Arpitans a la V

El proper 11 de setembre els Amics d'Arpitània participarem a la concentració que es farà a Barcelona per aconseguir la llibertat de Catalunya, una concentració que arribarà a fer, vista des de l'aire, la forma de V. Ens acompanyaran arpitans vinguts, expressament per a l'ocasió, de la Vall d'Aosta per ajudar-nos a aconseguir la nostra fita com a país. Serem al tram 65, a la plaça de Tetuan. 

Sens dubte, però, força més arpitans seran aquest dia a diferents parts d'aquesta V per tal de donar-nos suport, cosa que els agraïm, la tasca que tenim per endavant és tan gran que cap ajuda ens serà sobrera. Tots plegats viurem junts un dia clau en la nostra història. 

A més a més, durant tota la jornada ens podreu trobar a la parada que tindrà el Cercle d'Agermanament Occitano-Catala a la Mostra d'Entitats dels Països Catalans, just al costat de l'Arc de Triomf. De 10 del matí a 9 del vespre tindreu informació sobre Arpitània, el seu país, la llengua, la gent i el fet arpità.

Centenari Frederic Mistral: l'obra en arpità

Aquest any es commemora el centenari de la mort de Frederic Mistral, poeta occità, guanyador del premi Nobel de literatura i creador del Felibritge, mort el 25 de març de 1914. 

Des d'aquí li retem homenatge amb aquest text de l’obra Memòri e Raconte de Mistral traduït a l'arpità pel lingüista Dominique Stich:

Per Sant Jian, una anâ, mêtre Francês Mistral êre u mié de ses blâts – que quârques montagnârds talyêvont u volam. Una tropa de glleniéres siuvéve les mèssonérs, acapant les èpias qu’èchapâvont u ratél. Adonc mon segnor pâre remarcat na bala jovena que restâve dèrrér, come s’avêt vêrgogne de gllenar come les otres. S’avancét de lyé et lyé fit :Megnona, de qui t’és ? come tè diont ?

La jouèna rèpondit :

Su de Tièno Poulinèt, lo mère de Malyana. Mè diont Layida.

     -     Come ! dit mon pâre, la filye de Poulinèt, qu’est étâ Mére de Malyana, vat gllenar ?

     -     Mêtre, el rèplicat, nos sens una grôssa familye, doux garçons avouéc sêx filyes, et noutron pâre, quand ben èye, est veré, prod de ben u solely – quand nos lui demandens d’argent por un pou nos fèniolar, nos rèpond : Mes filyètes, se vos voléd des babioles, gagnéd-nen ! Et vê-enqué porquè su venua gllenar. Sêx mês aprés quél rencontro – que rapèle l’antica scèna de Rute avouéc Bôze, lo valyent grangiér demandat Layida a mêtre Poulinèt et su nèssu de quél mariâjo.

I el text original en occità:

Pèr Sant Jan, uno annado, mèste Francés Mistral èro au mié de si blad – qu’uno chourmo de gavot toumbavon au voulame. Un vòu de glenarello seguien li meissounié, acampant lis espigolo qu’escapavon au rastèu. E ‘m’acò moun segne paire remarquè ‘no bello chato que restavo darrié, coume s’avié vergougno de glena coume lis autro. S’avance d’elo e ié faguè: Mignoto, de quau siés ? coume te dison ?

La chato respoundeguè:

Siéu d’Estève Poulinet, lou maire de Maiano. Me dison Delaïdo.

- Coume ! diguè moun paire, la fiho de Poulinet, qu’es esta Maire de Maiano, vai glena?

- Mèstre, elo repliquè, sian uno grosso famiho, dous drole emé sièis chato, e noste paire – emai aue, es verai, proun de bèn au solulèu – quand ié demandean d’argènt pèr un pau nous pimpa, nous respond : Mi chatouno, se voulès de belòri, gagnas-n’en ! E ves-aqui perqué siéu vengudo glena.

Siès mes après aquéu rescontre – que retrais l’antico sceno de Rut emé Booz, lou valènt meinagié demandè Delaïdo à mèste Poulinet e siéu nascu d’aquéu mariage.

Vall de Lanzo

A pocs quilòmetres de Torí, al Piemont, hi ha un territori que malgrat la seva proximitat a la gran ciutat, ha mantingut la natura salvatge i ha conservat els trets fonamentals de la tradició alpina: és la Vall de Lanzo.

