement et l’emplicacion avouéc la natura nos ant fêt amar la tèrra sens compicacions. Ço-ce[2] at fêt que, en-chiéz nos, y seye bien de groupos, publicacions, activitâts, enstitucions[3], etc... centrâs dens lo domêno de l’èxcursionismo, mas qu’ils s’arrètont pas icé[4] mas que vant tot-du-long[5] ples luen por comprendre l’histouère et la cultura. 

Mai Enrera est un’acrèditâye revua d’activitâts de montagne, esport et cultura. El est dirigiêye per Maria Dolors Làzaro i Palau et vint èditâye per lo Club Èxcursionisto de Gràcia. Dens son[6] dèrriér numèrô, un articllo de Ramon Izquierdo nos montre un endrêt[7] bien espèciâl de l’Arpitania: lo Parc “Nacionâl” du Grant Paradis, a travèrs loquint[8] lui et quârques amis ant fêt una travèrsâ lo chôd-temps[9] passâ. Lo Parc s’èpate[10] entre la Vâl d’Aoûta et lo Piemont, est un des ples vielys d’Eropa, quâse[11] tot est en hiôta montagne et vat dês 800 mètros du fond des vâls tant-que[12] les 4.061 mètros d’hôtior[13] de la bèca[14] que lo prèside et que y at a nom Grant Paradis. L’est u Boquetin, lo bôc des Arpes, a qui devens cet Parc vu que tot est envionâ[15] crèent una zona protègiêye por consèrvar ceta èspèce. 

Y at quârques temps, un ôtro èxcursionisto nos èxpllicâve de quinta[16] maniére est alâ a la quéta[17] de la nacion arpitana a travèrs ses[18] montagnes. Mâlgrât sè seye[19] enformâ devant, un côp ilé[20] lui at côtâ trovar quârques endicacions, ére coment sè fusse cachiêye, sarrâye[21], rechaviâye[22] et oubliâye, mas finalament l’at entrevua et s’est rejouyi que oncor y fusse, et cen qu’o[23] est èssencièl: l'èsprit de luta.

Èsperens que aleye jamés en dèrriér la travèrsâ qu’at comenciê[24] lo payis arpitan a montrar-sè, a uvrir-sè et a sè dèbarrassiér des lagnes[25] que dèrenjont[26] totes les nacions sens ètat, una travèrsâ que at avu un petiôd envion[27] y at des ans por sortir[28] des vâls ples profondes et que chavonerat[29] per poyér[30], avouéc complèsence, mémo les bèques ples hiôtes.  


[1] onte
[2] ce-cé. ço, ce
[3] entitâts
[4] ce, i(n)que, (i)qué, inqué
[5] tojorn
[6] lo sien
[7] una cârra, un luè, un post
[8] loquâl
[9] bon-temps, étif
[10] ètend
[11] quâsiment
[12] jusqu’a, fin-a
[13] hôtèsse
[14] cema
[15] comenciê
[16] quâla
[17] rechèrche
[18] les sienes
[19] sôt
[20] lé
[21] cllôsua, cllôta
[22] assegria, ressegria, betâye en cârro
[23] il
[24] orièntâ
[25] les gênes, los fastudos
[26] dètorbont
[27] comencement
[28] sôrtre
[29] tèrmenerat
[30] montar


CATALÀ:
Mai Enrera
Stambecco, la cabra dels Alps.
Una manera de fer país ha estat per a molts de nosaltres la pràctica de l’excursionisme, on l’apropament i la complicitat amb la natura ens han fet estimar la terra sense fer escarafalls. Això ha fet que a casa nostra hi hagi força grups, publicacions, activitats, entitats, etc... centrats en l’àmbit de l’excursionisme, però que no s’aturen aquí sinó que van sempre més enllà fins a abastar la història i la cultura. 

Mai Enrera és una acreditada revista d’activitats de muntanya, esport i cultura. La dirigeix la Maria Dolors Làzaro i Palau i l’edita el Club Excursionista de Gràcia. En el seu darrer número, un article d’en Ramon Izquierdo ens mostra un indret molt especial d’Arpitània: el Parc "Nacional" del Gran Paradiso, a través del qual ell i uns amics van fer una travessa l’estiu passat. El Parc s’estén per la Vall d’Aosta i el Piemont, és un dels més antics d’Europa, gairebé tot ell és alta muntanya i va des dels 800 metres del fons de les valls fins els 4.061 metres d’alçada del cim que el presideix i que s'anomena Gran Paradiso. És a l'Stambecco, la cabra dels Alps, a qui devem aquest Parc ja que tot va començar creant una zona protegida per conservar aquesta espècie. 

