A pocs quilòmetres de Torí, al Piemont, hi ha
un territori que malgrat la seva proximitat a la gran ciutat, ha mantingut la
natura salvatge i ha conservat els trets fonamentals de la tradició alpina: és la Vall de Lanzo.
En aquesta Vall, formada per 17 pobles, s’hi
ha dut a terme un projecte de toponímia bilingüe. Això, a la pràctica, es
tradueix en que a la senyalització d’entrada i sortida de cada poble hi figura
el seu nom escrit en italià i en francoprovençal (arpità). I en sis punts estratègics de la vall s’ha col·locat
uns grans i molt ben dissenyats plafons amb la inscripció “Benvinguts a l’àrea francoprovençal
de la Vall de
Lanzo” en italià i en francoprovençal, i amb el dibuix de dos mapes: un de la Vall de Lanzo i un altre de
tota l’àrea lingüística arpitana.
Amb aquests rètols s’aconsegueixen els
objectius bàsics del projecte, per una banda se li dóna visibilitat a la
llengua i aquesta recupera prestigi, i per altra banda a tot aquell que passa
per allà, especialment si és foraster, li arriba el missatge de que en aquella
contrada la gent parla una llengua diferent de l’italià, però que tampoc és
piemontès, és el francoprovençal o arpità.
Darrera d’aquest projecte hi ha la Tsambra Francoprouvénsal
-secció de la Chambra d’Òc-, i ha tingut l’ajuda financera de la Presidència del
Consell de Ministres d’Itàlia. Però tot això no hagués estat factible sense la
gran tasca que va fer la
Comunitat d’aquesta Vall, la qual s’hi va abocar de ple per tal
de fer-ho possible.
