Amics d'Arpitània

Nens per la llengua

2012-01-30T22:43:00.000+01:00

Evolênna és el poble símbol de la resistènciaarpitana. Es troba a la vall d’Hérens a Suïssa, hi viuen unes 700 persones, el seunom ve de “éwu Léna” literalment “aigua fàcil” i malgrat ser dels pocs llocs onencara hi ha gent que té l’arpità com a llengua materna, aquesta agonitza. Nomésen trenta anys el nombre d’arpitanoparlants ha caigut de manera alarmant.

És per això que fa tres mesos l’ajuntament i la Fundació per l’arpità van començar uns cursos per tal de queels nens de fins a dotze anys aprenguessin la llengua. Estan sent tot un èxit. Són unes classes optatives que es fan fora de l’horari escolar i, no obstant això, hi participen 68 alumnes d’entre 90 !!

Es va triar Evolênna per a aquest projecteperquè allà la majoria de mestres encara parlen arpità i són competents perensenyar-lo. Els promotors esperen que altres pobles segueixin l’exemple.

Després d’anys d’acarnissament contra l’arpitàara es vol arreglar. Llàstima que refer sigui immensament més difícilque desfer.

Megnâts por la lengoua

Evolênna est lo velâjo simbolo de la rèsistence arpitana.Sè trove dens la vâl d’Hèrens en Suisse, ils y réstont quârques 700 habitents,son nom vint de “éwu Léna” litèralament “égoua facila” et malgrât seye una despouca cârres yô qu’oncor y at de gens qu’ant l’arpitant coment lengouamaternèla, ceta agonise. Ren que en trenta ans lo nombro d’arpitanoparlants estchêsu de maniére alarmanta.

O est por ço que dês três mês la comena et la Fondacion porl’arpitan at comenciê des cors u fin que los megnâts tant qu’a doze ansapredéssont la lengoua. Est étâ franc un succès. Sont quârques cllâsses opcionèlesque sè fant fôra de l’horèro d’ècoula et, malgât ço, y participont 68 èlèvos sur90!!

Sè est cièrdu Evolênna por cetoprojèct porquè lé la majoritât des mêtres oncor parlont arpitan et sontcompetents por lo ensegnér. Los promotors èsperont que ôtros velâjos siuvéssontl’ègzemplo.
Aprés des ans de acharniment contro l’arpitan orasè vôt arrengiér.

Damâjo que refâre seyeimensament ples mâl-lin que dèfére.

Dictada occitana

2012-01-26T01:08:00.000+01:00

Aquest dissabte 28 de gener tindrà lloc aBarcelona una dictada occitana. Ja és aquesta la seva quinzena edició i es celebrael mateix dia i a la mateixa hora en altres 40 localitats d’Occitània i del País Valencià.

Si hi volem participar hem de trucar de seguida al 93 284 36 34 i, el dia 28 a les 14h30, anar al Departament de Cultura de la Generalitat (Rambla Santa Mònica 8). Tot consistirà en escriure en un full de paper un breutext en occità que ens serà dictat. Després, una vetllada de música occitana en viu amenitzarà l'espera fins que els correctors emetin el seu veredicte.

Finalment tots els assistents seran obsequiats amb llibres diversos i els guanyadors tindran pagada una setmana d'immersió en occità a l'Escola Occitana d'Estiu.

Serà un acte familiar però solemne, organitzat pel CAOC i presidit per rellevants personalitats polítiques.

Caldrà prendre'n nota per a una dictada arpitana a l'avenir.

Cinema en occità i en arpità

2012-01-15T23:53:00.000+01:00

Cinema a la seu del CAOC

La passada temporada el Cercle d’Agermanament Occitano-Català va engegar un cicle de cinema occità i arpità. Un cop al mes esprojecta a la seva seu una pel·lícula o documental enuna d’aquestes llengües. Les que s’han vist fins ara han tingut força èxit, elpúblic n’ha sortit sorprès i content, alguns mitjans de comunicació ja se n’hanfet ressò i a cada sessió hi ha més espectadors.

El proper divendres 27 de gener a les 20h00 esprojectarà Lou tsamin francoprovensal, un documental resultat d’una caminadaque es va fer l’any 2010 afavor de la llengua arpitana. És dirigit i realitzat per Elisa Nicoli,documentalista coneguda a bastament per la qualitat i seriositat dels seusreportatges.

Fou una travessa de més de 500 quilòmetresrealitzada en 28 dies i que va recórrer el Piemont, Savoia, el Valais suís i la Vall d’Aosta, tot zones deparla arpitana.

L’expedicióconstava de vuit excursionistes, cadascun d’ells amb una tasca concreta:periodista, guia, lingüista, documentalista, fotògraf,... i a més a més s’hipodien afegir voluntaris en qualsevol etapa. Es va comprovar sobre el terrenyl’estat de l’arpità, el seu ús oral i escrit, i es va recollir documentaciósobre costums i tradicions arpitanes. Gràcies a aquesta caminada s’ha creat unaxarxa de contactes per treballar a partir d’ara amb més cohesió per la llengua.

Per a nosaltres, elmés important d’aquest reportatge és que l’estrenem com a primícia perquèencara no ha estat editat. És gràcies a la inestimable col·laboració igentilesa de la Chambra d'Òc que uns quants catalans gaudirem d’aquesta projecció.

Si us cal mésinformació : CAOC, Providència 42, Barcelona. Telèfon 93 284 36 34.

Nadala

2011-12-18T22:13:00.000+01:00

Robin, Robin, resveilly-tey!
Vin vey les grandz merveille!
Noé vin suz, despachiz-tey!
Alin tiut à les veille!

Le veille saron enquanet

Deden l’esglisiz, s’é Dioz plait,

Où noz orrin l’officioz

Et chanterin à la mynet,

Noé du doulx Jesus que nayt,

Per noz estre propicioz

Robin ...

Papaz, Cardinal, Chappellan,

Moynoz, religiouz neyr et blanc

Qu’este de Dioz vicayroz,

Sey cy misteroz contemplan,

En toute vertu reluysan,

Monstra bon exemplairoz.

Robin ...

Prince, Rey, Seigneur et Gentv,

Que teny vil Ioz ply pety,

Veyde cy en l’establoz,

Que soz bins voz a departy,

Ne ly teny ci dué party,

Sey ez sioz charitabloz.

Robin ...

Puploz, devot, marchans, borgey,

Il fault qu’à Joseph voz brogey

Et qu’à luy sey semblabloz

En proudhomiaz et bonna fey,

Pidoz, devotioz et cortey,

Enfaictz et dictz valabloz.

Robin ...

Dame curiose en vanita,

Borgeyse que voz mignota,

Veyde de Dioz la mare:

Lé git ba en humilita,

Veny la vey et aveyta

Commen ey voz fault fare.

Robin ...

Gens de villagoz, gens ganyour,

Gens de tous mestierz, labourour,

Veny à cestaz festaz,

Accompaigniz-voz des patours

Et veny, humbloz comme lour,

A Dioz faire requestaz.

Robin ...

Totte gens ez estas comprey,

Quand Noé d’accord chanterey,

Dioz amerey en crentaz,

Vostroz vin en paix gauderey,

En tote chose frogerey,

Dit l’Escripturaz saintaz.

Robin ...

Ango du Ciel son adventa

Et un bel noé ont chanta,

Annoncentz pex en terraz,

A gentz de bonne vollonta.

Et fust tot adrey appointa,

Noz n’arin ply la guerraz.

Robin ...

(1555) Nicolas Martin

Nadala en savoià.

Gràcies Senyor Garriga

2011-11-20T13:17:00.003+01:00

El Sr. Enric Garriga Trullols en la presentació de la
delegació arpitana a la seu del CAOC

Per molts és un paísimaginari, un nom inventat, una quimera. Però és ben real: Arpitània, el país al’entorn del Mont Blanc amb una llengua i cultura pròpies. Amagat i escanyatperò no liquidat. Sostingut encara per molts resistents que encara creuen en una revifalla.

