Canta fent camí

Una proposta per aquest diumenge 15 de maig: una caminada guiada per la vall de Susa. Serà una passejada tranquil·la, en bona companyia i gaudint de la natura. Començarà a Meana a quarts de nou del matí, la primera pausa serà a Mattie, a quarts d’una es farà una breu parada per dinar al Castell de Borello, a quarts de tres es passarà per Sant Giorio i la marxa s’acabarà a Focchiardo a les sis de la tarda.

L’originalitat de la jornada és que a cada un dels pobles del recorregut, els marxaires cantaran una cançó en arpità triada pels vilatans de cada lloc, són cançons populars i alguna de les quals serà inèdita. Els guies seran excursionistes i cantants del grup Magnoutoun. Com a cloenda, a Focchiardo s’hissarà la bandera arpitana piemontesa.

És el segon any que es fa aquesta interessant caminada: Tsant’an Tsamin, on tothom hi és convidat. És una particular manera de conèixer el país: barrejant música i natura.


EN ARPITÀ (per Aliance Culturèla Arpitana):


Chanta en chemin 

Una proposicion por ceta demenge 15 de mê 2011: una mârche[1] guidâ[2] por la Vâl de Susa. Serat una promenâda tranquila, en bôna compagnie et en profitent[3] de la natura. Envionerat[4] a Meana a nôf muens quart du matin, la premiére pousa serat a Mattie, a una muens quart sè farat una petiôda[5] ètapa por marenda[6] u Châtél de Borello, a três muens quart sè passerat por San Giorio et la mârche fenirat a Focchiardo a siéx hores de l’aprés-dinar[7].

L’originalitât de la jornâ[8] est que dens châqu’un des velâjos du percôrs, los marchiors chantarant una chançon en arpitan cièrdua[9] per los payisans de châque post[10], sont des chançons populères et quârqu’una de lesquintes[11] serat inedita. Les guides serant des èxcursionistos et des chantors du groupo Li Magnoutoun. Por cllôre, a Focchiardo s’hisserat lo drapél[12] arpitan piemontês.

O[13] est lo second an que sè fat ceta entèrèssanta promenâda: Tsant’an Tsamin, yô[14] tués[15] ils sont envitâs. Il est una particuliére maniére de cognetre lo payis: en mècllent[16] musica et natura.

---

[1] promenâ(r)da

[2] guidâye

[3] jouyent

[4] comencierat

[5] quitiva, petita

[6] dèjonon

[7] aprés-mié-jorn, aprés-gôtâ, vépro, vèprâ, vèprenâ

[8] jornâye

[9] chouèsia

[10] cârra, luè

[11] lesquâles

[12] drapô

[13] il

[14] onte

[15] tôs

[16] mèlangient

Festa de fi de curs

S’ha acabat el curs de l’École Populaire de Patois. Ja fa anys que aquesta escola organitza cursos d’arpità de diferents nivells i també de temes diversos, és a dir, que podem fer un curs per aprendre la gramàtica arpitana, o bé si ja en tenim idea ens podem inscriure al cursos de teatre arpità en els quals es treballa la llengua en un nivell més alt.

Normalment els cursos tenen una durada de vint setmanes i cada setmana es fan dues o tres hores de classe.

Cada any que passa, el nombre d’alumnes és superior, es bat el record d’inscrits un any rera l’altre. Hi ha alumnes que van fent tots els cursos i sempre n’hi ha que es matriculen de nou. El que no hi ha són alumnes que pleguin per avorriment.

Per festejar aquest final de curs, s’han fet tres jornades de celebració, l’última va ser el passat divendres sis de maig, quan es va celebrar una festa a Gressan. Els alumnes del curs més avançat van interpretar l’obra de teatre inèdita Lo mou di troo bièn, la sala era plena a vessar. En acabar l’obra, tant els alumnes com el públic assistent que era bàsicament format per amics i familiars, van canviar impressions i van conversar durant força estona en arpità. Tots sentien orgull i confiança en la seva llengua.