En aquesta Vall, formada per 17 pobles, s’hi ha dut a terme un projecte de toponímia bilingüe. Això, a la pràctica, es tradueix en que a la senyalització d’entrada i sortida de cada poble hi figura el seu nom escrit en italià i en francoprovençal (arpità). I en sis punts estratègics de la vall s’ha col·locat uns grans i molt ben dissenyats plafons amb la inscripció “Benvinguts a l’àrea francoprovençal de la Vall de Lanzo” en italià i en francoprovençal, i amb el dibuix de dos mapes: un de la Vall de Lanzo i un altre de tota l’àrea lingüística arpitana.

Amb aquests rètols s’aconsegueixen els objectius bàsics del projecte, per una banda se li dóna visibilitat a la llengua i aquesta recupera prestigi, i per altra banda a tot aquell que passa per allà, especialment si és foraster, li arriba el missatge de que en aquella contrada la gent parla una llengua diferent de l’italià, però que tampoc és piemontès, és el francoprovençal o arpità.

Darrera d’aquest projecte hi ha la Tsambra Francoprouvénsal -secció de la Chambra d’Òc-, i ha tingut l’ajuda financera de la Presidència del Consell de Ministres d’Itàlia. Però tot això no hagués estat factible sense la gran tasca que va fer la Comunitat d’aquesta Vall, la qual s’hi va abocar de ple per tal de fer-ho possible. 

Festa Internacional per la llengua arpitana

Un cop cada quatre anys es celebra una festa per la llengua arpitana. en la seva variant de Friburg. La propera edició tindrà lloc aquest cap de setmana, 24 i 25 d'agost, i es dedicarà a la variant arpitana de Friburg. Els preparatius ja fa mesos que van començar. És un esdeveniment capdal per l’associació que l'organitza: Chochyètâ Kantonale di Patêjan Fribordzê, una entitat que treballa per la llengua i la cultura arpitanes de la seva comarca i que durant tot l’any prepara activitats diverses, des de cursos de llengua fins a concerts. La festa es farà a Bulle, una localitat de la regió de la Gruyère, a Suïssa.

El programa de dissabte inclou un concert de música, un taller de cant, un taller de lectura, un sopar popular amb menges del país i una vetllada tradicional amb cants i contes tradicionals. Durant tot el dia hi haurà un mercat de productes de la contrada.

El diumenge es farà una missa en arpità, una cercavila que travessarà de punta a punta el municipi, un dinar amb la presència d'algunes autoritats i finalment es dirà el nom de la persona guanyadora del concurs literari que va engegar ja fa un any i en el qual es requeria una obra de qualsevol tipus, escrita o enregistrada, en la variant arpitana de Friburg.

En aquesta Festa s’aprofita per exposar i intercanviar opinions sobre la situació i el futur de la llengua dins una Europa que per un costat vol la diversitat i la interculturalitat i per altre costat dóna primacia als estats abans que a les nacions. Cal veure si mica en mica la situació de l’arpità es va normalitzant i la llengua va adquirint el prestigi que li pertoca. Són passes com aquesta les que ho faran possible.

Aquí teniu tota la informació.

El diccionari d'Édouard Bérard

El primer diccionari de l'arpità específic de la Vall d'Aosta el va escriure Édouard Bérard. 

Bérard va ser un capellà nascut a Châtillon (Vall d'Aosta) el 1825. Era un home hiperactiu, apassionat per la història i la cultura valdostanes, un entusiasta de la llengua i les tradicions, un amant de la Vall d'Aosta en el sentit més ampli i amb una sensibilitat lingüística excepcional. Va dedicar la seva vida a aprofundir en l'estudi de la Vall.

El diccionari del qual fou l'autor és força singular. Centrat en el parlar valdostà, Bérard va investigar la llengua de manera incansable i metòdica, va emprar textos científics per fer la seva recerca, va analitzar l'etimologia per esbrinar l'origen dels mots i va utilitzar l'etnologia per complementar les definicions. El diccionari conté una selecció de mil dos-cents mots i això és perquè Bérard volia una obra amb només les paraules que recollissin l'essència del país i que definissin allò més típic i més original.

Mai no va anomenar la llengua arpità o francoprovençal, ja que llavors encara no estava identificada com a tal. Ell la definia com un patuès francès.