I malgrat tot vostèes va comprometre, com molts pocs ho haguessin fet, amb la lluita arpitana. Va impulsar la primera vinguda de l’Aliance Culturèla Arpitana a Catalunya el passat mes defebrer perquè ens expliquessin el seu fet. Es va fer seva aquella causa, s’hi va abocar totalment, en volia lamàxima difusió. Potser sabia que una Arpitània lliure és possible. I tot ho va fer amb l’esforç que requeria i la seriositatque mereixia.

A partir d’aquellesdeveniment va incorporar la causa arpitana a la seva agenda. Va projectar unproper viatge a Arpitània, el qual haurem de fer sense vostè. Va planejar unessessions de cinema arpità a Catalunya i ara se'n perdrà les properes. Ens vaacceptar de bon grat, als Amics d’Arpitània, dins del CAOC per continuar la contesaplegats i així tenir més a prop aquella llibertat que ens pertoca.

Sàpiga que ens hadeixat molta força per continuar, les instruccions i les maneres, les idees i unmunt de feina feta.

Per tot això però sobretot per tantes altres coses, moltíssimes gràcies SenyorGarriga.

Grant-marciMonsior Garriga

Por bien de gens estun payis imaginèro, un nom enventâ, una chimèra. U contrèro est franc rèèl:Arpitania, lo payis a l’entôrn du Mont Blanc avouéc una lengoua et culturaprôpres. Cachiê et ètofâ mas pas liquidâ. Sotegnu oncor per bien de rèsistentsque oncor crêyont dens una renèssance.

“Et mâlgrât tot vosvos étes engagiê, que très pou l’ussont fêt, avouéc la luta arpitana.”

Enric at encoragiê lapremiére vegnua de l’Aliance Culturèla Arpitana en Catalogne lopassâ mês de fevriér porquè nos èxplliquésse lo sien fêt. Il at fêt de lui celacôsa, s’en est dèdiyê totalâment, nen voléve la maxima difusion. Pôt-étre il savéveque una Arpitania libra est possibla. Et tot ço est étâ fêt avouéc l’èfôrt qu’ildemandâve et la sèriositât que meretâve.

A partir de cél èvènementat encorporâ la côsa arpitana dens la siena agenda. Il at projètâ un propro voyâjoen Arpitania, loquâl devréns fére-lo sensa de lui. At envesagiê quârquessèssions de cinèmâ arpitan et Catalogne et ora il sè nen pèrdrat les prochenes.Nos at accèptâ avouéc plèsir, les Amics d’Arpitània, dens lo CAOCpor continuar lo combat ensemblo et d’ense avêr ples prôcho cela libertât que nosapartint a tués.

Sache que nos at lèssiê bien de fôrce por continuar, les enstruccions etles maniéres, les idês et un mouél de travâlt fêt.

Por tot ço mas surtot por bien d’ôtres chouses, franc bien marci MonsiorGarriga.

Valais

2011-10-15T23:43:00.007+02:00

Espectadors

A hores d’ara tenim més coneixements delValais, zona arpitana a Suïssa, del seu paisatge, les tradicions i la sevagent.

Hem après que el Cervino és el seu símbol,l’aigua la seva riquesa, el seu vi és el "fendant" i el "serac" el seu formatge.

La ciutat medieval de Sion n’és la capital;Evolênna, l’últim reducte de parla arpitana; i el poble de Grimentz, el que millorconserva la típica arquitectura alpina.

El gerani és la flor més emblemàtica i un cornde tres metres de llargària l’instrument més genuí.

Els paisatges imposen a pler i la vacad’Hérens ho mestreja tot.

Els seus habitants són treballadorsaferrissats que afaiçonen la natura i s’apassionen pels combats de la raçad’Hérens.

Tot això ho sabem perquè el passat 30 desetembre vam veure un documental concernent el Valais a la seu del CAOC. Vam entrara la sala encuriosits i en vam sortir satisfets i amb un xic més de coneixença d’aquellesterres. Vam gaudir d’una estona agradable en bona companyia i escoltant lallengua arpitana.

Valês

Dens cetos moments, nos avens ples de cognessences sur lo Valês, zona arpitana en Suisse,de son payisâjo, ses tradicions et la siena gent.

N’ens aprês que la Grand-Bèca est son simbolo, l’égoua sa rechèce, sont vin est lo "fendent" et lo"sêre" son fromâjo.

La vela mèdièvâla de Sionnen est la capitâla; Evolênna, lodèrriér bastion du parlar arpitan; et lo velâjo de Grimence, o est lomèlyor que consèrve la tipica arch·itèctura alpina.

Lo gèranion est la fllor ples emblèmatica et un côrn de três mètros de longiorl’enstrument ples ôtèntico.

Los payisâjos emposont a l’éso et la vache d’Hèrens lo domine tot.

Ses habitents sont grands travalyors passionâsde la natura et que sè passionont des combats de la race d’Hèrens.

Tot ço lo savens porquè lo passâ 30 de septembro n’ens viu un documentèroregardant lo Valês u sièjo du CAOC. Nos sensentrâs dens la sâla encuriosis et nos sens sortis satisfêts et avouéc checa plesde cognessence de celes tèrres. N’ens jouyi d’un moment agrèâblo en bôna compagnieen acutent la lengoua arpitana.

Occità a l'abast

2011-09-18T15:24:00.004+02:00

EN ARPITÀ (Per Aliance Culturèla Arpitanna)

Occitan possiblo

L’occitanest la lengoua minorisâye bine ètendua en France et mâlgrât l’actuèlarenèssence la siena situacion est, por dére-lo docement, delicâye. Dens lotemps est étâye atacâye, prohibia, charpitâye, chachiêye et mèprisêye. Y amas-que[1] souessanta ans los megnâts que parlâvont occitan a l’ècoulaérant sevèrament punis. Un côp pèrmètua at avanciê lentament, fategament, entretués los obstâcllos imaginâblos, dens una rusa[2] èxtènuanta.

Mastot ço est pas patrimouèno de l’occitan. Y at tot-plen des lengoues que antpati[3] oncor ples. Quârques-unes nen sont sorties et bien ps. Nionoppose, a nosôtros, un fêt que difèrencie[4] des ôtres lengoues en ègâla posicion, et est quel’occitan lo povens[5] aprendre: a Barcelona, drêt-ora[6], grâce ux cors que sont rèalisâs dês quatro ans u CAOC,entitât avouéc ples de trenta ans d’histouère et la solèta de en-chiéz nos quelute por la defènsa et lo dèvelopament de la lengoua et la cultura occitanes.

[1] ren-que

[2] disputa, luta

[3] pênâ, sofèrt

[4] distingue

[5] possens

[6] orendrêt

CATALÀ

Occità a l'abast

L’occità és la llengua minoritzada més estesaa França i malgrat l’actual renaixença la seva situació és, per dir-ho suaument,delicada. Al llarg del temps ha estat atacada, prohibida, trepitjada, amagada imenyspreada. Fa només seixanta anys els nens que parlaven occità a l’escolaeren severament castigats. Un cop permesa ha avançat lentament, feixugament, entre tots els entrebancs imaginables, en una contesa esgotadora.

Però tot això no és patrimoni de l’occità. Hiha moltes llengües que han patit tant o més. Algunes se n’han sortit i moltes no. No obstant, per a nosaltres, un fet el distingeix d'altres llengües en igual posició, i és que l’occitàel podem aprendre: a Barcelona, ara mateix, gràcies als cursos que es vénenrealitzant des de fa quatre anys al CAOC, entitat amb més de trenta anysd’història i l’única de casa nostra que lluita per la defensa i eldesenvolupament de la llengua i la cultura occitanes.

Onze de setembre

2011-09-09T14:56:00.003+02:00

EN ARPITÀ (Per Aliance Culturèla Arpitanna)

Onze de septembro

Ceta demenge, JornâNacionâla de Catalogne, lo Cèrcllo deJumelâjo Occitano-Catalan tendrat un estand a l’ Èxposicion d’Entitâts desPayis Catalans a Barcelona. Lé aront des enformacion de premiére man surl’Occitania, la siena lengoua et surtot des cors d’occitan que sè fant, chaque côpavouéc ples suita, u sièjo du CAOC. Yarat, Tant-ben[1], tués los tipos de lévros coment diccionèros, gramatiques, romans, poèsies,antologies, lévros historico, ... CDs de musica, malyètes et ôtros accessouèrosdu mondo occitan.