Fa temps, un altre excursionista ens explicava de quina manera va anar a la recerca de la nació arpitana a través de les seves muntanyes. Malgrat haver-se informat per endavant, un cop allà li va costar trobar-ne cap indici, era com si estigués amagada, tancada, desada i oblidada, però finalment la va entreveure i es va alegrar de que encara hi fos, i amb allò imprescindible: l'esperit lluitador.

Tant de bo no vagi mai enrera la travessa que ha començat el país arpità per mostrar-se, per obrir-se i desempallegar-se de les noses que ens empipen a totes les nacions sense estat, una travessa que es va iniciar subtilment ja fa anys per sortir de les valls més pregones i que acabarà per enfilar-se amb complaença fins els cims més alts.  

22.5.11

Occitània i l'occità

EN ARPITÀ:
Occitania et l'Occitan

Saviédes[1] de yô[2] ére[3] lo pintro Cézanne?
Onte est crèssu lo mosquètêro d’Artagnan?
Yô profètisâve Nostradamus?
Onte danciêve Joan Petit?
De yô est originêre la ratatôlye?
Onte sè produisséve[4] lo rochefort?
Yô sè produét l’armagnac?
Per onte passe la reviére[5] sotèrrena navigâbla ples lârge d’Eropa?
Yô s’èlève lo pont ples hiôt du mondo?

Dens quinta[6] lengoua ècrisiêt[7] lo prix nobel Frederic Mistral?
Quinta lengoua empleyéve[8] Noutra-Dama de Lourdes?
Dens quâla lengoua Dante voléve[9] ècrire la Divina Comèdia  porquè étêt[10] la lengoua ples prèstigiosa d’Eropa?
Dens quinta lengoua sè van meriolar[11] les trobadors d’Anglletèrra, d’Alemagne, d’Èspagne u Étalie dens l’època mèdièvâla?

Porquè y bâste pas ren-que[12] de savêr la lengoua mas est un pâs nècèssèro por cognetre[13] un payis cet chôd-temps[14] sè rèaliserat un Cors de Lengoua et Cultura Occitanes u CAOC, a Barcelona. Dês delon a[15] dejô, de 5 a 8 hores de la denona[16], envionerat[17] lo 27 de jouen. Tèlèfonâdes u 93 284 36 34 et vos enformerant a-modo[18].

[1] sâde, séde
[2] onte
[3] étêt
[4] produissêt
[5] duère, jouère
[6] quâla
[7] ècrisiéve
[8] endrôvâve, usâve
[9] volyêt
[10] ére
[11] reflètar
[12] mas-que, solament
[13] comprendre, capir
[14] bon-temps, étif
[15] tant-que, fin-a
[16] aprés-mié-jorn, aprés-gôtâ, vépro, vèprâ, vèprenâ
[17] comenciérat
[18] coment il fôt


CATALÀ:
Occitània i l'occità

Sabeu d’on era el pintor Cézanne?
On va créixer el mosqueter d’Artagnan?
On profetitzava Nostradamus?
On ballava en Joan Petit?
D’on és originària la samfaina?
On s’elabora el rocafort?
On es produeix l’armanyac?
Per on transcorre el riu subterrani navegable més llarg d’Europa?
On s’aixeca el pont més alt del món?

En quina llengua escrivia el premi nobel Frederic Mistral?
Quina llengua emprava la Mare de Déu de Lorda?
En quina llengua Dante volia escriure la Divina Comèdia  perquè era la llengua més prestigiosa d’Europa?
En quina llengua es van emmirallar els trobadors d’Anglaterra, Alemanya, Espanya o Itàlia a l’època medieval?

Perquè no n’hi ha prou amb saber la llengua però és un pas necessari per entendre un país, aquest estiu es realitzarà un Curs de Llengua i Cultura Occitanes al CAOC, a Barcelona. De dilluns a dijous de 5 a 8 de la tarda, començarà el 27 de juny. Truqueu al 93 284 36 34 i us informaran degudament.

15.5.11

Dues arpitanes a la capital

Sagrada Família
Aquesta setmana hem rebut la visita de dues valdostanes: Ivana, de Pontey, una dona de parla arpitana i Estefania, una orgullosa piemontesa. Era el primer cop que venien a Catalunya i han portat amb elles l’aire pur dels Alps. Van trescar per Barcelona amb tota la il·lusió. En només tres jornades van veure més de la ciutat que molts barcelonins. El primer dia, després d’un esgotador viatge i d’haver dormit només dues hores, van visitar la Sagrada Família, la Pedrera, el Parc Güell i la Rambla, al vespre ja no s’aguantaven dretes, les cames els feien figa i els peus els bullien, però la descoberta de la capital catalana s’ho valia. Allò que més les va impressionar va ser la quantitat de gent que circulava per la Rambla a totes hores, del dia i de la nit.