Per causes personals, el 1884 Bèrard es desentén del diccionari i deixa la feina inacabada, i així va restar durant més d'un segle fins que Stefania Roullet el va publicar l'any 2005.

Allò que fa únic aquesta obra és l'èmfasi en l'etimologia, l'especial selecció de mots i sobretot l'exposició de les variants de pronunciació i d'origen entre les diferents parles de la Vall d'Aosta. 

Cinema en arpità

El passat mes d'octubre es va fer l'estrena i presentació del documental Harpitanya a la seu del CAOC. 

Després de la petició de diversos socis i simpatitzants, el proper divendres 30 de novembre a les 20:00 es tornarà a projectar aquest film en versió original en arpità subtitulat en francès. 

Realitzat per la directora de cinema i antropòloga Christiane Dunoyer l'any 2011, aquest documental va causar gran interès a la Vall d'Aosta perquè reviu el moviment que es va formar els anys 70 anomenat Harpitanya i que lluitava per l'alliberament polític de la Vall. Es tractava d'un moviment revolucionari que atacava la classe dirigent per no defensar la identitat valdostana. 

Produït per Région Autonome Vallée d’Aoste - Assessorat de l’éducation et de la culture.

Divendres 30 de novembre a les 20:00 a la seu del CAOC, carrer Providència 42, Barcelona. 

Arpitània a la ràdio en català

Floran Corradin

De mica en mica, la cultura arpitana es va fent més coneguda a Catalunya. Ara tenim una altra oportunitat d'endinsar-nos-hi, el dijous 29 de novembre a les 21:00 Floran Corradin serà el convidat d'un programa de ràdio català, en el qual ens explicarà què és Arpitània, on es troba, què s'hi parla, qui són els arpitans, d'on vénen i on volen arribar. 

El programa és El racó, una tertúlia setmanal a Mataró Ràdio que explora la història local i nacional catalanes, però que de tant en tant també aprofundeix en altres nacions sense estat com Occitània o, com ara és el cas, Arpitània.

Floran Corradin és un valdostà membre de l'Aliance Culturèla Arpitanna, entitat que defensa i difon la llengua i la cultura arpitanes, parla un català perfecte, és expert en la situació arpitana actual i un gran coneixedor de Catalunya.

Podrem escoltar el programa el mateix dijous en directe per internet o bé més tard a l'enllaç que deixarem en aquest web indefinidament.

Resum de la visita d'arpitans a Barcelona

Les jornades arpitanes d’aquest cap de setmana a Barcelona han estat de gran interès. 

Christiane Dunoyer i Raquel Olivella

Divendres al vespre es va projectar el documental Harpitanya a la seu del CAOC. Va ser força interessant perquè ens dóna la visió d'Arpitània que avui tenen aquelles persones que en el passat van engegar el moviment de resistència arpitana. Hi esperàvem la presència de la directora de la pel·lícula Christiane Dunoyer i de l'arpitanista Luca Tillier, els quals van arribar amb retard, ja que van fer el viatge aquella mateixa tarda amb avió des de la Vall d’Aosta, però finalment van arribar i Raquel Olivella, membre del CAOC, els va presentar al públic assistent i tot seguit van explicar algunes particularitats d’Arpitània i del rodatge de la pel·lícula. Van ser unes explicacions espontànies i sense entretenir-se en detalls, ja que malauradament el temps se’ns tirava a sobre. Entre els espectadors cal destacar la presència de Xavier Moral de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i de David Forniés, un dels autors del recentment editat Mapa de les identitats nacionals d'Europa i una de les persones més ben informades avui dia sobre les nacions sense estat. També van fer acte de presència uns periodistes de BTV, la televisió de Barcelona, els quals van entrevistar primer la directora Dunoyer sobre la seva pel·lícula i després el professor Tillier sobre la llengua arpitana. La vetllada va acabar amb un sopar conjunt a la taverna occitana Jan Petit.

Luca Tillier

L’endemà al matí, Luca Tillier va fer una introducció a la llengua arpitana al Museu d’Història de Catalunya. Va ser una brillant i acurada exposició que va durar gairebé tres hores. Amb l’ajuda d’un "Power Point" va repassar aspectes geogràfics, històrics i lingüístics de l’arpità. Tillier va haver de fer un gran esforç de síntesi, ja que explicar les característiques d’una llengua de la qual mai ens han dit res no és el mateix que parlar d’una llengua més o menys coneguda i, malgrat que hi va esmerçar tot aquell temps, més d’una persona d’entre els assistents, d’haver pogut, l’hauria continuat escoltant i prenent notes amb interès.  