Los Amics d’Arpitània serens avouéclyors. Se volédes cognetre coment est la lengoua arpitana lé vos enformarens ety troverédes assé lévros en arpitan, lengoua bien prôche[2] mas tant mècognua per bien de nosôtros.

[1] assé, asse-ben, oncor

[2] vesina

EN CATALÀ
Onze de setembre

Aquest diumenge, Diada Nacional de Catalunya, el Cercle d’Agermanament Occitano-Català tindrà unestand a la Mostrad’Entitats dels Països Catalans a Barcelona. Allà tindreu informació de primera mà sobre Occitània,la seva llengua i sobretot dels cursos d’occità que es fan, cada vegada amb mésseguiment, a la seu del CAOC. També hi haurà tota mena de llibres comdiccionaris, gramàtiques, novel·les, poesia, antologies, històrics, ... CDs demúsica, samarretes i altres accessoris del món occità.

Els Amics d’Arpitàniaserem amb ells. Si voleu conèixer com és la llengua arpitana allà us informaremi hi trobareu també llibres en arpità, llengua molt propera però molt desconeguda permolts de nosaltres.

Records del Tsamin

2011-08-21T18:40:00.000+02:00

Participants al Tsamin Francoprovensal

Ara fa un any es va fer el Tsamin Francoprovensal. Consistia en una llarga caminada en territori arpità amb la finalitat de conèixer de primera mà el passat i el present de la llengua i la cultura arpitanes. Per a tot això es va realitzar una marxa circular de cinc cents kilòmetres que es va fer en vint-i-vuit etapes i que passava per Itàlia, Suïssa i Savoia, els tres països on es parla arpità.

Un dels participants d’aquesta marxa va ser el fotògraf Carlo Ravetto. Aquesta setmana podem gaudir de les fotografies que Carlo va fer durant aquella travessa. Des del dia 20 fins el 28 d’agost s’exposen al Castell de la Comtessa Adelaida a Susa, localitat que fou punt de partida i d’arribada d’aquella caminada.

Best seller

2011-08-14T22:33:00.000+02:00

Jean Millet era un fuster de Grenoble que va viure al segle XVII. Va escriure algunes obres entre les quals l’obra de teatre La Pastorale et tragi-comédie de Janin que contava la història de la Lhauda, una dona que tenia molt d’èxit entre els homes i Janin, un pretendent seu que mai és correspost i que veu com els altres aspirants, un rere l’altre, li passen al davant.

El que fa d’aquesta obra un cas únic en tota la literatura arpitana és el seu èxit editorial. Primer se’n van fer quatre edicions a Grenoble, després una altra a Lió i deu edicions més després de la mort de l’autor. En les diferents edicions el títol canviava, de vegades es deia Pastorale de la Lhauda o Pastorale de la Faye de Sassenage. Però sigui com sigui, un total de quinze edicions !! la converteixen en el més gran best seller de les lletres arpitanes.

Aquest gran èxit editorial es va produir perquè, segons Champollion-Figeac, la història de la Lhauda es basava en un personatge real: Claudine Mignot, personatge molt popular a l’època ja que era una d’aquelles dones que tenen la sort d’atraure els homes rics i poderosos. Claudine era de Grenoble igual que la protagonista de l’obra i la gent l’anomenava la Lhauda. Quan Claudine va tenir edat per casar-se ho anava a fer amb el secretari d’un ministre però just abans de les noces el ministre la va conèixer, se’n va enamorar i s’hi va casar ell. Al cap d’uns anys Claudine es queda vídua i es torna a casar amb un mariscal de l’exèrcit francès que mor al cap de deu anys. Llavors es casa per tercera vegada, aquest cop amb Casimir II, que hauria estat rei de Polònia si no hagués abdicat. Aquesta agitada vida sentimental va inspirar Jean Millet i així els lectors de l’obra, que coneixien la vertadera història de Claudine, feien comparacions i gaudien amb les peripècies de la Lhauda de Jean Millet.

Ara bé, si aquesta profusió editorial era proporcional al nombre de representacions teatrals... això ja no queda tan clar.

Aplecs als ports

2011-08-07T23:45:00.001+02:00

Un port de muntanya és la part més baixa quehi ha entre dos cims contigus i que uneix les dues valls. En alguns ports éstradició fer-hi un aplec un cop l’any, aquest dia un paratge normalment isolat comés un port de muntanya s’omple de gent provinent dels dos vessants de lamuntanya que s’hi retroba amb la intenció de mantenir i reforçar l’amistat. Ésuna festassa on s’hi dansa, s’hi canta, s’hi xerra, s’hi menja i s’hi beu, peròsobretot es referma la convivència entre pobles germans, pobles que coneixen la importància de la natura en el perviure d’un país.

Això és el que s’ha fet aquest cap de setmana alsPirineus. Entre el Pallars Sobirà i el Coserans s’ha celebrat la XXIV pujada al Port de Salau,un acte d’agermanament entre el poble occità i el català. El Port de Salau, a més de dos mil metres d’alçada, és un pas natural utilitzat durant segles peral comerç entre occitans i catalans, i també fou el camí que van seguir moltsexiliats durant la guerra incivil espanyola. En aquesta trobada és costumpujar des dels dos vessants les menges típiques de cada banda i un cop a dalttot es comparteix: formatges, vi, licors, galetes, xocolata, embotits,...Aquest any, a més a més, s’ha posat l’èmfasi en la defensa de la llengua occitanai la Llei de l’Occitàmenyspreada i atacada pel govern espanyol, fet que no ens ha sorprès gaire venint dequi ve. Però si ens aturem a pensar que a aquestes alçades algú encara hagi de reivindicar la seva llengua com a pròpia... això no té nom.

Amb el mateix propòsit, a Arpitània cada estiues puja al Plan des Maschas als Alps, a dos mil metres d’alçada, hi ha qui puja desde la vall de Soana i hi ha qui ho fa des de la vall de Robordon. Un cop a dalt, elsretrobaments, la convivència, l’alegria, els lligams entre les diferentsvalades arpitanes i els vincles amb la natura hi són garantits.

Concurs

2011-07-17T20:12:00.002+02:00

Us proposem un concurs. Aquí teniu la mateixafrase escrita en algunes de les anomenades “llengües de França”.

Entre els que encerteu quines són totes les llengües aquíexposades, sortejarem un exemplar de la novel·la Lo Temps de Floran Corradin, el qual és el més acreditat escriptor en llengua arpitana de l’actualitat.

1. Bonjhuer, wéi as ët?

2. Bon dia, com vas ?

3. Demand, penaoz ema kont ?

4. Va bè, o a u frescu ?

5. Egun on, nola zara ?

6. Bonjour, comment ça va ?

7. Goedendag, hoe maakt u het ?

8. Adishatz, com va ?

9. Güata tàg, wia gehts ?

10. Bonjor,‘ment est qu’il balye ?

Lo Berlò

2011-07-07T23:47:00.007+02:00

EN ARPITÀ (per Aliance Culturèla Arpitanna)

Lo Bèrlot

Sent-Jôrjo est un payis de la Vâl d’Aoûtaque o est protègiê per les montagnes de l’arc alpin et yô[1]la natura que est a l’entôrn sè consèrve quâse entacta dês de sièclos. Icé[2],por la jouye[3]tant des grands que des petiôts, dens les dèrriérs temps s’est inôgurâ un parcludico-culturèl que o at coment objèctif de fére cognetre ples profondament lesbétyes de Lo Grant Paradis, lyors habitudes[4]et lyor habitât, ses relacion avouécl’homo et, en passent, fâre-lo coment ples nos fllatte: dens la lengoua tipicade la tèrra, l’arpitan.