No van deixar de visitar el Museu d’Art Nacional de Catalunya, es van passejar pel Parc de la Ciutadella, van admirar la solemnitat de la Catedral, van emmudir davant Santa Maria del Mar, es van endinsar al Barri Gòtic, van gaudir del museu Picasso i van pujar al funicular de Montjuïc. Van tastar els plats més nostrats, van sentir català al carrer i es van deixar seduir per aquell deix mediterrani.

Com a record pel CAOC i pels Amics d’Arpitània, ens han obsequiat amb dos llibres d’en Joseph Henriet, el fundador del moviment arpità: Noi Saraceni delle Alpi, una teoria de la història arpitana després de la caiguda de l'Imperi Romà i Il substrato garalditano, un estudi sobre la toponímia arpitana de la Vall d’Aosta.

Agraïm a la Ivana i a l’Estefania la seva vinguda a Catalunya que de segur enforteix les relacions arpitano catalanes.


EN ARPITÀ (per Aliance Culturèla Arpitana):


Doves arpitanes a la capitâla


Torre Agbar - Barcelona
Ceta semana avens[1] reciu[2] la visita de doves vâldotênes: Ivana, de Pontê, una femèla[3] de lengoua arpitana et Estefania, una orgolyosa piemontêsa. Ére lo premiér côp[4] que vegnévont[5] en Catalogne et ant portâ avouéc lyor[6] l’êr pura des Alpes. Ant chemenâ per Barcelona avouéc tot plèsir[7]. Dens solament[8] três jornâs[9] ant viu[10] bien de la citâ[11] et bien des barcelonins. Lo premiér jorn, aprés un voyâjo èxtènuant et aprés avêr dormi mas-que doves hores, ant visitâ la Sagrada Familia[12], la Pedrera[13], lo Parc Güell et la Rambla, a la vèprâ[14] ja que sè tegnévont[15] pas drêtes, les chambes[16] lyés fassévont « jâco-jâco » et los piéds lyor couésevont[17], mas la dècuvèrta de la capitâla catalana lo valyêt[18]. Cen que ples les at empressionâyes est étâye la quantitât de gens que circulâve por la Rambla a totes les hores, du jorn et de la nuet.

Ant pas mancâ de visitar lo Museu nacional d'art de Catalunya[19], sè sont promenâye per lo Parc de la Ciutadella[20], ant admirâ la solanitât de la Catèdrâla, sont "réstâyes[21] muetes" devant Santa Maria del Mar[22], sont penetrâye dens lo Barri Gòtic[23], ant jouyi du Museu Picasso et sont poyêyes[24] avouéc[25] la funiculêre du Montjuïc[26]. Ant agôtâ[27] los plats ples tipicos, ant aoui[28] catalan por lo chemin[29] et sè sont lèssiêyes sèduire per céla[30] cotuma[31] mèditerranêye.


Coment sovegnir por lo CAOC et por les Amics d’Arpitània, nos ant donâ doux lévros de Joseph Henriet, lo fondator du mouvement arpitan: Noi Saraceni delle Alpi, por capir[32] una tèoria de l’histouère arpitana aprés la chête de l’Empiro Romen et Il substrato garalditano[33], una ètuda[34] sur la toponimia arpitana de la Vâl d’Aoûta.

Remarciens Ivana et Estefania de lyor visita en Catalunya que sûr renforcie les relacions arpitano-catalanes.



[1] ens
[2] reçu, recevu
[3] fèna
[4] fés, vês, viâjo
[5] vegniant
[6] lyés
[7] entôsiasmo
[8] mas-que, ren-que
[9] jornâyes
[10] vegu
[11] vela, viala
[12] Sacrâye/Sacra Famelye
[13] Piérriére
[14] vèprenâ, lo vépro
[15] tegniant
[16] jambes
[17] bolyévont
[18] valéve
[19] Musê Nacionâl d’Ârt de Catalogne
[20] Citadèla
[21] sobrâyes
[22] Sènta Marie du Mar/de la mèr
[23] quartiér gotico
[24] montâyes
[25] atot
[26] « Mons Iovis » ètimologie comparâye avouéc lo nom d’una Comena Vâldotêna http://www.comune.montjovet.ao.it/,
[27] tâthâ
[28] senti, entendu
[29] por la charriére, por les rues
[30] quél
[31] môda, usâjo
[32] comprendre
[33] http://www.krutwig.org
[34] Un ètudo