Apart d’aquest aspectes més teòrics, els arpitans també es van mostrar molt entusiastes amb el procés d’independència que Catalunya ha començat. Ells estan fortament implicats en l’evolució político-social d’Arpitània i segueixen amb admiració la via que els catalans hem triat. Creuen que ens en sortirem i ens veuen com els propers causants d’un efecte dominó a diversos llocs d’Europa. Els Amics d’Arpitània esperem que tinguin raó.

I per damunt de tot els agraïm l’esforç que han fet per venir, la seva visita, les seves explicacions i els seus ànims per continuar endavant.

Història i llengua arpitanes a Barcelona

Escrit de Floran Corradin

Els dies 19 i 20 d'octubre tindran lloc a Barcelona dos esdeveniments relacionats amb la cultura arpitana.

El divendres 19 a les 19h00 al CAOC, carrer Providència 42, es farà l'estrena a Catalunya del documental Harpitanya. Hi assistirà la directora Christiane Dunoyer, i un cop vist el film ens parlarà del rodatge i també respondrà totes les qüestions que vulguem adreçar-li.

Harpitanya, produït l'any 2011, és un document imprescindible per conèixer la situació d'aquell país. S'hi parla dels seus orígens, de la influència del model basc en el moviment arpità i de l’acció política, ens descobreix que hi ha una amagada demanda d'independència, ens mostra com els trenta anys d’una malintencionada autonomia han estat nefastos per a les seves aspiracions com a poble, i s’exposa la urgent necessitat d’una llengua estàndard com a única manera de salvar l'arpità.

El dissabte 20 a les 11h00 al Museu d'Història de Catalunya, metro Barceloneta, Luca Tillier ens farà una classe d'introducció a la llengua arpitana. 

L'arpità és una llengua romànica que no va ser identificada com a tal fins l'any 1873 per Graziadio-Isaïa Ascoli. Per Ascoli aquest parlars constituïen un grup específic i no un grup de llengües de transició entre els grups d’oïl i d’oc. 

Luca Tillier pertany a l'Aliance Culturèla Arpitanna, grup que defensa i promou la llengua i cultura arpitanes. Tillier va ser la primera persona a presentar una tesi doctoral en arpità, fet que va succeir l'any 2009 a la Universitat de Torí.

Aquests actes es fan gràcies sobretot als arpitans, els quals s'avenen a venir en un viatge llampec des de la Vall d'Aosta per tal que nosaltres coneguem una mica més la seva realitat que, com hem dit altres vegades, és molt propera i molt desconeguda. El CAOC i Amics d'Arpitània en som els organitzadors i hem comptat amb la col·laboració d'Aliance Culturèla Arpitanna. I agraïm també el suport tant moral com material de socis, amics i simpatitzants que és i serà imprescindible per continuar amb aquesta mena d'activitats, al nostre entendre, força interessants.

Arpitània serà present durant la Diada

El proper dia 11 de setembre el CAOC com cada any disposarà d'una parada a la Mostra d'Entitats al Passeig Lluís Companys, al costat de l'Arc de Triomf, on ens hi trobareu durant tot el dia (de 09h a 20h)

Allà podreu obtenir tota la informació que us calgui sobre l'entitat i sobre els cursos de diferents nivells d'occità que organitza i que comencen el proper mes d'octubre. Hi haurà tota mena de material cultural i didàctic relacionat amb Occitània a la vostra disposició: llibres, CD, samarretes, banderes, programes de les nostres activitats, etc.

Amics d'Arpitània -secció del CAOC- també hi serem amb tota la informació que us calgui.

L'estand serà punt de trobada de gran part de la comunitat occitana que ha vingut a Barcelona amb motiu de la Diada.

Aquest any també ha arribat, per donar-nos suport, una delegació de l'Aliance Culturèla Arpitanna des de la Vall d'Aosta.

Compartirem com d'altres anys espai amb Macarel, i com a novetat aquest any també hi haurà una representació de l'Estivada de Rodés.

Us hi esperem a tots!

Vacances als museus

Museus per visitar al Piemont sobre diferents aspectes de cultura arpitana:

Museo Etnografico di antichi Mestieri.   Oficis tradicionals.