Lo Bèrlot[5] est son nom et o est coment sè crie[6]en arpitan lo petiôt des chamôs u des bôcs des arpes[7].

Ux[8]vesitors sè fât lyors siuvre un percors que est una simulacion en miniatura desdifèrentes vâls du parc du Grant Paradis, et dens cet itinèrèro on at enstalâ desjuès tradicionèls et des juès entèractifs que fant tot lo possiblo per suscitarla curiositât de celos que sè lèssont entregar.Sont des juès yô est betâye[9] a l’èprôvala mèmouère, la rapiditât et la coordinacion du participant, tojorn en viondent[10] u tôrn de lanatura et de la comunôtât, et nos pèrmètont de amèlyorar les cognessencelengouestiques viu que les èxpllicacions sè fant en francês et en arpitan, et cetadèrriére baga[11] grâce[12] u guinchèt lengouestico Lo Nialêt.

Cetparc nos propose, en vie èxpèrimentâls et avouéc lo mèlanjo[13] de culturaet passa-temps[14], de betar[15] u jorn lesparticularitâts culturèles de ceta comunôtât et dèmontrar coment sa[16] idèntitât estdècrita et èxpllicâye a partir d’un méten[17] et d’unhistouèro[18] espècificos losquints[19], u mémotemps, ant façonâ les tradicions et la lengoua.

Dedens lo parc, l’utilisacion[20] des dèrriéres tècnologies rend totes cetesenformacions pas mas-que[21]a nivél locâl, mas chèrche et facilite les èchanjos avouéc les ôtres cultures.

Ceti projèt estétâ rèalisâ per l’Assèssorat de l’èducacion et de la cultura de la Vâl d’Aoûta encolaboracion avouéc la Comena[22] de Sent-Jôrjo.Èsperens que Lo Bèrlot arreve a son entencionet que nos sortens, u muens, ples enstruis de quand nos sens entrâ.

[1] onte

[2] inque

[3] lo jouyo

[4] cotumes

[5] bèrlot en arpitan vâldoten, , pèlot arpitan valêsan (Sarvan), ètèrlô en arpitan savoyârd (la Chambra) et ètèrlo valêsan (Ardon-Bagnes), chamorson (Bèssans). Il pôt étre que lotoponimo vâltoden « Chamoson » vôt dére « Petiôt Chamôs ».

[6] at a nom, s’apèle

[7] boquetin (http://amicsdarpitania.blogspot.com/2011/06/mai-enrera.html)

[8] a los

[9] metua, metâye

[10] verient, vreyent, virent, veriolent

[11] chousa

[12] marci

[13] mècllo, mècllâ, mix

[14] divèrtissement

[15] metre, metar

[16] la siena

[17] miluè

[18] una histouère

[19] losquâls

[20] l’uso

[21] ren-que

[22] lo Comon

CATALÀ:
Lo Berlò

Rhêmes-Saint-Georgesés una vila de la Valld’Aosta que roman protegida per les muntanyes de l’arc alpí i on la natura quel’envolta s’hi conserva quasi intacta des de fa segles. Allà, per goig tant degrans com de petits, fa poc que s’ha inaugurat un parc lúdico-cultural que técom a objectiu fer conèixer en profunditat els animals del Gran Paradís, els seushàbits i hàbitat, la seva relació amb l’home i, de passada, fer-ho com més ensafalaga: en la llengua pròpia de la terra, l’arpità.

LoBerlò és el seu nom i és com s'anomena en arpità la més petita de les espècies d’isard de la zona.

Als visitantsse’ls fa seguir un recorregut que és un simulacre en miniatura de les diferents valls delparc del Gran Paradís, i en aquest itinerari s’hi han instal·lat jocs tradicionals i jocs interactius que fantot el possible per despertar la curiositat d’aquells que es deixin. Són jocs ones posa a prova la memòria, la rapidesa i la coordinació del participant,sempre giren entorn de la natura i la comunitat, i ens permeten millorar els coneixements lingüístics ja que les explicacions es fan en francès i en arpità, i això darrer gràcies a la guixeta lingüística Lo Gnalèi.

Aquestparc s’ha proposat, d’una manera experimental i amb la barreja de cultura i diversió,fer sortir a la llum les particularitats culturals d’aquesta comunitat i demostrarcom la seva identitat s’ha afaiçonat a partir d’un entorn i d’una històriaespecífics els quals, a la vegada, han anat modelant les tradicions i lallengua.

Dinsel parc, la utilització de les últimes tecnologies fa que tota aquestainformació no es quedi només en l’àmbit local, sinó que cerqui i faciliti elsintercanvis amb altres cultures.

Aquestprojecte ha estat realitzat per l’Assessorat de l’éducation et de la culture dela Vall d’Aostaen col·laboració amb l’ajuntament de Rhêmes-Saint-Georges. Desitgem que Lo Berlò aconsegueixiel seu propòsit i que en sortim, com a mínim, més instruïts del que hi havíementrat.

Teatre popular

2011-06-22T22:18:00.001+02:00

EN ARPITÀ (per Aliance Culturèla Arpitanna)

Téâtro populèro

Vers lo XV^émosièclo, en Savouè érant bien populères des grandes reprèsentacions téâtrales surde tèmo religiox. Lyor principâl objèctif ére que les gens cognesséssontl’histouère sacra[1] et les vies des Sènts: cetesreprèsentacions érant los Mistèros.

Érant desôvres bien ètendues[2], vu que d’habituda[3] durâvont ples d’un jorn et la comunôtât sèsentéve[4] bien emplicâye porquè d’una môda[5] u de un’ôtra quâse tués devévont[6] y participar, se pas coment des actors, dens losarrengements. Por los dècors[7], los costumos, lo maquelyâjo, los èfèts espèciâls et ôtros ovrâjos[8] falyévont bien de volontèros. En outre porl’organisacion, ja que ére bien complèxa[9], des viâjos[10] difèrentes scènes s’entèrprètâvont, u mémo temps, densdifèrents luès[11] du velâjo. Se ples du volontariât falyévont des financements,cetos sont étâs balyês[12] per los fidèlos que avévont ples de ressôrses.

Por dére d’un câs èxtrèmo, los Actos des Apôtros des frâres Gréban ére un’ôvraconstituâye de 60.000 vèrsos, y ant participâ 494 pèrsones, coment actors, etpor la reprèsentar tota sont étâs nècèssèros 40 jorns!!

Outre a ensègnér devéve étre un téâtro amusant etagrèâblo[13], de ceta maniére arrevâvont bien ples de gens. Por cen-lé[14] oncor se lo tèmo ére religiox vôt pas dére que les ôvreséront du tot sèrioses, bien de côps y aviéve[15] scènes comiques u ôgmentâyes de tot, et éront celes quelo public ples fétâve[16] et, ben que savéve lo tèxto per côr[17], lo rècitâve tot, naturalment en arpitan, lengoua d’usâjocorent a cela època[18].

Mas pas tojornl’entencion ére ensègnér u amusar, quand que se reprèsentâvont vies de sènts seprofitâve por lyors demandar protèccion contro la pèsta, que ére una menace rèèlaa céls temps lé.

Quand que arrevat lo XVII^émo sièclo ceta môdaque bugiéve gens en massa bèssiét, un des motifs fut lo renèssance des retrâbles[19] et des ôtals que furont lyors que s’enchargiévont d’èxpllicarl’histouèro religiox.

[1] sacrâ

[2] èpatâyes

[3] la cotema

[4] sentêt

[5] maniére

[6] deviant

[7] la scènografie

[8] ôtres tâches

[9] complicâye

[10] côp, bot, fês, vês

[11] cârres, endrêts

[12] donâs

[13] galès, plèsent

[14] ço, quen, ce, cen

[15] aviêt

[16] cèlèbrâve

[17] a mèmouère

[18] a ces temps lé

[19] pales d’ôtal

CATALÀ:
Teatre popular

Cap al segle XV, a Savoia eren molt populars unes grans representacions teatrals de tema religiós. El seu primer objectiu eraque la gent conegués la història sagrada i les vides dels sants: aquestes representacions eren elsMisteris.