En Pierino Martin és el mestre d’aquest nivell i a qui hem d’agrair tota aquesta feinada.


EN ARPITÀ (per Aliance Culturèla Arpitana):
Féta de fin cors

O[1] est fini[2] lo cors de l’Ècoula Populèra de Patouès. L’est ja bien des ans que ceta ècoula organise cors d’arpitan de difèrents nivéls[3] et sur des arguments difèrents, il est a dére, que povens[4] fére[5] un cors per aprendre la gramatica arpitana, u bien se ja nen avens[6] idêya[7], possens nos enscrire ux cors de téâtro arpitan dens losquints[8] sè travâlye sur la lengoua a un nivél ples hôt[9].

Normalament los cors ant[10] una durâ de vengt semanes[11] et châque senana sè fant[12] doves-três hores de cllâsse.

Châque an que passe, lo nombro d’èlèvos ôgmente, sè bat lo rècord d’enscrits un an dèrriér[13] l’ôtro. Y at des èlèvos que vant fasent tués[14] los cors et tot-du-long[15] y nen at que sè emmatriculont[16] de nôvo[17]. Cen que l’est pas[18] sont des èlèvos que mueront[19] por les ennuyonges.

Por fétar cet final de cors, sè sont fêtes três jornâyes[20] de cèlèbracion, la dèrriére est étâye devendro passâ siéx de mê 2011, quand s’est organisâye una féta a Gressan. Los èlevos du cors ples avançâ[21] ant entèrpretâ l’ôvra téâtrala inèdita Lo mou di troo bièn (lo mâl du trop bien), la sâla ére emplia[22]. A la fin de l’espèctâcllo, tant los èlèvos coment lo publico assistent que ére èssencièlament formâ per los amis et los parents, ant changiê des empressions et ant convèrsâ por checa[23] de temps en arpitan. Tués avévont[24] orgoly[25] et confiance dens la lyor lengoua

Lo Pierino Martin est lo mêtro de cet livél et que remarciens por tot cet travâly.

---

[1] il

[2] levrâ

[3] livéls, nivôs

[4] possens

[5] fâre

[6] ens

[7] idê

[8] losquâls

[9] hiôt

[10] ont

[11] senanes

[12] font

[13] aprés

[14] tôs

[15] tojorn

[16] enscivont

[17] novél, nôf, nuef, nuevo

[18] gnint

[19] môront

[20] jornâs

[21] avanciê

[22] franc plêna

[23] un pou

[24] avant

[25] orguely

Cap de setmana arpità

El proper mes de juny es farà un cap de setmana d’immersió lingüística en arpità. Organitzat per l’École Populaire de Patois, tindrà lloc a Torgnon (Vall d’Aosta) del 3 al 5 de juny. Al matí hi haurà curs intensiu de llengua i a la tarda alguns tallers, entre els quals destaquen: 

                                          *personatges il·lustres

                                          *cocció del pa al forn del poble

                                          *plantes medicinals de la zona

                                          *costums de Torgnon

                                          *religió popular.

Els professors són apassionats per la llengua arpitana i els alumnes gent amb amplitud de mires que preveuen l’excel·lent futur que tindrà l’arpità. 

S’accepta un nombre limitat d’alumnes de tal manera que cadascun d’ells pugui gaudir de la màxima dedicació per part del mestre. 

Els alumnes s’allotgen en un hostal, però durant les estones de lleure alguns dels veïns es poden oferir per portar l’alumne a bells indrets de la zona explicant-li les característiques locals de tota mena, des d’històriques fins a gastronòmiques.

Fa temps que se’n fan regularment, d’aquestes estades, i cada vegada la participació és més alta. De totes maneres encara queda alguna plaça lliure i hi ha temps fins el 4 de maig per fer la inscripció.