Fucina da Rame.   Simulació d'una forja de coure. 

Museo dello Spazzacamino.    Vida dels escura-xemeneies.

Museo di Vita Montana in Val Cenischia.    Vida a la muntanya.

Ecomuseo in alta Val Sangone.   Història de la comunitat.

Museo delle Genti delle Valli di Lanzo.   Eines i objectes d'ús quotidià.

Ecomuseo delle Guide Alpine "Antonio Castagneri".   L'ofici de guia de muntanya.

Museo degli oggetti di uso quotidiano.    Objectes de l'època pre-industrial.

Ecomuseo della Miniera Brunetta.    Mina de talc.

Museo Silmax dell'utensile e delle macchine utensili.   Maquinària tèxtil. 

...................

.........

....

Arpitània al cinema

Divendres, 29 de juny vam tenir ocasió de veure a la seu del Cercle d'Agermanament Occitano-Català una pel·lícula en versió original en arpità, francès i italià, La châla, que explica la història d'un traginer, l'any 1860, que recorre tot el nord d'Itàlia per vendre mercaderies. El protagonista és savoià i té l'arpità com a llengua materna, però sap el francès i també l'italià, llengües que li seran útils en el seu viatge. Fa un recorregut circular, surt de Savoia cap a Aosta, seguint pel Valais, continuant cap a Llombardia i el Piemont per tornar a Savoia justament quan és annexionada per França. 

És una obra mestra indiscutible amb en Bertrand Tavernier com a guionista. 

Unes vint persones, entre socis i simpatitzants del CAOC, vam gaudir d'aquest llargmetratge.  

Amb aquesta pel·lícula s'acaba la temporada de cinema al CAOC. En deu mesos s'hi han projectat set pel·lícules en occità i tres en arpità, totes han estat de qualitat, algunes eren obres mestres desconegudes del gran públic, pel·lícules que queden fora dels grans circuits comercials i, fins i tot, alguna estrena. En més d'una ocasió, els directors, productors i actors han donat el seu suport incondicional a les projeccions, ja que era l'única manera de que el seu film arribés a casa nostra. 

Agraïm al CAOC l'oportunitat que ens ha donat de ser els primers -i potser únics- a tota Europa en veure aquest original, interessant i insòlit cicle de cinema. 

Occi... què?

Què en sabem d’Occitània?

• ja fa temps que va desaparèixer
• és la Catalunya Nord
• és el país càtar
• l’occità no s’escriu
• ningú el parla
• és una barreja de català i francès
• ??????????

Coneguem-la!  Val la pena.

• El seu territori és una tercera part de l’Estat Francès.
• Fou el bressol d’una de les més grans civilitzacions d’Europa.
• Hi ha més de 100 grups de música occitana.
• Mes de 600 associacions treballen per l’occità arreu del territori.
• L’occità té un premi Nobel de literatura.
• Més de 80.000 nens reben classes d’occità.
• L’occità té uns 3 milions de parlants.
• Més de 30.000 persones s’aplegaren en la darrera manifestació per la llengua a Tolosa.
• S’ensenya a universitats d’Alemanya, Estats Units, Japó, Canada, Austràlia, Gran Bretanya, Finlàndia...

        .....i a Catalunya a la seu del CAOC a Barcelona on aquest estiu es farà un curs intensiu de LLENGUA I CULTURA OCCITANES. De dilluns a dijous, de 5 a 8 del vespre. Telèfon 93 284 36 34.

Rencontra entèrnacionâla sur l'arpitan

Vall de Lanzo

Rencontra entèrnacionâla[1] sur l'arpitan

Dessando 28 d’avril s’est tegnu un’encontra entèrnacionâla a Monethiér de Lans, un comon[2] des Valâdes de Lans, en Piemont, por parlar sur l’èvolucion de la lengoua et la cultura arpitanes dens cela zona. Est un rencontro que sè tint reguliérament un côp por an et yô[3] sè posont sur la tâbla les èxpèriences que ant avu les difèrentes vâls arpitanes du Piemont dens lo domêno de la revitalisacion de la lengoua  arpitana. Y entèrvegnont difèrentes ôtoritâts locâles et regionâles et ceta rencontra est uvèrt a tués céls entèrèssiês per l’arpitan.

