Un cop l’any, es fa un aplec al Plan des Maschas, a dos mil metres d’alçada dins el parc nacional Gran Paradiso, la gent hi arriba des dels dos costats de la muntanya, per una banda la vall de Robordon i per l’altra la vall de Soana. En trobar-se tots a dalt simbolitzen l’amistat entre les diferents valades arpitanes.
Aquest encontre va inspirar Graziano Grua que en va fer una cançó l’any 1999 “Tera dla nei, Tera dli prà”. La lletra ens parla de l’amor cap a la mare que es transforma en l’amor cap a la terra.
La cançó es va publicar dins el cd “Le blé Ahteile”. Graziano la va presentar com una proposta d’himne arpità, proposta que no va quallar, però la cançó va quedar:
Tera dla nei, Tera dli pràUn mantoel i at mia mamaO l'eth de diamant d'inverE d'ihtà o l'eht d'esmeraldGuidjò dje sei son ric meinà,Sòt a le tchardje dli hahtoni me caresset entù son ventPlurfie peine e mezentI li parfumet entù sie fioeir.
Tera dla nei Tera dli pràAouhi bandieriTrèzor n'ei vu que tentiGnuni me Te.
E ent'un mantoel d'ahteileMie soundjò i sont gouernàGuidijò dje sei sempe son fiLo pi trì de sie meinà,en Soundjandò sie trezòrDje me senteisò un signorA mon palò dje vé vihtarDe mia vita tòt lo ten.
La meva mare té una capaa l'hivern és de diamantsi a l'estiu de maragdesi jo sóc el seu fill ric,sota el pes dels conflictesm'acarona amb els seus ventsplens de fatiguesi els perfuma amb les seves flors.Terra de les neus, terra dels prats,alça la bandera, coratge!De tresors n'he vist tants, però cap com tu.I amb un mantell d'estrellesvetlles els meus somnis.Sempre sóc el seu fill,la més petita de les seves criaturessomiant amb els seus tresorsem sento un senyor.Vull romandre per sempre al país de la meva vida. (versió en català de Rosalia Jané)
VERSIÓ EN ARPITÀ (per Aliance Culturèla Arpitanna):
Un cop châque an, est fêt una assemblâ a lo Pllan des Masques, a doux mile mètros d’hôtior dens lo parc nacionâl de lo Grant Paradis, les gens y arrevont des doux coutâs de la montagne, per un fllanc la Vâl de Ribôrda et per l’ôtro la Vâl Soana. Lo retrovar-sè simbolise surtot l’amitiêt entre les difèrentes valâdes arpitanes.
Cet encontro vat enspirar Graziano Grua que nen vat fâre una chançon l’an 1999 “Tera dla nei, Tera dli prà”. La lètra parle de l’amor vèrs la mâre qu’est transformâ en amor vèrs la tèrra.
La chançon est publicâye dens lo cd “Le blé Ahteile”. Graziano la vat presentar coment una proposicion d’himno arpitan, proposicion que vat pas betar, mas la chançon vat étre:
Térra de la nê, Térra de les prâts
Un mantél l’at ma mama.
O l’est de diamants d’hivèrn
Et d’éthât[1] o l’est de esmeralds.
Je-jo je su son recho menât,
Sot a les charges de les sethons.
Il me carèsse-t étot[2] son vent
Il les parfume-t étot ses fllors.
Térra de la nê Térra de les prâts.
Hôsse[5] bandiére.
Tresor n’é vu que-tàntes
Nion coment te.
Et étot un mantél d’èthêles
Mes sonjos ils sont govèrnâs
Je-jo je su semper[6] son fily
Lo ples tri de ses menâts
En sonjandar ses tresors
Je me sentéso un sègnor
A mon pays je vuel rèstar
De mia via tot lo temps
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada