Nens per la llengua

Evolênna és el poble símbol de la resistència arpitana. Es troba a la vall d’Hérens a Suïssa, hi viuen unes 700 persones, el seu nom ve de “éwu Léna” literalment “aigua fàcil” i malgrat ser dels pocs llocs on encara hi ha gent que té l’arpità com a llengua materna, aquesta agonitza. Només en trenta anys el nombre d’arpitanoparlants ha caigut de manera alarmant. 

És per això que fa tres mesos l’ajuntament i la Fundació per l’arpità van començar uns cursos per tal de que els nens de fins a dotze anys aprenguessin la llengua. Estan sent tot un èxit. Són unes classes optatives que es fan fora de l’horari escolar i, no obstant això, hi participen 68 alumnes d’entre 90 !!

Es va triar Evolênna per a aquest projecte perquè allà la majoria de mestres encara parlen arpità i són competents per ensenyar-lo. Els promotors esperen que altres pobles segueixin l’exemple.

Després d’anys d’acarnissament contra l’arpità ara es vol arreglar. Llàstima que refer sigui immensament més difícil que desfer. 

Megnâts por la lengoua 

Evolênna est lo velâjo simbolo de la rèsistence arpitana. Sè trove dens la vâl d’Hèrens en Suisse, ils y réstont quârques 700 habitents, son nom vint de “éwu Léna” litèralament “égoua facila” et malgrât seye una des pouca cârres yô qu’oncor y at de gens qu’ant l’arpitant coment lengoua maternèla, ceta agonise. Ren que en trenta ans lo nombro d’arpitanoparlants est chêsu de maniére alarmanta. 

O est por ço que dês três mês la comena et la Fondacion por l’arpitan at comenciê des cors u fin que los megnâts tant qu’a doze ans apredéssont la lengoua. Est étâ franc un succès. Sont quârques cllâsses opcionèles que sè fant fôra de l’horèro d’ècoula et, malgât ço, y participont 68 èlèvos sur 90!!

Sè est cièrdu Evolênna por ceto projèct porquè lé la majoritât des mêtres oncor parlont arpitan et sont competents por lo ensegnér. Los promotors èsperont que ôtros velâjos siuvéssont l’ègzemplo.

Aprés des ans de acharniment contro l’arpitan ora sè vôt arrengiér.

Damâjo que refâre seye imensament ples mâl-lin que dèfére.

Dictada occitana

Aquest dissabte 28 de gener tindrà lloc a Barcelona una dictada occitana. Ja és aquesta la seva quinzena edició i es celebra el mateix dia i a la mateixa hora en altres 40 localitats d’Occitània i del País Valencià.

Si hi volem participar hem de trucar de seguida al 93 284 36 34 i, el dia 28 a les 14h30, anar al Departament de Cultura de la Generalitat (Rambla Santa Mònica 8). Tot consistirà en escriure en un full de paper un breu text en occità que ens serà dictat. Després, una vetllada de música occitana en viu amenitzarà l'espera fins que els correctors emetin el seu veredicte.

Finalment tots els assistents seran obsequiats amb llibres diversos i els guanyadors tindran pagada una setmana d'immersió en occità a l'Escola Occitana d'Estiu.

Serà un acte familiar però solemne, organitzat pel CAOC i presidit per rellevants personalitats polítiques.

Caldrà prendre'n nota per a una dictada arpitana a l'avenir.

Cinema en occità i en arpità

Cinema a la seu del CAOC

La passada temporada el Cercle d’Agermanament Occitano-Català va engegar un cicle de cinema occità i arpità. Un cop al mes es projecta a la seva seu una pel·lícula o documental en una d’aquestes llengües. Les que s’han vist fins ara han tingut força èxit, el públic n’ha sortit sorprès i content, alguns mitjans de comunicació ja se n’han fet ressò i a cada sessió hi ha més espectadors.

El proper divendres 27 de gener a les 20h00 es projectarà Lou tsamin francoprovensal, un documental resultat d’una caminada que es va fer l’any 2010 a favor de la llengua arpitana. És dirigit i realitzat per Elisa Nicoli, documentalista coneguda a bastament per la qualitat i seriositat dels seus reportatges.

Fou una travessa de més de 500 quilòmetres realitzada en 28 dies i que va recórrer el Piemont, Savoia, el Valais suís i la Vall d’Aosta, tot zones de parla arpitana. 

L’expedició constava de vuit excursionistes, cadascun d’ells amb una tasca concreta: periodista, guia, lingüista, documentalista, fotògraf,... i a més a més s’hi podien afegir voluntaris en qualsevol etapa. Es va comprovar sobre el terreny l’estat de l’arpità, el seu ús oral i escrit, i es va recollir documentació sobre costums i tradicions arpitanes. Gràcies a aquesta caminada s’ha creat una xarxa de contactes per treballar a partir d’ara amb més cohesió per la llengua.

Per a nosaltres, el més important d’aquest reportatge és que l’estrenem com a primícia perquè encara no ha estat editat. És gràcies a la inestimable col·laboració i gentilesa de la Chambra d'Òc que uns quants catalans gaudirem d’aquesta projecció.

Si us cal més informació : CAOC, Providència 42, Barcelona. Telèfon 93 284 36 34.

Nadala

Robin, Robin, resveilly-tey!
Vin vey les grandz merveille!
Noé vin suz, despachiz-tey!
Alin tiut à les veille!

Le veille saron enquanet

Deden l’esglisiz, s’é Dioz plait,

Où noz orrin l’officioz

Et chanterin à la mynet,

Noé du doulx Jesus que nayt,

Per noz estre propicioz

Robin ...

Papaz, Cardinal, Chappellan,

Moynoz, religiouz neyr et blanc

Qu’este de Dioz vicayroz,

Sey cy misteroz contemplan,

En toute vertu reluysan,

Monstra bon exemplairoz.

Robin ...

Prince, Rey, Seigneur et Gentv,

Que teny vil Ioz ply pety,

Veyde cy en l’establoz,

Que soz bins voz a departy,

Ne ly teny ci dué party,

Sey ez sioz charitabloz.

Robin ...

Puploz, devot, marchans, borgey,

Il fault qu’à Joseph voz brogey

Et qu’à luy sey semblabloz

En proudhomiaz et bonna fey,

Pidoz, devotioz et cortey,

Enfaictz et dictz valabloz.

Robin ...

Dame curiose en vanita,

Borgeyse que voz mignota,

Veyde de Dioz la mare:

Lé git ba en humilita,

Veny la vey et aveyta

Commen ey voz fault fare.

Robin ...

Gens de villagoz, gens ganyour,

Gens de tous mestierz, labourour,

Veny à cestaz festaz,

Accompaigniz-voz des patours

Et veny, humbloz comme lour,

A Dioz faire requestaz.

Robin ...

Totte gens ez estas comprey,

Quand Noé d’accord chanterey,

Dioz amerey en crentaz,

Vostroz vin en paix gauderey,

En tote chose frogerey,

Dit l’Escripturaz saintaz.

Robin ...

Ango du Ciel son adventa

Et un bel noé ont chanta,

Annoncentz pex en terraz,

A gentz de bonne vollonta.

Et fust tot adrey appointa,

Noz n’arin ply la guerraz.

Robin ...

                                             (1555) Nicolas Martin

                                                     Nadala en savoià.

Gràcies Senyor Garriga

El Sr. Enric Garriga Trullols en la presentació de la
delegació arpitana a la seu del CAOC

Per molts és un país imaginari, un nom inventat, una quimera. Però és ben real: Arpitània, el país a l’entorn del Mont Blanc amb una llengua i cultura pròpies. Amagat i escanyat però no liquidat. Sostingut encara per molts resistents que encara creuen en una revifalla.

I malgrat tot vostè es va comprometre, com molts pocs ho haguessin fet, amb la lluita arpitana. Va impulsar la primera vinguda de l’Aliance Culturèla Arpitana a Catalunya el passat mes de febrer perquè ens expliquessin el seu fet. Es va fer seva aquella causa, s’hi va abocar totalment, en volia la màxima difusió. Potser sabia que una Arpitània lliure és possible. I tot ho va fer amb l’esforç que requeria i la seriositat que mereixia.

A partir d’aquell esdeveniment va incorporar la causa arpitana a la seva agenda. Va projectar un proper viatge a Arpitània, el qual haurem de fer sense vostè. Va planejar unes sessions de cinema arpità a Catalunya i ara se'n perdrà les properes. Ens va acceptar de bon grat, als Amics d’Arpitània, dins del CAOC per continuar la contesa plegats i així tenir més a prop aquella llibertat que ens pertoca.