Est étâye remarcâbla la presentacion du travâly rèalisâye per la comunôtât des Valâdes de Lans Cèronda Casternon yô, avouéc la colaboracion de la Chambra d’òc et de la Chambra Francoprovènçâl, sè sont fêt des cors d’arpitan por tota la populacion, mas en sè concentrant sur lo personèl administratif; sè sont enstalâs des panéls[4] de signalisacion bilengoues italian-arpitan; s’est publeyê una reviua bilengoues que parle de l’ârt et de la natura locâles; s’est crèâ una èmission de radiô web en arpitan; sè sont enrègistrâs documentèros avouéc la lengoua coment tèmo principâl; et s’est crèâ un archivo sur Internet de materièl ècrit que, grâce a des envèstigators et afèccionâs de la lengoua, s’est alâ en rèdigient avouéc pacience dament des mês de travâly.

Un des moments més èmocionent est étâ quand s’est recognu l'ôvra ds volontèros et envèstigators qu’ils ant fêt la pesanta tâche d’ètudos des toponimos locâls. Sè trètâve d’una èquipa dirigiêye per lo mêtro lengouista Domenico Cabodi.

On at a dére que se nos sens parlant de tot cet travâly fêt est merci u sotint de la Règion Piemont, de la Province de Turin et des administracions locâles, comunôtâts, associacions et volontèros que sè sont mobilisâs por la lengoua.

Dens la dênona[5], aprés una marenda[6] avouéc les produits locâls, on at agouétâ lo documentèro Lou Tsamin Francoprovensal et sa dirèctrice, Elisa Nicoli, at èxpllicâ ceta èxpèrience d’envèstigacion lengouistica et sociâla qu’ant vecu dens l’an 2010 huét marchiors pendent 500 kilomètros por dècuvrir la situacion actuèla de la lengoua arpitana.

Avouéc la musica tradicionèla du groupo Li brucatè est tèrminâye ceta profitosa jornâ.

---

[1] encontro entèrnacionâl

[2] comena f.

[3] onte

[4] cartéls

[5] aprés-mié-jorn, aprés-gôtâ, vépro, vèprâ, vèprenâ, aprés-dinar

[6] dèjonon

Trobada internacional sobre l'arpità

Monastero di Lanzo

Dissabte 28 d’abril es va celebrar una trobada internacional a Monastero di Lanzo, municipi de la Vall de Lanzo, al Piemont, per parlar sobre l’evolució de la llengua i la cultura arpitanes en aquella zona. És una trobada que es realitza de forma regular un cop a l’any i on es posen sobre la taula les experiències que han tingut les diferents valls arpitanes del Piemont en l’àmbit de la revitalització de la llengua  arpitana. Hi intervenen diverses autoritats locals i regionals i és oberta a tots aquells interessats per l’arpità.

Va ser remarcable la presentació de la feina realitzada per la comunitat de la Vall di Lanzo Ceronda Casternone on, amb la col·laboració de la Chambra d’òc i de la Tsambra Francoprovensal, s’han fet cursos d’arpità per a tota la població, incidint però en el personal administratiu; s’han instal·lat rètols de senyalització bilingües italià-arpità; s’ha publicat una revista bilingüe que parla de l’art i la natura locals; s’ha creat una emissora de ràdio web en arpità; s’han enregistrat documentals amb la llengua com a tema principal; i s’ha creat un arxiu a Internet de material escrit que, gràcies a investigadors i aficionats a la llengua, s’ha anat recopilant pacientment durant mesos de feina.

Un dels moments més emotius va ser quan es va reconèixer l'obra dels voluntaris i investigadors que han fet la feixuga tasca d’estudi del topònims locals. Es tractava d’un equip encapçalat pel mestre lingüista Domenico Cabodi.

S’ha de dir que si estem parlant de tota aquesta feina feta és gràcies al suport de la Region Piémont, de la Província de Torí i dels governs locals, comunitats, associacions i voluntaris que s’han mobilitzat per la llengua.

A la tarda, després d’un dinar amb productes de la terra, es va veure el documental Lou Tsamin Francoprovensal i la seva directora, Elisa Nicoli, va explicar aquesta experiència d’investigació lingüística i social que van viure l’any 2010 vuit caminants durant 500 quilòmetres per descobrir la situació actual de la llengua arpitana.

Amb la música tradicional del grup Li brucatè va acabar aquesta profitosa jornada.