Eren obres molt extenses, tant que acostumavena durar més d’un dia i la comunitat s’hi sentia molt implicada perquè d’unamanera o una altra gairebé tothom hi havia de participar, si no com a actor,en els arranjaments. Pels decorats, vestuari, maquillatge, efectes especials ialtres tasques calien molts voluntaris. També per a l’organització, ja que era moltcomplexa, de vegades diferents escenes s’interpretaven simultàniament endiversos llocs del poble. Si a més del voluntariat calia finançament, aquest anava a càrrecdels fidels amb més recursos.

Per dir un cas extrem, els Actes dels Apòstols dels germans Gréban erauna obra que constava de 60.000 versos, hi van participar com a actors 494persones i per representar-la tota van ser necessaris 40 dies!!

A més de didàctic també havia de ser teatre entretinguti divertit, d’aquesta manera arribava a molta més gent. Per això encara que eltema fos religiós no vol dir que les obres fossin del tot serioses, molts cops hi havia escenes còmiques o pujadesde to, i eren aquestes les que el públic més festejava i com que se sabien eltext de cor tothom el recitava, naturalment en arpità, llengua d’ús corrent enaquella època.
Però no sempre el propòsit era ensenyar o divertir,quan es representaven vides de sants s’aprofitava per demanar-los protecció contra la pesta,que era una amenaça real d’aquell temps.

Quan arriba el segle XVII aquesta moda que movia masses vade baixa, un dels motius és el renaixement dels retaules i altars que són elsque s’encarreguen d’explicar la història religiosa.

Niça

2011-06-15T23:53:00.011+02:00

EN ARPITÀ (per Aliance Culturèla Arpitanna)

Nissa[1]

Nos mèmbros du CAOC et d’Amics d’Arpitània sens alâs dament[2] la Pentecôtaa cognetre lo Payis Nissârd. Avouécl’édo de Cristòu Daurore, que fat fonccion de guida et historièn entreles ôtros devouèrs[3], nos avens dècuvèrt la citât[4] de Nissa, avouéc laquâla[5] aviévens[6] tot-du-long rèlacionâ avouéc lo tourismo et les “prêses” de solely a laplage. U contrèro nos avens trovâ una vela encognua[7] et que réstâve tranquilament a l’ombra de tot ço.

Avens acutâ avouéc atencion et curiositât lo Cristòu quand nos èxpllicâvela via du militèro Garibaldi, de l’herôèna de la rèsistence Catarina Segurana et du poèto prècursor du Felibréjo Rosalindou Rancher, tués[8]los nissârds de nèssance et de fêt. Aprés nos at portâ fâre una promenâda perla vielye vela et lé avens tâtâ[9]un des mengiér ples niçârds: la sòca, una sôrta[10]de fogâsse fête avouéc de farena de “céces”.

Una âglle[11] decolor rojo[12] avouéc una corona est llsimbolo de la citât: rojo porquè est lo color de la Savouè et amb una corona porétre capitâla du comtât.

La place du Pôrtest una des principâles de Nice, la prèside una granda bâtisse[13] avouéc la façâda lo mémo rojâtra et en-dessus[14] de laquâla y ay chapusiê[15] l’ècut de la Mêson de Savouè. Ceta bâtisse, coment biend’ôtres de la vela, est étâye batua en 1845 per lo sôveren de Savouè.

Et cen que trètont tuéscetos liems avouéc la Savouè, Règ.ion de l’Arpitania?Cristòu nos lo at èxpllicâ bien cllârament: lo Comtât de Nissa at fêt partia duDuch·ê de Savouè tant que lo 1860, an dens loquint tant un coment l’ôtro sont étâanexâs a la France.

Naturèlament, lavisita guidâye per Cristòu est étâye rèalisâye en nissârd, variètât del’occitan de laquâla lui assé en est profèssor u CentroCulturèl Occitan Payis Nissârd – Payis Alpin, associacion que nos atacuelyi en maniére formidâbla.

[1] Nice

[2] pendent

[3] devêr

[4] vela, viala

[5] laquinta

[6] avians

[7] pas cognua

[8] tôs

[9] agôtâ

[10] èspèce, un èvâjo

[11] un agllo

[12] rôs

[13] un grand bâtiment

[14] sur

[15] scultâ

EN CATALÀ:
Niça

Monument a Garibaldi (Niça)

Membres del CAOC i d'Amics d’Arpitània hemanat durant la Pentecostaa conèixer el País Niçard. De la mà de Cristòu Daurore, que fa de guia ihistoriador entre altres tasques, vam descobrir la ciutat de Niça, la qualsempre havíem relacionat amb el turisme i els banys de sol a la platja. Encanvi hi vam trobar una ciutat desconeguda i que romania discretament a l’ombrade tot allò.

Vam escoltar amb atenció i curiositat en Cristòu quan ens explicava la vida del militar Garibaldi,de l’heroïna de la resistència Catarina Segurana i del poeta precursor del Felibritge Rosalindou Rancher, tots ells niçards de naixença i de fets. Després ens va portar a fer una passejada pel barri antic i allà vamtastar una de les menges més niçardes: la sòca, una mena de coca feta amb farina de cigrons.

Una àliga de color vermell amb corona és el símbolde la ciutat: vermell perquè és el color de Savoia i amb corona per ser capitalde comtat.

La plaça del Port és una de les principals de Niça, la presideix un gran edifici amb la façana també rogenca i asobre de la qual hi ha esculpit l’escut de la Casa de Savoia. Aquest edifici, com molts d’altresde la ciutat, va ser construït el 1845 pel sobirà de Savoia.

I a què treien cap tots aquest lligams ambSavoia, regió d'Arpitània? En Cristòu ens ho va explicar molt clarament: el Comtat de Niça va formarpart del ducat de Savoia fins el 1860, any en que tant un com l’altre van serannexionats a França.

Naturalment, la visita guiada per en Cristòues va realitzar en niçard, varietat de l’occità de la qual ell també n’és professoral Centre Culturau Occitan País Nissart, associació que ens va acollir demanera formidable.

Mai Enrera

2011-06-01T22:41:00.003+02:00

EN ARPITÀ (per Aliance Culturèla Arpitanna):

“Jamés en dèrriér”

Una môda de payis est étâye, per bien de nosôtros, la pratica del’èxcursionismo, yô[1] l’aprochement etl’emplicacion avouéc la natura nos ant fêt amar la tèrra sens compicacions. Ço-ce[2] at fêt que, en-chiéz nos, y seyebien de groupos, publicacions, activitâts, enstitucions[3], etc... centrâs dens lodomêno de l’èxcursionismo, mas qu’ils s’arrètont pas icé[4] mas que vant tot-du-long[5] ples luen por comprendre l’histouèreet la cultura.

Mai Enrera est un’acrèditâye revuad’activitâts de montagne, esport et cultura. El est dirigiêye per MariaDolors Làzaro i Palau et vint èditâye per lo Club Èxcursionisto de Gràcia. Dens son[6]dèrriér numèrô, un articllo de Ramon Izquierdo nos montre un endrêt[7]bien espèciâl de l’Arpitania: lo Parc “Nacionâl” du Grant Paradis, a travèrs loquint[8]lui et quârques amis ant fêt una travèrsâ lo chôd-temps[9]passâ. Lo Parc s’èpate[10]entre la Vâld’Aoûta et lo Piemont, est un des ples vielys d’Eropa, quâse[11]tot est en hiôta montagne et vat dês 800 mètros du fond des vâls tant-que[12]les 4.061 mètros d’hôtior[13]de la bèca[14] que lo prèside et que yat a nom Grant Paradis. L’est u Boquetin, lo bôc des Arpes, a quidevens cet Parc vu que tot est envionâ[15]crèent una zona protègiêye por consèrvar ceta èspèce.