EN ARPITÀ (per Aliance Culturèla Arpitana):

Fin de semana[1] arpitan

Lo mês de jouen que vint sè ferat un[2] fin de senana d’imèrsion lengouestica en arpitan. Organisâ per l’Ècoula Populèra de Patuès, arat luè a Torgnon (Vâl d’Aoûta) du 3 u 5 de jouen. U matin y arat un cors entènsif de lengoua et a la denona[3] des laboratouèros, entre losquints[4] sè disinguont: 

                                          *pèrsonâjos ilustros

                                          *couèta[5] du pan u forn du velâjo

                                          *plantes mèdicinâles de la zona

                                          *costumo de Torgnon

                                          *religion populèra.

Los profèssors et los èlevos sont apassionâs per la lengoua arpitana: sont des gens avouéc una téta uvèrta qu’ils prèvèyont l’èxcèlent futur que arat l’arpitan. 

S’accèpte un nombro limitâ d’èlovos de maniére que châqu’un de lyors pouesse jouyir de la maxima aplicacion[6] de la part du mêtro. 

Los èlevos logiont dens un hostèl[7], mas dament[8] los temps libros,  quârqu’uns des vesins pôssont[9] sè semondre[10] por portar les èlèvos a des gentes[11] cârres[12] de la zona en lyor èxpllicant les caractèristiques locâles de tués[13] los gènro, dês celes historiques tan-que[14] a celes gastronomiques.

O[15] est de checa[16] de temps que se nen fant règuliérament de cetos sèjorns, et châque côp[17] la participacion est ples hôta[18]. Tot-un y at oncor quârque place libra et y at temps tant-que[19] u 4 de mê 2011 por fére l’enscripcion.

---

[1] senana

[2] una

[3] aprés-mié-jorn, aprés-gôtâ, vépro, vèprâ, vèprenâ, aprés-dinar

[4] losquâls

[5] couésson

[6] dèdicion

[7] ôbèrjo de jouenèssa

[8] pendent

[9] pont, pôvont

[10] ofrir

[11] bèles

[12] endrêt, lât

[13] tôs

[14] fin

[15] il

[16] un pou

[17] fês, vês, viâjos

[18] hiôta

[19] fin a

Moda estiuenca

Tot just ha començat la primavera i la temperatura s’ha enfilat d’una manera vertiginosa. Als Països Catalans el termòmetre ha pujat fins els 30ºC i el mateix podem dir d’Arpitània on, per exemple, a la ciutat d’Aosta es van assolir els 28ºC. Diuen els meteoròlegs que des de l’any 1945 no s’havien enregistrat unes temperatures tan altes durant el mes d’abril.

Tot plegat és una excusa per estrenar les samarretes que es venen a favor de la llengua arpitana. Hi ha més d’un model per triar, de totes les talles, per a home i per a dona, de cotó i amb acabats de qualitat. Es poden encarregar per Internet i ens les enviaran a casa ràpidament.

Anirem a la moda i arpitanejarem.




EN ARPITÀ (per Aliance Culturèla Arpitanna):

La môda du chôd-temps[1]

Tot justo l’est comenciê lo forél[2] et la tempèratura est montâye d’una maniére vèrtiginosa. Dens los Payis Catalans lo tèrmomètro est ôgmentâ tant-que[3] los 30ºC et lo mémo[4] povens[5] dére de l’Arpitania yô, por ègzemplo, dens la vela[6] d’Aoûta sè sont obtegnu los 28ºC. Diont los mètèorologos[7] que dês l’an 1945 s’érant pas enrègistrâyes des tempèratures tant hôtes dament[8] lo mês d’avril.

Tot comptio fét[9], l’est un prètèxto por presentar les malyètes que sè vendont a favor de la lengoua arpitana. Y at ples d’un modèlo por cièrdre[10], de totes les talyes, por homo et por femèles[11], de coton et avouéc des finatures de qualitât. Sè pôvont[12] comandar per Entèrnèt et nos les mandéront a mêson[13] rapidament.

Aleren a la môda et arpitaneyerens.

---

[1] bon-temps, étif

[2] renovél, salyifor, fortemps, printemps

[3] fin-a

[4] médemo

[5] possens

[6] citâ, vila, viala

[7] mètèorologistos

[8] pendent

[9] fât

[10] chouèsir

[11] fènes

[12] pont

[13] métio, hotâl