Llengües a Suïssa

Lengoues en Suisse

Una entèrèssenta èxposicion formâye principâlament per archivos sonoros est cela que at luè en ces jorns a la Bibliotèca Nacionâla Suissa de Bèrna. Y sont des enregistraments que recuelyont les vouèx[1] de difèrents locutors des lengoues que y at en Suisse, les més[2] ancians sont du 1913 et mâlherosament quârqu’un des parlars que nos possens[3] acutar sont ja disparèssus[4].

En Suissa Romanda est yô[5] que sè trovont  locutors d’arpitan. Ceta lengoua est cela que patét la situacion ples fragila de totes, lo motif pôt étre de pas avêr oposâ la méma rèsistence que les ôtres a étre anèantia ou ben étre etâye agressêye avouéc ples de fôrce. Selon lo profèssor de lengouéstica de l’Univèrsitât de Nôchâtél, Andres Kristol, sa[6] quâse totâla disparicion est diua[7] a l’enfluence de la France yô ceta lengoua ére pèrçua coment una lengoua corrompua que s’oposâve a l’unificacion et a l’ègalitât que promulgâve la Rèvolucion. Lo câs est que l’arpitan en Suisse vivote[8] ren-que[9] dens três zones: lo canton du Valês, lo comtât de La Gruviére (dens lo canton de Fribôrg) et dens Lo Jorat una règion du canton du Vôd, luès yô que por rendre-lo oncor més tristo, la plepârt des locutors sont d’âjo avanciê. Evolênna en est la dèconcèrtenta èxcèpcion, un mirâjo dens lo dèsèrt, dens cet velâjo l’arpitan est la lengoua de tués les jorns, s’utilise sens gognes a l’ècoula et tués ses[10] habitents l’ant coment lengoua maternèla.

Peter Erismann est lo chèf de ceta èxposicion et dit que l’entèrèt per les sienes lengoues est una fôrma de rèaccionar contro la globalisacion. Paralèlament s’organisont oncor[11] confèrences, visites guidâyes, prèsentacions de lévros et ôtres activitâts en relacion avouéc les lengoues de Suisse.

Est possiblo por les suissos de colaborar dens cet projèt. Pôvont[12] enrègistrar la prôpra vouèx, ou ben a la méma èxposicion ou ben dês lyor métyo[13] a travèrs d’Entèrnèt. On fôt mas-que endicar la zona de Suisse a laquinta sè apartint et liére a vouèx hôta una sèria de frâses que seront balyêyes[14]. Sè prèvêt que més de 10.000 pèrsones y vant participar.

Ceta èxposicion résterat uvèrta tant qu’u jorn 25 d’oût.

---

[1] vouéces

[2] ples

[3] povens

[4] disparus

[5] onte

[6] la siena

[7] dûa

[8] survit

[9] mas-que, solament

[10] les siens

[11] assé, asse-ben

[12] possont, pont

[13] mêson

[14] donâyes

Una interessant exposició formada bàsicament per arxius sonors és la que té lloc actualment a la Biblioteca Nacional Suïssa de Berna. Són enregistraments que recullen les veus de diferents parlants de les llengües que hi ha a Suïssa, els més antics són de 1913 i malauradament algunes de les parles que hi podem escoltar ja han desaparegut.

A la Suïssa Romanda és on trobem parlants d’arpità. Aquesta llengua és la que pateix la situació més fràgil de totes, el motiu pot ser no haver oposat la mateixa resistència que les altres a ser anihilada o bé haver estat agredida amb més força. Segons el professor de lingüística de la Universitat de Neuchâtel, Andres Kristol, la seva quasi total desaparició és deguda a la influència de França on aquesta llengua era percebuda com una llengua corrompuda que s’oposava a la unificació i igualtat que promulgava la Revolució. El cas és que l’arpità a Suïssa només perviu en tres zones: al cantó de Valais, al comtat de Gruyere (dins el cantó de Friburg) i dins el Jorat una regió del cantó de Vaud, llocs on per fer-ho encara més magre, la majoria de parlants són d’edat avançada. Evolênna n’és la desconcertant excepció, un miratge en el desert, en aquest poble l’arpità és la llengua de cada dia, s’utilitza sense escarafalls a l’escola i tots els seus habitants el tenen com a llengua materna.

