Tolosa

Nos érens quâse 30.000 pèrsones que manifèstâvens a Tolosa per la lengoua occitana. Est étâye una jornâ de féta et u temps mémo de revendicacion, et dens laquinta y at avu mémo de cârro por ôtres lengoues coment l’arpitan. Nos Amics d'Arpitània avens fêt lo voyâjo de Barcelona a Tolosa et tot lo parcôrs de la manifèstacion ensemblo u CAOC.

Dês la Vâl d'Aoûta s’est dèplaciê tant qu’a Tolosa una delegacion de l’Aliance Culturèla Arpitanna et est étâ franc un honor que ses reprèsentents, Floran Corradin et  Luca Tillier ant fêt avouéc lo CAOC et les Amics d’Arpitània tot lo parcôrs de la manifèstacion. Assé l’ècritor[1] arpitan de la Vâl Siusa Marco Rey s’est ajountâ et at fêt un bon bocon[2] de chemin avouéc nosôtros. 

Continueront a lutar por la lengoua tant que seye nècèssèro. Est una tâche[3] èpouesienta mas que nos fat étre conscients de son valor. L’union des difèrentes lengoues menaciêyes les fét[4] més[5] fôrtes et tojorn nen tindront més en comptio se nos alens unis que pas se alens châcus por son comptio.

---

[1] ècriven

[2] trèt

[3] devouèr

[4] fat

[5] ples

Foto: La Setmana

Érem gairebé 30.000 persones manifestant-nos a Tolosa per la llengua occitana. Va ser una jornada alhora festiva i reivindicativa, i en la qual també hi va haver lloc per a altres llengües com ara l’arpità. Els Amics d'Arpitània vam fer el viatge de Barcelona a Tolosa i tot el trajecte de la manifestació juntament amb el CAOC.

Des de la Vall d’Aosta es va desplaçar fins a Tolosa una delegació de l’Aliance Culturèla Arpitanna i va ser tot un honor que els seus representants, Floran Corradin i  Luca Tillier fessin amb el CAOC i els Amics d’Arpitània tot el recorregut de la manifestació. També l’escriptor arpità de la Vall de Susa Marco Rey s’hi va afegir  i en va fer un bon tram amb nosaltres. 

Continuarem lluitant per la llengua tant com calgui. És una tasca esgotadora però que ens fa ser conscients de la seva vàlua. La unió de les diferents llengües amenaçades les fa més fortes i sempre ens tindran més en compte si anem junts que no pas si anem cadascun per una banda.

Manifestacions per la llengua

El mateix dia que a Tolosa es fa la manifestació per la llengua occitana, el 31 de març, a Annecy, Savoia, es farà una manifestació per  l’arpità.

A l’estat francès, l’arpità és una llengua sense cap mena de reconeixement, encara més maltractada que l’occità, no té gairebé cap presència dins els medis de comunicació i no es pot fer cap examen que acrediti el nivell de la llengua.

Una llengua parlada i escrita per més de 150.000 persones a Savoia, Itàlia i Suïssa; que comporta una vida cultural notable amb teatre, llibres, cançons...; que disposa d’un prestigiós Institut de la Langue Savoyarde; que és estudiada a diverses universitats; que és objecte de publicacions i comunicacions; que cada vegada hi ha més gent que la vol aprendre; i que com totes les llengües, viurà mentre els seus parlants la parlin.

En aquesta jornada a Annecy es demanarà que el Ministeri d'Educació permeti a tot aquell que ho vulgui, fer l'examen de coneixements d'arpità. Que els mitjans de comunicació facin lloc a l'arpità. Que l'estat doni suport a la seva difusió. I que França firmi la carta Europea de les llengües minoritàries.
Fotos

Harpitanya

L’Assessorat de l’éducation et de la culture de la Région autonome Vallée d’Aoste ha produït recentment un DVD que ens fa llum sobre Arpitània.

No tracta de quatre futileses sinó que va directe al moll de l’os. És un documental on es parla dels seus orígens, de la influència del model basc en el moviment arpità, de l’acció política i l’ideal independentista, es fa balanç dels trenta anys d’autonomia, i s’exposa la necessitat d’una llengua estàndard. En el curs del film, el conductor es troba amb diversos arpitanistes per conèixer el seu punt de vista, d’on vénen i fins on volen arribar, com veuen l’evolució de la nació arpitana i quines són les seves reivindicacions. Per reblar el clau s’han recuperat antics arxius de la Vall d’Aosta que s’han fet públics per primera vegada. Tot plegat un document excepcional.

Encara que no hi surti en persona, Jose Henriet hi és present en tot moment. Henriet va fundar el moviment arpità els anys setanta i és un erudit dels nostres dies.

La presentació es va fer el dia 15 de febrer a Champoluc, Vall d’Aosta, amb la presència de la directora Christiane Dunoyer. Ara esperem, com més aviat millor, la presentació a Barcelona.