Y atquârques temps, un ôtro èxcursionisto nos èxpllicâve de quinta[16] maniére est alâ a la quéta[17] de la nacion arpitana a travèrs ses[18] montagnes. Mâlgrât sè seye[19] enformâ devant, un côp ilé[20] lui at côtâ trovar quârques endicacions, ére coment sè fussecachiêye, sarrâye[21], rechaviâye[22] et oubliâye, mas finalament l’at entrevua et s’est rejouyique oncor y fusse, et cen qu’o[23] est èssencièl: l'èsprit de luta.

Èsperens que aleye jamés en dèrriér latravèrsâ qu’at comenciê[24] lo payis arpitan a montrar-sè, a uvrir-sè et a sèdèbarrassiér des lagnes[25] que dèrenjont[26] totes les nacions sens ètat, una travèrsâ que at avu un petiôdenvion[27] y at des ans por sortir[28] des vâls ples profondes et que chavonerat[29] per poyér[30], avouéc complèsence, mémo les bèques ples hiôtes.

[1] onte

[2] ce-cé. ço, ce

[3] entitâts

[4] ce, i(n)que, (i)qué, inqué

[5] tojorn

[6] lo sien

[7] una cârra, un luè, un post

[8] loquâl

[9] bon-temps, étif

[10] ètend

[11] quâsiment

[12] jusqu’a, fin-a

[13] hôtèsse

[14] cema

[15] comenciê

[16] quâla

[17] rechèrche

[18] les sienes

[19] sôt

[20] lé

[21] cllôsua, cllôta

[22] assegria, ressegria, betâye en cârro

[23] il

[24] orièntâ

[25] les gênes, los fastudos

[26] dètorbont

[27] comencement

[28] sôrtre

[29] tèrmenerat

[30] montar

CATALÀ:

Mai Enrera

Stambecco, la cabra dels Alps.

Una manera de fer país ha estat per a molts denosaltres la pràctica de l’excursionisme, on l’apropament i la complicitatamb la natura ens han fet estimar la terra sense fer escarafalls. Això ha fetque a casa nostra hi hagi força grups, publicacions, activitats, entitats, etc... centratsen l’àmbit de l’excursionisme, però que no s’aturen aquí sinó que van sempremés enllà fins a abastar la història i la cultura.

Mai Enrera és una acreditada revista d’activitats de muntanya, esport i cultura.La dirigeix la Maria Dolors Làzaro i Palau i l’edita el Club Excursionista de Gràcia. En el seu darrer número, un article d’en Ramon Izquierdo ens mostra un indret molt especial d’Arpitània: el Parc "Nacional" del Gran Paradiso, a través del qual ell i uns amics van fer una travessa l’estiu passat. El Parc s’esténper la Valld’Aosta i el Piemont, és un dels més antics d’Europa, gairebé tot ell és altamuntanya i va des dels 800 metres del fons de les valls fins els 4.061 metres d’alçadadel cim que el presideix i que s'anomena Gran Paradiso. És a l'Stambecco, la cabra dels Alps, a qui devem aquest Parc ja que tot va començar creant una zona protegida per conservar aquesta espècie.

Fa temps, un altre excursionista ens explicavade quina manera va anar a la recerca de la nació arpitana a través de les seves muntanyes. Malgrat haver-se informat perendavant, un cop allà li va costar trobar-ne cap indici, era com si estiguésamagada, tancada, desada i oblidada, però finalment la va entreveure i es vaalegrar de que encara hi fos, i amb allò imprescindible: l'esperit lluitador.

Tant de bo no vagi mai enrera latravessa que ha començat el país arpità per mostrar-se, per obrir-se i desempallegar-se de les noses que ens empipen a totes les nacions sense estat, unatravessa que es va iniciar subtilment ja fa anys per sortir de les valls méspregones i que acabarà per enfilar-se amb complaença fins els cims més alts.

Occitània i l'occità

2011-05-22T22:08:00.004+02:00

EN ARPITÀ:

Occitania et l'Occitan

Saviédes[1] de yô[2] ére[3] lo pintro Cézanne?

Onte est crèssu lo mosquètêro d’Artagnan?
Yô profètisâve Nostradamus?
Onte danciêve Joan Petit?

De yô est originêre la ratatôlye?

Onte sè produisséve[4] lo rochefort?

Yô sè produét l’armagnac?

Per onte passe la reviére[5] sotèrrena navigâbla ples lârge d’Eropa?

Yô s’èlève lo pont ples hiôt du mondo?

Dens quinta[6] lengoua ècrisiêt[7] lo prix nobel Frederic Mistral?

Quinta lengoua empleyéve[8] Noutra-Dama de Lourdes?

Dens quâla lengoua Dante voléve[9] ècrire la Divina Comèdia porquè étêt[10] la lengoua ples prèstigiosa d’Eropa?

Dens quinta lengoua sè van meriolar[11] les trobadors d’Anglletèrra, d’Alemagne, d’Èspagne u Étalie dens l’època mèdièvâla?

Porquè y bâste pas ren-que[12] de savêr la lengoua mas est un pâs nècèssèro por cognetre[13] un payis cet chôd-temps[14] sè rèaliserat un Cors de Lengoua et Cultura Occitanes u CAOC, a Barcelona. Dês delon a[15] dejô, de 5 a 8 hores de la denona[16], envionerat[17] lo 27 de jouen. Tèlèfonâdes u 93 284 36 34 et vos enformerant a-modo[18].

[1] sâde, séde

[2] onte

[3] étêt

[4] produissêt

[5] duère, jouère

[6] quâla

[7] ècrisiéve

[8] endrôvâve, usâve

[9] volyêt

[10] ére

[11] reflètar

[12] mas-que, solament

[13] comprendre, capir

[14] bon-temps, étif

[15] tant-que, fin-a

[16] aprés-mié-jorn, aprés-gôtâ, vépro, vèprâ, vèprenâ

[17] comenciérat

[18] coment il fôt

CATALÀ:

Occitània i l'occità

Sabeu d’on era el pintor Cézanne?

On va créixer el mosqueter d’Artagnan?

On profetitzava Nostradamus?

On ballava en Joan Petit?

D’on és originària la samfaina?

On s’elabora el rocafort?

On es produeix l’armanyac?

Per on transcorre el riu subterrani navegablemés llarg d’Europa?

On s’aixeca el pont més alt del món?

En quina llengua escrivia el premi nobelFrederic Mistral?

Quina llengua emprava la Mare de Déu de Lorda?

En quina llengua Dante volia escriure la Divina Comèdia perquè era la llengua més prestigiosa d’Europa?

En quina llengua es van emmirallar elstrobadors d’Anglaterra, Alemanya, Espanya o Itàlia a l’època medieval?

Perquè no n’hi ha prou amb saber la llenguaperò és un pas necessari per entendre un país, aquest estiu es realitzarà un Curs de Llengua i Cultura Occitanes al CAOC, a Barcelona. De dilluns a dijous de 5 a 8 de la tarda, començarà el27 de juny. Truqueu al 93 284 36 34 i us informaran degudament.

Dues arpitanes a la capital

2011-05-15T22:15:00.011+02:00

Sagrada Família

Aquesta setmana hem rebut la visita de duesvaldostanes: Ivana, de Pontey, una dona de parla arpitana i Estefania, una orgullosapiemontesa. Era el primer cop que veniena Catalunya i han portat amb elles l’aire pur dels Alps. Van trescar per Barcelona amb tota la il·lusió. En només tres jornades van veure més de la ciutat quemolts barcelonins. El primer dia, després d’un esgotador viatge i d’haverdormit només dues hores, van visitar la Sagrada Família, la Pedrera, el Parc Güell ila Rambla, al vespre ja no s’aguantaven dretes, les cames els feien figa iels peus els bullien, però la descoberta de la capital catalana s’ho valia. Allòque més les va impressionar va ser la quantitat de gent que circulava per laRambla a totes hores, del dia i de la nit.

No van deixar de visitar el Museu d’Art Nacional de Catalunya, es van passejar pel Parc de la Ciutadella, van admirarla solemnitat de la Catedral,van emmudir davant Santa Maria del Mar, es van endinsar al Barri Gòtic, vangaudir del museu Picasso i van pujar al funicular de Montjuïc. Van tastar elsplats més nostrats, van sentir català al carrer i es van deixar seduir peraquell deix mediterrani.