Peter Erismann és el cap d’aquesta exposició i diu que l’interès per les seves llengües és una forma de reaccionar contra la globalització. Paral·lelament també s’organitzen conferències, visites guiades, presentacions de llibres i altres activitats relacionades amb les llengües de Suïssa.

És possible pels suïssos de col·laborar en aquest projecte. Poden enregistrar la seva veu, o bé a la mateixa exposició o bé des de casa seva a través d’Internet. Només cal indicar la zona de Suïssa a la qual es pertany i llegir en veu alta una sèrie de frases que ens seran donades. S’espera que més de 10.000 persones hi participin.

Aquesta exposició restarà oberta fins el dia 25 d’agost.

Tolosa

Nos érens quâse 30.000 pèrsones que manifèstâvens a Tolosa per la lengoua occitana. Est étâye una jornâ de féta et u temps mémo de revendicacion, et dens laquinta y at avu mémo de cârro por ôtres lengoues coment l’arpitan. Nos Amics d'Arpitània avens fêt lo voyâjo de Barcelona a Tolosa et tot lo parcôrs de la manifèstacion ensemblo u CAOC.

Dês la Vâl d'Aoûta s’est dèplaciê tant qu’a Tolosa una delegacion de l’Aliance Culturèla Arpitanna et est étâ franc un honor que ses reprèsentents, Floran Corradin et  Luca Tillier ant fêt avouéc lo CAOC et les Amics d’Arpitània tot lo parcôrs de la manifèstacion. Assé l’ècritor[1] arpitan de la Vâl Siusa Marco Rey s’est ajountâ et at fêt un bon bocon[2] de chemin avouéc nosôtros. 

Continueront a lutar por la lengoua tant que seye nècèssèro. Est una tâche[3] èpouesienta mas que nos fat étre conscients de son valor. L’union des difèrentes lengoues menaciêyes les fét[4] més[5] fôrtes et tojorn nen tindront més en comptio se nos alens unis que pas se alens châcus por son comptio.

---

[1] ècriven

[2] trèt

[3] devouèr

[4] fat

[5] ples

Foto: La Setmana

Érem gairebé 30.000 persones manifestant-nos a Tolosa per la llengua occitana. Va ser una jornada alhora festiva i reivindicativa, i en la qual també hi va haver lloc per a altres llengües com ara l’arpità. Els Amics d'Arpitània vam fer el viatge de Barcelona a Tolosa i tot el trajecte de la manifestació juntament amb el CAOC.

Des de la Vall d’Aosta es va desplaçar fins a Tolosa una delegació de l’Aliance Culturèla Arpitanna i va ser tot un honor que els seus representants, Floran Corradin i  Luca Tillier fessin amb el CAOC i els Amics d’Arpitània tot el recorregut de la manifestació. També l’escriptor arpità de la Vall de Susa Marco Rey s’hi va afegir  i en va fer un bon tram amb nosaltres. 

Continuarem lluitant per la llengua tant com calgui. És una tasca esgotadora però que ens fa ser conscients de la seva vàlua. La unió de les diferents llengües amenaçades les fa més fortes i sempre ens tindran més en compte si anem junts que no pas si anem cadascun per una banda.

Manifestacions per la llengua

El mateix dia que a Tolosa es fa la manifestació per la llengua occitana, el 31 de març, a Annecy, Savoia, es farà una manifestació per  l’arpità.

A l’estat francès, l’arpità és una llengua sense cap mena de reconeixement, encara més maltractada que l’occità, no té gairebé cap presència dins els medis de comunicació i no es pot fer cap examen que acrediti el nivell de la llengua.

Una llengua parlada i escrita per més de 150.000 persones a Savoia, Itàlia i Suïssa; que comporta una vida cultural notable amb teatre, llibres, cançons...; que disposa d’un prestigiós Institut de la Langue Savoyarde; que és estudiada a diverses universitats; que és objecte de publicacions i comunicacions; que cada vegada hi ha més gent que la vol aprendre; i que com totes les llengües, viurà mentre els seus parlants la parlin.

En aquesta jornada a Annecy es demanarà que el Ministeri d'Educació permeti a tot aquell que ho vulgui, fer l'examen de coneixements d'arpità. Que els mitjans de comunicació facin lloc a l'arpità. Que l'estat doni suport a la seva difusió. I que França firmi la carta Europea de les llengües minoritàries.
Fotos