Sàpiga que ens ha deixat molta força per continuar, les instruccions i les maneres, les idees i un munt de feina feta.

Per tot això però sobretot per tantes altres coses, moltíssimes gràcies Senyor Garriga.

Grant-marci Monsior Garriga

Por bien de gens est un payis imaginèro, un nom enventâ, una chimèra. U contrèro est franc rèèl: Arpitania, lo payis a l’entôrn du Mont Blanc avouéc una lengoua et cultura prôpres. Cachiê et ètofâ mas pas liquidâ. Sotegnu oncor per bien de rèsistents que oncor crêyont dens una renèssance.

“Et mâlgrât tot vos vos étes engagiê, que très pou l’ussont fêt, avouéc la luta arpitana.”

Enric at encoragiê la premiére vegnua de l’Aliance Culturèla Arpitana en Catalogne lo passâ mês de fevriér porquè nos èxplliquésse lo sien fêt. Il at fêt de lui cela côsa, s’en est dèdiyê totalâment, nen voléve la maxima difusion. Pôt-étre il savéve que una Arpitania libra est possibla. Et tot ço est étâ fêt avouéc l’èfôrt qu’il demandâve et la sèriositât que meretâve.

A partir de cél èvènement at encorporâ la côsa arpitana dens la siena agenda. Il at projètâ un propro voyâjo en Arpitania, loquâl devréns fére-lo sensa de lui. At envesagiê quârques sèssions de cinèmâ arpitan et Catalogne et ora il sè nen pèrdrat les prochenes. Nos at accèptâ avouéc plèsir, les Amics d’Arpitània, dens lo CAOC por continuar lo combat ensemblo et d’ense avêr ples prôcho cela libertât que nos apartint a tués.

Sache que nos at lèssiê bien de fôrce por continuar, les enstruccions et les maniéres, les idês et un mouél de travâlt fêt.

Por tot ço mas surtot por bien d’ôtres chouses, franc bien marci Monsior Garriga.

Valais

Espectadors

A hores d’ara tenim més coneixements del Valais, zona arpitana a Suïssa, del seu paisatge, les tradicions i la seva gent. 

Hem après que el Cervino és el seu símbol, l’aigua la seva riquesa, el seu vi és el "fendant" i el "serac" el seu formatge.

La ciutat medieval de Sion n’és la capital; Evolênna, l’últim reducte de parla arpitana; i el poble de Grimentz, el que millor conserva la típica arquitectura alpina.

El gerani és la flor més emblemàtica i un corn de tres metres de llargària l’instrument més genuí.

Els paisatges imposen a pler i la vaca d’Hérens ho mestreja tot. 

Els seus habitants són treballadors aferrissats que afaiçonen la natura i s’apassionen pels combats de la raça d’Hérens.

Tot això ho sabem perquè el passat 30 de setembre vam veure un documental concernent el Valais a la seu del CAOC. Vam entrar a la sala encuriosits i en vam sortir satisfets i amb un xic més de coneixença d’aquelles terres. Vam gaudir d’una estona agradable en bona companyia i escoltant la llengua arpitana.


 Valês 

Dens cetos moments, nos avens ples de cognessences sur lo Valês, zona arpitana en Suisse, de son payisâjo, ses tradicions et la siena gent.

N’ens aprês que la Grand-Bèca  est son simbolo, l’égoua sa rechèce, sont vin est lo "fendent" et lo "sêre" son fromâjo.

La vela mèdièvâla de Sion nen est la capitâla; Evolênna, lo dèrriér bastion du parlar arpitan; et lo velâjo de Grimence, o est lo mèlyor que consèrve la tipica arch·itèctura alpina. 

Lo gèranion est la fllor ples emblèmatica et un côrn de três mètros de longior l’enstrument ples ôtèntico. 

Los payisâjos emposont a l’éso et la vache d’Hèrens lo domine tot.  

Ses habitents sont grands travalyors passionâs de la natura et que sè passionont des combats de la race d’Hèrens.

Tot ço lo savens porquè lo passâ 30 de septembro n’ens viu un documentèro regardant lo Valês u sièjo du CAOC. Nos sens entrâs dens la sâla encuriosis et nos sens sortis satisfêts et avouéc checa ples de cognessence de celes tèrres. N’ens jouyi d’un moment agrèâblo en bôna compagnie en acutent la lengoua arpitana.