Nens per la llengua

Evolênna és el poble símbol de la resistència arpitana. Es troba a la vall d’Hérens a Suïssa, hi viuen unes 700 persones, el seu nom ve de “éwu Léna” literalment “aigua fàcil” i malgrat ser dels pocs llocs on encara hi ha gent que té l’arpità com a llengua materna, aquesta agonitza. Només en trenta anys el nombre d’arpitanoparlants ha caigut de manera alarmant. 

És per això que fa tres mesos l’ajuntament i la Fundació per l’arpità van començar uns cursos per tal de que els nens de fins a dotze anys aprenguessin la llengua. Estan sent tot un èxit. Són unes classes optatives que es fan fora de l’horari escolar i, no obstant això, hi participen 68 alumnes d’entre 90 !!

Es va triar Evolênna per a aquest projecte perquè allà la majoria de mestres encara parlen arpità i són competents per ensenyar-lo. Els promotors esperen que altres pobles segueixin l’exemple.

Després d’anys d’acarnissament contra l’arpità ara es vol arreglar. Llàstima que refer sigui immensament més difícil que desfer. 

Megnâts por la lengoua 

Evolênna est lo velâjo simbolo de la rèsistence arpitana. Sè trove dens la vâl d’Hèrens en Suisse, ils y réstont quârques 700 habitents, son nom vint de “éwu Léna” litèralament “égoua facila” et malgrât seye una des pouca cârres yô qu’oncor y at de gens qu’ant l’arpitant coment lengoua maternèla, ceta agonise. Ren que en trenta ans lo nombro d’arpitanoparlants est chêsu de maniére alarmanta. 

O est por ço que dês três mês la comena et la Fondacion por l’arpitan at comenciê des cors u fin que los megnâts tant qu’a doze ans apredéssont la lengoua. Est étâ franc un succès. Sont quârques cllâsses opcionèles que sè fant fôra de l’horèro d’ècoula et, malgât ço, y participont 68 èlèvos sur 90!!

Sè est cièrdu Evolênna por ceto projèct porquè lé la majoritât des mêtres oncor parlont arpitan et sont competents por lo ensegnér. Los promotors èsperont que ôtros velâjos siuvéssont l’ègzemplo.

Aprés des ans de acharniment contro l’arpitan ora sè vôt arrengiér.

Damâjo que refâre seye imensament ples mâl-lin que dèfére.

Dictada occitana

Aquest dissabte 28 de gener tindrà lloc a Barcelona una dictada occitana. Ja és aquesta la seva quinzena edició i es celebra el mateix dia i a la mateixa hora en altres 40 localitats d’Occitània i del País Valencià.

Si hi volem participar hem de trucar de seguida al 93 284 36 34 i, el dia 28 a les 14h30, anar al Departament de Cultura de la Generalitat (Rambla Santa Mònica 8). Tot consistirà en escriure en un full de paper un breu text en occità que ens serà dictat. Després, una vetllada de música occitana en viu amenitzarà l'espera fins que els correctors emetin el seu veredicte.

Finalment tots els assistents seran obsequiats amb llibres diversos i els guanyadors tindran pagada una setmana d'immersió en occità a l'Escola Occitana d'Estiu.

Serà un acte familiar però solemne, organitzat pel CAOC i presidit per rellevants personalitats polítiques.

Caldrà prendre'n nota per a una dictada arpitana a l'avenir.

Cinema en occità i en arpità

Cinema a la seu del CAOC

La passada temporada el Cercle d’Agermanament Occitano-Català va engegar un cicle de cinema occità i arpità. Un cop al mes es projecta a la seva seu una pel·lícula o documental en una d’aquestes llengües. Les que s’han vist fins ara han tingut força èxit, el públic n’ha sortit sorprès i content, alguns mitjans de comunicació ja se n’han fet ressò i a cada sessió hi ha més espectadors.

El proper divendres 27 de gener a les 20h00 es projectarà Lou tsamin francoprovensal, un documental resultat d’una caminada que es va fer l’any 2010 a favor de la llengua arpitana. És dirigit i realitzat per Elisa Nicoli, documentalista coneguda a bastament per la qualitat i seriositat dels seus reportatges.

Fou una travessa de més de 500 quilòmetres realitzada en 28 dies i que va recórrer el Piemont, Savoia, el Valais suís i la Vall d’Aosta, tot zones de parla arpitana. 

L’expedició constava de vuit excursionistes, cadascun d’ells amb una tasca concreta: periodista, guia, lingüista, documentalista, fotògraf,... i a més a més s’hi podien afegir voluntaris en qualsevol etapa. Es va comprovar sobre el terreny l’estat de l’arpità, el seu ús oral i escrit, i es va recollir documentació sobre costums i tradicions arpitanes. Gràcies a aquesta caminada s’ha creat una xarxa de contactes per treballar a partir d’ara amb més cohesió per la llengua.

Per a nosaltres, el més important d’aquest reportatge és que l’estrenem com a primícia perquè encara no ha estat editat. És gràcies a la inestimable col·laboració i gentilesa de la Chambra d'Òc que uns quants catalans gaudirem d’aquesta projecció.

Si us cal més informació : CAOC, Providència 42, Barcelona. Telèfon 93 284 36 34.