Com a record pel CAOC i pels Amics d’Arpitània,ens han obsequiat amb dos llibres d’en Joseph Henriet, el fundador del movimentarpità: Noi Saraceni delle Alpi, una teoria de la història arpitana després de la caiguda de l'Imperi Romà i Ilsubstrato garalditano, un estudi sobre la toponímia arpitana de la Vall d’Aosta.

Agraïm a la Ivana i a l’Estefania la seva vinguda aCatalunya que de segur enforteix les relacions arpitano catalanes.

EN ARPITÀ (per Aliance Culturèla Arpitana):

Doves arpitanes a la capitâla

Torre Agbar - Barcelona

Ceta semana avens[1]reciu[2]la visita de doves vâldotênes: Ivana,de Pontê, una femèla[3]de lengoua arpitana et Estefania,una orgolyosa piemontêsa. Érelo premiér côp[4]que vegnévont[5]en Catalogne et ant portâ avouéc lyor[6]l’êr pura des Alpes. Ant chemenâ per Barcelonaavouéc tot plèsir[7].Dens solament[8]três jornâs[9]ant viu[10]bien de la citâ[11]et bien des barcelonins. Lopremiér jorn, aprés un voyâjo èxtènuant et aprés avêr dormi mas-que doveshores, ant visitâ la Sagrada Familia [12], la Pedrera [13], lo Parc Güell et la Rambla, a la vèprâ[14]ja que sè tegnévont[15]pas drêtes, les chambes[16]lyés fassévont « jâco-jâco » etlos piéds lyorcouésevont[17],mas la dècuvèrta de la capitâla catalana lo valyêt[18].Cen que ples les at empressionâyes est étâye la quantitât de gens que circulâvepor la Rambla a totes les hores, dujorn et de la nuet.

Ant pasmancâ de visitar lo Museu nacional d'art de Catalunya [19], sè sont promenâye per lo Parc de la Ciutadella [20], antadmirâ la solanitât de la Catèdrâla, sont "réstâyes[21]muetes" devant Santa Maria del Mar[22], sont penetrâyedens lo Barri Gòtic[23], ant jouyi du Museu Picasso et sont poyêyes[24]avouéc[25]la funiculêre du Montjuïc[26].Ant agôtâ[27]los plats ples tipicos, ant aoui[28]catalan por lo chemin[29]et sè sont lèssiêyes sèduire per céla[30]cotuma[31]mèditerranêye.

Coment sovegnirpor lo CAOC et por les Amicsd’Arpitània, nos ant donâ doux lévros de Joseph Henriet, lo fondatordu mouvement arpitan: Noi Saraceni delle Alpi, por capir[32]una tèoriade l’histouère arpitana aprés la chête de l’Empiro Romen et Ilsubstrato garalditano[33], una ètuda[34]sur la toponimia arpitana de la Vâl d’Aoûta.

RemarciensIvana et Estefania de lyor visita en Catalunyaque sûr renforcie les relacions arpitano-catalanes.

[1] ens

[2] reçu, recevu

[3] fèna

[4] fés, vês, viâjo

[5] vegniant

[6] lyés

[7] entôsiasmo

[8] mas-que, ren-que

[9] jornâyes

[10] vegu

[11] vela, viala

[12] Sacrâye/Sacra Famelye

[13] Piérriére

[14] vèprenâ, lo vépro

[15] tegniant

[16] jambes

[17] bolyévont

[18] valéve

[19] Musê Nacionâl d’Ârt deCatalogne

[20] Citadèla

[21] sobrâyes

[22] Sènta Marie du Mar/de la mèr

[23] quartiér gotico

[24] montâyes

[25] atot

[26] « Mons Iovis » ètimologie comparâye avouéc lo nom d’unaComena Vâldotêna http://www.comune.montjovet.ao.it/,

[27] tâthâ

[28] senti, entendu

[29] por la charriére, por les rues

[30] quél

[31] môda, usâjo

[32] comprendre

[33]http://www.krutwig.org

[34] Un ètudo

Canta fent camí

2011-05-14T02:33:00.000+02:00

Una proposta per aquest diumenge 15 de maig: una caminada guiada perla vall de Susa. Serà una passejada tranquil·la, en bona companyia i gaudint de lanatura. Començarà a Meana a quarts de nou del matí, la primera pausa serà a Mattie,a quarts d’una es farà una breu parada per dinar al Castell de Borello, aquarts de tres es passarà per Sant Giorio i la marxa s’acabarà a Focchiardo a lessis de la tarda.

L’originalitat de la jornada és que a cada un dels pobles delrecorregut, els marxaires cantaran una cançó en arpità triada pels vilatans decada lloc, són cançons populars i alguna de les quals serà inèdita. Els guiesseran excursionistes i cantants del grup Magnoutoun. Com a cloenda, aFocchiardo s’hissarà la banderaarpitana piemontesa.

És el segon any que es fa aquesta interessant caminada: Tsant’an Tsamin, on tothom hi és convidat. És una particular manera de conèixer el país: barrejant música i natura.

EN ARPITÀ (per Aliance Culturèla Arpitana):

Chanta enchemin

Unaproposicion por ceta demenge 15 de mê 2011: una mârche[1] guidâ[2] por la Vâlde Susa. Serat una promenâda tranquila, en bôna compagnie et en profitent[3] de la natura. Envionerat[4] a Meanaa nôf muens quart du matin, la premiére pousa serat a Mattie, a una muens quart sèfarat una petiôda[5] ètapa por marenda[6] u Châtél de Borello, a três muens quart sè passerat por San Giorio et lamârche fenirat a Focchiardoa siéx hores de l’aprés-dinar[7].

L’originalitâtde la jornâ[8] est que dens châqu’un des velâjos du percôrs, los marchiorschantarant una chançon en arpitan cièrdua[9] per los payisans de châque post[10], sont des chançonspopulères et quârqu’una de lesquintes[11] serat inedita. Les guides serant des èxcursionistos et deschantors du groupo Li Magnoutoun.Por cllôre, a Focchiardo s’hisserat lo drapél[12] arpitan piemontês.

O[13] est lo second an que sè fat ceta entèrèssanta promenâda: Tsant’anTsamin, yô[14] tués[15] ils sont envitâs. Il est una particuliére maniére de cognetre lo payis:en mècllent[16] musica et natura.

[1] promenâ(r)da

[2] guidâye

[3] jouyent

[4] comencierat

[5] quitiva, petita

[6] dèjonon

[7] aprés-mié-jorn, aprés-gôtâ, vépro, vèprâ, vèprenâ

[8] jornâye

[9] chouèsia

[10] cârra, luè

[11] lesquâles

[12] drapô

[13] il

[14] onte

[15] tôs

[16] mèlangient

Festa de fi de curs

2011-05-08T20:49:00.005+02:00

S’ha acabat el curs de l’École Populaire de Patois. Ja fa anys que aquesta escola organitza cursos d’arpità de diferentsnivells i també de temes diversos, és a dir, que podem fer un curs per aprendrela gramàtica arpitana, o bé si ja en tenim idea ens podem inscriure al cursosde teatre arpità en els quals es treballa la llengua en un nivell més alt.

Normalment els cursos tenen una durada de vintsetmanes i cada setmana es fan dues o tres hores de classe.

Cada any que passa, el nombre d’alumnes éssuperior, es bat el record d’inscrits un any rera l’altre. Hi ha alumnes quevan fent tots els cursos i sempre n’hi ha que es matriculen de nou. El que nohi ha són alumnes que pleguin per avorriment.

Per festejar aquest final de curs, s’han fettres jornades de celebració, l’última va ser el passat divendres sis de maig, quanes va celebrar una festa a Gressan. Els alumnes del curs més avançat vaninterpretar l’obra de teatre inèdita Lo mou di troo bièn, la sala era plena a vessar. En acabar l’obra,tant els alumnes com el públic assistent que era bàsicament format per amics ifamiliars, van canviar impressions i van conversar durant força estona en arpità.Tots sentien orgull i confiança en la seva llengua.

En Pierino Martin és el mestre d’aquest nivell i a qui hem d’agrairtota aquesta feinada.

EN ARPITÀ (per Aliance Culturèla Arpitana):
Féta de fin cors

O[1]est fini[2]lo cors de l’Ècoula Populèra de Patouès.L’est ja bien des ans que ceta ècoula organise cors d’arpitan de difèrentsnivéls[3]et sur des arguments difèrents, il est a dére, que povens[4]fére[5]un cors per aprendre la gramatica arpitana, u bien se ja nen avens[6]idêya[7],possens nos enscrire ux cors de téâtro arpitan dens losquints[8]sè travâlye sur la lengoua a un nivél ples hôt[9].

Normalament los cors ant[10] una durâ de vengt semanes[11]et châque senana sè fant[12]doves-três hores de cllâsse.

Châque an que passe, lo nombro d’èlèvos ôgmente, sè bat lo rècordd’enscrits un an dèrriér[13]l’ôtro. Y at des èlèvos que vant fasent tués[14]los cors et tot-du-long[15]y nen at que sè emmatriculont[16]de nôvo[17].Cen que l’est pas[18]sont des èlèvos que mueront[19]por les ennuyonges.

Por fétar cet final de cors, sè sont fêtes três jornâyes[20]de cèlèbracion, la dèrriére est étâye devendro passâ siéx de mê 2011, quand s’estorganisâye una féta a Gressan. Losèlevos du cors ples avançâ[21]ant entèrpretâ l’ôvra téâtrala inèdita Lo mou di troo bièn (lo mâl du trop bien),la sâla ére emplia[22]. A la fin del’espèctâcllo, tant los èlèvos coment lo publico assistent que ére èssencièlament formâ per los amis et los parents, antchangiê des empressions et ant convèrsâ por checa[23] de temps en arpitan. Tuésavévont[24] orgoly[25] et confiance dens lalyor lengoua

Lo Pierino Martin est lo mêtro de cet livél et queremarciens por tot cet travâly.

[1] il

[2] levrâ

[3] livéls, nivôs

[4] possens

[5] fâre

[6] ens

[7] idê

[8] losquâls

[9] hiôt

[10] ont

[11] senanes

[12] font

[13] aprés

[14] tôs

[15] tojorn

[16] enscivont

[17] novél, nôf, nuef, nuevo

[18] gnint

[19] môront

[20] jornâs

[21] avanciê

[22] franc plêna

[23] un pou

[24] avant

[25] orguely

Cap de setmana arpità

2011-04-28T14:56:00.004+02:00

El proper mes de juny es farà un cap desetmana d’immersió lingüística en arpità. Organitzat per l’École Populaire de Patois, tindrà lloc a Torgnon (Vall d’Aosta) del 3 al 5 de juny. Al matí hihaurà curs intensiu de llengua i a la tarda alguns tallers, entre els quals destaquen:

*personatges il·lustres

*cocció del pa al forndel poble

*plantes medicinals de la zona

*costums de Torgnon

*religiópopular.

Els professors són apassionats per la llenguaarpitana i els alumnes gent amb amplitud de mires que preveuen l’excel·lentfutur que tindrà l’arpità.

S’accepta un nombre limitat d’alumnes de talmanera que cadascun d’ells pugui gaudir de la màxima dedicació per part delmestre.

Els alumnes s’allotgen en un hostal, però durantles estones de lleure alguns dels veïns es poden oferir per portar l’alumne abells indrets de la zona explicant-li les característiques locals de tota mena,des d’històriques fins a gastronòmiques.

Fa temps que se’n fan regularment, d’aquestes estades, i cada vegada la participació és més alta. De totes maneres encara queda alguna plaça lliure i hi ha temps fins el 4 de maig per fer la inscripció.

EN ARPITÀ (per Aliance Culturèla Arpitana):

Fin de semana[1] arpitan

Lo mês de jouen que vint sè ferat un[2] finde senana d’imèrsion lengouestica en arpitan. Organisâ per l’Ècoula Populèra de Patuès, arat luè a Torgnon(Vâl d’Aoûta) du 3u 5 de jouen. U matin y arat un cors entènsif de lengoua et a la denona[3]des laboratouèros, entre losquints[4]sè disinguont:

*pèrsonâjos ilustros

*couèta[5] du pan u forn du velâjo

*plantes mèdicinâles dela zona

*costumo de Torgnon

*religion populèra.

Los profèssors et losèlevos sont apassionâs per la lengoua arpitana: sont des gens avouéc una tétauvèrta qu’ils prèvèyont l’èxcèlent futur que arat l’arpitan.

S’accèpte un nombrolimitâ d’èlovos de maniére que châqu’un de lyors pouesse jouyir de la maximaaplicacion[6] de la part du mêtro.

Los èlevos logiont densun hostèl[7], mas dament[8] los temps libros, quârqu’uns des vesinspôssont[9] sè semondre[10] por portar les èlèvos a des gentes[11] cârres[12] de la zona en lyor èxpllicant les caractèristiques locâles de tués[13] los gènro, dês celes historiques tan-que[14] a celes gastronomiques.

O[15] est de checa[16] de temps que se nen fant règuliérament de cetos sèjorns, et châque côp[17] la participacion est ples hôta[18]. Tot-un y at oncor quârque place libra et y at temps tant-que[19] u 4 de mê 2011 por fére l’enscripcion.

[1] senana

[2] una

[3] aprés-mié-jorn, aprés-gôtâ, vépro, vèprâ, vèprenâ, aprés-dinar

[4] losquâls

[5] couésson

[6] dèdicion

[7] ôbèrjo de jouenèssa

[8] pendent

[9] pont, pôvont

[10] ofrir

[11] bèles

[12] endrêt, lât

[13] tôs

[14] fin

[15] il

[16] un pou

[17] fês, vês, viâjos

[18] hiôta

[19] fin a

Moda estiuenca

2011-04-10T18:57:00.007+02:00

Tot just ha començat la primavera i latemperatura s’ha enfilat d’una manera vertiginosa. Als Països Catalans eltermòmetre ha pujat fins els 30ºCi el mateix podem dir d’Arpitània on, per exemple, a la ciutat d’Aosta es vanassolir els 28ºC.Diuen els meteoròlegs que des de l’any 1945 no s’havien enregistrat unestemperatures tan altes durant el mes d’abril.

Tot plegat és una excusa per estrenar lessamarretes que es venen a favor de la llengua arpitana. Hi ha més d’un modelper triar, de totes les talles, per a home i per a dona, de cotó i amb acabats dequalitat. Es poden encarregar per Internet i ens les enviaran a casaràpidament.

Anirem a la moda i arpitanejarem.

EN ARPITÀ (per Aliance Culturèla Arpitanna):

La môda du chôd-temps[1]

Tot justo l’est comenciê lo forél[2]et la tempèratura est montâye d’una maniére vèrtiginosa. Dens los Payis Catalans lo tèrmomètro est ôgmentâ tant-que[3]los 30ºC et lo mémo[4] povens[5]dére de l’Arpitania yô, por ègzemplo, dens la vela[6]d’Aoûta sè sont obtegnulos 28ºC. Diont los mètèorologos[7]que dês l’an 1945 s’érant pas enrègistrâyes des tempèratures tant hôtes dament[8]lo mês d’avril.

Tot comptio fét[9], l’est un prètèxto por presentarles malyètes que sè vendont a favor de la lengoua arpitana. Y at ples d’un modèlopor cièrdre[10], de totes les talyes, porhomo et por femèles[11],de coton et avouéc des finatures de qualitât. Sè pôvont[12]comandarper Entèrnèt et nos les mandéront a mêson[13]rapidament.

Aleren a la môda et arpitaneyerens.

[1] bon-temps, étif

[2] renovél, salyifor, fortemps, printemps

[3] fin-a

[4] médemo

[5] possens

[6] citâ, vila, viala

[7] mètèorologistos

[8] pendent

[9] fât

[10] chouèsir

[11] fènes

[12] pont

[13] métio, hotâl